Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 26 de maig de 2013

Espriu - A la vora del mar. Tenia













Salvador Espriu (1913-1985)
Cementiri de Sinera (fragment)

      XXV

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.

Salvador Espriu, Cementiri de Sinera. Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2002, vol. X.
















      XXV

A la orilla del mar. Tenía
una casa, mi sueño,
a la orilla del mar.

Alta proa. Por libres
caminos de agua, la esbelta
barca que yo gobernaba.

Los ojos sabían
todo el reposo y el orden
de una pequeña patria.

¡Cómo necesito
contarte el miedo
que me da la lluvia en los cristales!
Hoy cae oscura noche
sobre mi casa.

Las negras rocas
me atraen a naufragio.
Cautivo del cántico,
inútil mi esfuerzo,
¿quién puede conducirme al alba?

Junto a la mar tenía
una casa, un lento sueño.

Traduït per José Batlló.
Salvador Espriu, “A la orilla del mar. Tenía”. A: Antología lírica. Traducció de José Batlló. Madrid: Cátedra, 1977, p. 93-95.


      XXV

Cerca de la mar. Tenía
una casa, mi sueño,
cerca de la mar.

¡Alta proa! Por libres
caminos del agua, la esbelta
barca que yo gobernaba.

Los ojos sabían
todo el reposo y el orden
de una pequeña patria.

¡Necesito contarte este pavor
que produce la lluvia
en los cristales!
Hoy cae noche oscura
sobre mi casa.

Las rocas negras
me atraen a naufragios.
Prisionero del cántico,
mi esfuerzo inútil,
¿quién puede guiarme al alba?

Cerca de la mar tenía
un lento sueño, una casa.

Traduït per Enrique Badosa.
Salvador Espriu, “Cerca de la mar. Tenía”. A: Antología de Salvador Espriu. Traducció i edició a cura d’Enrique Badosa. Barcelona: Plaza & Janés, 1969, p. 65-67.



     













      XXV

A la orilla del mar. Tenía
una casa, mi sueño,
a la orilla del mar.

Alta proa. Por libres
vías de agua, la esbelta
barca que yo mandaba.

Mis ojos conocían
el reposo y el orden
de una pequeña patria.

¡Cómo yo necesito
hablarte del temor
de la lluvia en los vidrios!
Hoy cae noche oscura
sobre mi casa.

Las rocas negras
me llaman a naufragio.
Prisionero del cántico,
inútil ya mi empeño,
¿quién me guiará hasta el alba?

Junto al mar yo tenía
casa y un lento sueño.

Traduït per Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol Balasch.
Salvador Espriu, “A la orilla del mar. Tenía”. A: Años de aprendizaje. Obras completas. Vol. 1: Poesía. Traducció d’Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol Balasch. Barcelona: Edicions del Mall, 1980-1985.



      XXV

A la orilla del mar. Tenía
una casa, mi sueño,
a la orilla del mar.

Alta proa. Por libres
caminos de agua, la esbelta
barca que yo guiaba.

Conocían los ojos
el reposo y el orden
de una pequeña patria.

Necesito contarte
qué miedo da la lluvia
en los cristales.
Hoy cae sobre mi casa
la noche oscura.

Las rocas negras
me atraen al naufragio.
Prisionero del cántico,
mi esfuerzo inútil,
¿quién me guía hacia el alba?

Junto a la mar tenía
una casa, mi sueño.

Traduït per José Corredor Matheos.
Salvador Espriu, Cementerio de SineraTraducció de José Corredor Matheos. Barcelona: Polígrafa, 1969, p. 67.

















      XXV

By the sea. I had
a house, my dream,
by the sea.

High prow. On free
Waterways, the graceful
boat that I commanded.

My eyes used to know
all the peace and order
of a little homeland.

How I need to tell
you about the frightening
rain on the windows!
Today a dark night
falls on my house.

The black rocks
lure me to destruction.
Captive of the canticle,
my struggle useless,
who can guide me to the dawn?

Beside the sea I had
a house, a slow dream.

Traduït per James Eddy.
Salvador Espriu, “By the sea. I had”. Sinera Cemetery. Traducció de James Eddy. Barcelona: Institut d’Estudis Nord-Americans, 1988, p. 69.


      XXV

Beside the sea. I had
a house, my dream,
beside the sea.

High prow. I sailed
my agile skiff
along the free waterways.

My eyes knew
all the peace and order
of a little land.

How I need to tell you
what dread the rain awakens
on the windowpanes!
Today dark night falls
on my house.

Black rocks
draw me to shipwreck.
Captive of canticle,
my effort vain,
who will lead me to the dawn?

At the sea’s edge I had
a house, a slow dream.

Traduït per Magda Bogin.
Salvador Espriu, “Beside the sea. I had”. A: Selected Poems of Salvador Espriu. Traducció i selecció de  Magda Bogin. Introducció de Francesc Vallverdú. Nova York; Londres: W. W. Norton & Co.





















      XXV

Am Ufer des Meeres. Da hatte
ich ein Haus, hatte meinen Traum,
da am Ufer des Meeres.

Hoher Bug. Auf den freien
Wasserwegen die schlanke
Barke, die ich befehligte.

Die Augen kannten
all die Ruhe und Ordnung
eines winzigen Vaterlands.

Doch schildern muß ich dir
den Schauder, den der Regen
auf den Scheiben erregt!
Heute bricht finstre Nacht
über mein Haus herein.

Die schwarzen Klippen
ziehen mich an zum Schiffbruch.
Gebannt vom Lobgesang,
vergeblich mein Bemühen,
– wer kann zum Frühlicht mich leiten?

Dicht am Meer hatte ich ein
Haus, einen linden Traum.

Traduït per Fritz Vogelgsang.
Salvador Espriu, „Am Ufer des Meeres. Da hatte“ . (“A la vora del mar. Tenia“). A: Das Lyrische Werk. Traducció i selecció de Fritz Vogelgsang. Zuric: Ammann, 2007, p. 77.

















      XXV

Tout au bord de la mer. J’avais
une maison, mon rêve,
tout au bord de la mer.

Haute proue ! Sur les libres
chemins de l’eau, la svelte
barque que je menais.

Les yeux savaient
tout le repos et l’ordre
d’une petite patrie.

Comme il me faut
te dire la frayeur
de la pluie sur les vitres !
Aujourd’hui la nuit tombe
sombre sur ma maison.

Les rochers noirs
m’attirent au naufrage.
Captif du chant,
mon effort inutile,
comment joindrais-je l’aube ?

Près de la mer j’avais
une maison, un rêve.

Traduït per Jordi Sarsanedas.
Salvador Espriu, «Tout au bord de la mer. J’avais». A: Anthologie Lyrique. Traducció de Jordi Sarsanedas. París : Debresse, 1959, p. 18-19.


      XXV

Au bord de la mer. J’avais
une maison, mon rêve,
au bord de la mer.

Haute proue. Par de libres
chemins d’eau, la svelte
barque que je menais.

Mes yeux connaissaient
tout le repos et l’ordre
d’une petite patrie.

Comme j’ai besoin
de te raconter la frayeur
de la pluie sur les vitres !
Aujourd’hui tombe une nuit noire
sur ma maison.

Les roches noires
m’appellent au naufrage.
Captif du cantique,
de mon effort inutile,
qui peut me guider vers l’aube ?

Au bord de la mer j’avais
une maison, un lent rêve.

Traduït per Mathilde i Albert Bensoussan i Denise Boyer.
Salvador Espriu, Cimetière de Sinera. Suivi de Les heures et de Semaine Sainte. Traducció de Mathilde i Albert Bensoussan i Denise Boyer. París : José Corti, 1991, p. 41-43.






















      XXV

Sulla riva del mare. Avevo
una casa, il mio sogno,
sulla riva del mare.

Alta prua. Per liberi
cammini d’acqua, l’agile
barca che guidavo.

Gli occhi sapevano
tutto il riposo e l’ordine
d’una piccola patria.

Come ho bisogno
di dirti lo sgomento
che dà la pioggia sui vetri!
Oggi cade notte di tenebra
sulla mia casa.

Le rocce nere
m’attirano al naufragio.
Prigioniero del cantico,
il mio sforzo inutile,
chi può guidarmi all’alba?

Rasente al mare avevo
una casa, un lento sogno.

Traduït per Giulia Lanciani.
Salvador Espriu, “Sulla riva del mare. Avevo”. A: Cristallo di Parole. Traducció i selecció de Giulia Lanciani. Roma: Japadre, 1987, p. 25. 



















      XXV
 
Около моря
 
Дом и надежды
около моря.
Корма над волною.

Свобода
синих дорог, и корабль, на котором
я был капитаном.

Глаза мои знали
пространство покоя и мерный порядок
маленькой родины.

Я должен тебе рассказать,
как это страшно,
когда об окно разбивается ливень!
Отныне черная ночь
нависла над нами.

Черные скалы
зияют зевом крушенья.
Пленник песни,
разве смогу
повернуть я штурвал к рассвету?

Около моря
были мой дом и надежды.

Салвадор Эсприу, Избранное. Москва: Радуга, 1987.

Versió en rus de l’editorial Raguda, de Moscou. No consta el nom del traductor. La línia final diu simplement: Salvador Espriu, Antologia [literalment, “favorits”]. Moscou: Raguda, 1987.


















Textos extrets en la seva totalitat del web Visat.cat, del PEN Català, molt recomanable de visitar:


Vegeu, al mateix lloc web, un llarg i interessant comentari de Joan Ramon Veny Mesquida sobre Cementiri de Sinera (i, en altres pàgines del web, d’altres obres de l’autor. Insisteixo que, per als interessats en l’obra d’Espriu, és un lloc per sucar-hi pa):



Espriu, per Josep Pla Narbona

3 comentaris:

  1. Un bon homenatge a Salvador Espriu. No coneixia la web www.visat.cat i m'ha agradat molt, gràcies per la informació.

    M'encanta el teu blog. L'altre dia vaig començar a escriure diverses vegades un comentari a l'article que vas dedicar a Georges Moustaqui, però l'ordinador es va entossudir a no col·laborar. Al final ho vaig deixar còrrer. Aprofito aquest espai per dir-te que em va agradar molt el post que vas fer sobre Moustaqui.

    Et felicito pel blog.

    Salutacions cordials,

    Janet

    ResponElimina
  2. Gràcies, Janet, i benvinguda al blog. Com a tot bloguer, m'agrada compartir les afeccions amb qui s'hi avingui.

    Si mai et vagava de mirar a l'atzar els posts antics que hi tinc, alguns de classificats per autors, veuràs que hi ha pàgines de grans poetes, i cançons de grans cantants. Moltes menys de les que mereixerien de ser-hi, però un hom té les seves limitacions. Hi poso el que em sembla, sense cap més ordre ni criteri que el caprici i el gust personal (excepte quan, com el cas de Moustaki, i altres il·lustres casos similars abans, hi ha una causa externa rellevant que ho motiva).

    Pel que fa al web visat.cat està molt bé. I hi ha molts blogs dedicats a la poesia, i alguns crec que valen molt la pena. Si t'interessa Espriu, hi ha el blog de la Rosa Maria Delor, una gran especialista en el poeta de Sinera, que és interessantíssim:

    http://quadernsdelavinia.org/wordpress/

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a tu per la benvinguda. He fet la tafanera pel teu blog i m'ha encantat. De joveneta no suportava la poesia i va ser gràcies a cantautors com Raimon, Serrat, Paco Ibáñez,... que la vaig descobrir d'una manera més especial.

    També m'agradava molt escoltar l'Ovidi Montllor quan recitava poesia. Era fantàstic.

    M'acabes de descobrir una altra pàgina que desconeixia i això m'encanta, m'agrada molt sempre anar descobrint llocs interessant que m'ensenyin i el blog de la Rosa Maria Delor és una font d'informació potent. Déu-n'hi do els articles que hi publica.

    Jo acostumo a consultar sovint la web de "LletrA": http://lletra.uoc.edu; et deixo l'enllaç de la pàgina dedicada a Slvador Espriu. http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu

    Moltes gràcies, de nou.

    Una abraçada,

    Janet

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.