Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 23 de maig de 2013

Moustaki - Le metèque



Georges Moustaki (1934-2013)
Le metèque

Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec
et mes cheveux aux quatre vents ;
avec mes yeux tout délavés,
qui me donnent un air de rêver,
moi qui ne rêve plus souvent ;
avec mes mains de maraudeur,
de musicien et de rôdeur,
qui ont pillé tant de jardins,
avec ma bouche qui a bu,
qui a embrassé et mordu
sans jamais assouvir sa faim.

Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec,
de voleur et de vagabond,
avec ma peau qui s'est frottée
au soleil de tous les étés
et tout ce qui portait jupon ;
avec mon cœur qui a su faire
souffrir autant qu'il a souffert
sans pour cela faire d'histoires
avec mon âme qui n'a plus
la moindre chance de salut
pour éviter le purgatoire.

Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec
de et mes cheveux aux quatre vents,
je viendrai, ma douce captive,
mon âme sœur, ma source vive,
je viendrai boire tes vingt ans ;
et je serai prince de sang,
rêveur ou bien adolescent,
comme il te plaira de choisir ;
et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d'amour
que nous vivrons à en mourir.















El metec

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents;
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
de dies bons i de mal temps;
potser faig pinta d'haver estat
lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol,
però és que m'hi ajec i hi faig l'amor
com hi he jugat i m'hi he perdut,
sense mai perdre-m'hi del tot.

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits;
em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s'ha rendit
ni penedit d'anar més lluny,
d'on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l'infern,
cosa que mai no m'he cregut.

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trobar-te i a sentir
com és d'immens aquest camí
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
d'Alexandria i d'Istanbul;
i com voldria perdre-m'hi
i enamorar-m'hi com ahir
ans que se m'acluquin els ulls.

[adaptació de Josep Tero, cantada per Marina Rossell]



http://www.youtube.com/watch?v=zsrOBpvnDLI  Marina Rossell i Paco Ibáñez


El extranjero

Con mi acento de extranjero,
judío errante, de pastor griego
y mis cabellos a los cuatro vientos,
con mis ojos totalmente deslavados
que me dan un aire de soñar,
yo que a menudo no sueño,
con mis manos de merodeador,
de músico y de vagabundo
que se pillaron en tantos jardines,
con mi boca que bebió,
que abrazó y mordió
sin saciar jamás su hambre.

Con mi boca de extranjero,
de judío errante, de pastor griego,
de ladrón y de vagabundo,
con mi piel que se frotó
al sol de todos los veranos
y de todo lo que llevaba enaguas,
con mi corazón que supo hacer
sufrir como sufrió
sin hacer historias de esto,
con mi alma que no tiene
la menor posibilidad de salvación
para evitar el purgatorio.

Con mi boca de extranjero,
judío errante, de pastor griego
y mis cabellos a los cuatro vientos,
yo vendré, mi dulce cautiva,
mi alma gemela, mi fuente viva,
vendré para beber tus veinte años
y seré príncipe de sangre,
soñador o bien adolescente,
como te guste escoger,
y haremos de cada día
toda una eternidad de amor
que viviremos a morir.

Georges Moustaki s'ha mort, als 79 anys, a Niça, on vivia de fa mesos. Va ser en un concert al Palau de la Música de Barcelona, el gener del 2009, on va renunciar per primera vegada a acabar un concert, arran de la malaltia respiratòria que finalment se l'ha endut.

Moustaki, un dels grans noms de la cançó francesa i universal, va néixer a Alexandria i és autor de cançons com 'Le métèque', 'Le facteur', 'La mer m'a donné', 'Ma solitude' o 'Le temps de vivre', que han esdevingut peces històriques per a explicar l'evolució de la música i de la societat.

Sempre va ser un home vinculat a tot de causes i gran amic dels seus amics. Amant de la gran Edith Piaf, va escriure per a ella 'Milord'.

Marina Rossell va publicar fa un parell d'anys un disc fet de cançons de Moustaki traduïdes al català, un disc d'homenatge al seu amic.

Moustaki va participar el desembre del 2011 en el programa 'El convidat' de TV3, protagonitzat per la cantant Marina Rossell, que podeu trobar en aquest enllaç de Vilaweb d’on he tret aquestes notes apressades:


El text de la versió catalana l’he tret del blog d’Helena Bonals:


El text castellà (no en sé l'autor) l’he tret del blog: http://corazondecancion.blogspot.com.es/




8 comentaris:

  1. Moustaki...... cuantos recuerdos , recuerdo en clases de francés en el b.u.p. que la teníamos que aprender y traducir y tal , sobre todo " Ma Liberte " y " Ma Solitude " , tiene una canción con Ángela Molina que es preciosa , lo que no sabía es que ha fallecido este año Ramón .
    Ver este artículo me ha hecho recordar aquellas clases de francés del instituto...
    Un abrazo ¡¡

    ResponElimina
  2. Ha fallecido hoy (bueno, ayer, que ya pasa más de media hora de la medianoche). Me he enterado a media tarde, por internet, de su muerte (después lo he visto en la tele)y he querido dedicarle este humilde homenaje improvisado.
    Un abrazo!

    ResponElimina
  3. Comentari de Jaume Torras:

    Reposi en pau, un gran artista. Gràcies!

    ResponElimina
  4. Comentari d'Elvira Balaguer:

    Gràcies, una vegada més pel teu treball. Em recordes la bibliotecària de Súria que quan està l'interessat encara calent i de cos present, ella ja té feta l'exposició dels llibres i la bibliografia i tot a punt!

    Vaig escoltar per primera vegada Georges Moustaki l'any 1978, a l'institut de Sant Andreu de Barcelona, gràcies a la professora de francès que ens feia treballar les seves cançons; va ser tot un descobriment. Gràcies Ramon!

    ResponElimina
  5. La cançó és preciosa. Crec que és una història en dues parts, la primera ens descriu el que ha estat el seu passat, del qual ni renega ni tampoc presumeix, amb els seus bons moments de plaer i els dolents de sofriment, i que demostra que coneix el que és la vida . I en la segona es llança a declarar el seu amor a la qual està escoltant, a la qual li promet una passió sense final en què ell interpretarà el paper que ella desitgi.
    Diuen que Georges Moustaki era un poeta jove carregat d’il·lusions i va conèixer a l’Édith Piaf i es van enamorar, va ser una mor a primera vista… va durar un parell d’anys. Ella tenia quaranta-dos i ell només vint. Segons va comentar més tard en Georges van mantenir una bona relació però les drogues i l’alcohol els van separar… fins que van decidir deixar-ho.
    Per sort un bon dia va escoltar cantar a Georges Brassens… va ser per a ell una revelació. Des de llavors el considerarà el seu mestre, fins al punt d’adoptar el seu nom (Georges) com pseudònim artístic.

    ResponElimina
  6. La Piaf, Brassens, Brel, Barbara, Juliette Gréco, Leo Ferré, Jean Ferrat, Moustaki, Hardy, Trenet, Aznavour... Que gran que va ser la Chanson! La Piaf va tenir molts amants, i una vida molt intensa, i cadascú és com és, i com pot, i com el deixen ser... Jo em quedo amb les cançons d’aquests grans intèrprets, més que no pas amb les seves biografies.

    ‘Le metèque’ és, en efecte, una cançó extraordinària, en la línia de la també fantàstica ‘Chanson pour l’Auvergnat’, de Brassens, que vaig penjar en un post fa temps: http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2011/06/brassens-chanson-pour-lauvergnat.html

    En ‘Le metèque’, com bé dius, Moustaki canta la seva vida, la llibertat i l’amor. En paraules del blog d’Helena Bonals que he citat més amunt: [...] Reivindica la seva llibertat, la dels cabells als quatre vents, o del qui ha estat lladre de fruites i de blats, i hi ha fet l'amor, sense perdre-s'hi mai del tot, sense deixar de tocar de peus a terra. És mirall de tots aquells amb qui ha sofert o gaudit, en les seves cançons. No es penedeix d'anar més lluny, de prescindir de la seguretat de no anar a l'infern. És un cant a l'enamorament en totes les edats de la vida. [...]

    Gràcies, Josep. Cuida’t l’encostipat.

    ResponElimina
  7. No se si no lo mandé bien o no lo has publicado.
    Recordo que als voltans del 81, va venir a cantar al palau dels esports de Barcelona. Ven baixar la colla de Balsareny, ensembla que vosaltres també. Va ser-hi una nit màgica, encara no s'ha oblidat al Tejero y vem disfrutar de la seva música i el ambient.
    Els que tenin anys, com nosaltres le tenim en gran estima, doncs les seves cançons han sigut crits de llibertad a tot arreu i ens permitien pensar que en altres llocs era possible viure en llibertad, no sota la bota del dictador.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Alfons, pels teus comentaris. Devia haver-hi algun problema, ja que si l'hagués rebut abans, naturalment l'hauria publicat.

    Aquell dia del palau dels esports jo no hi vaig anar. M'agradava Moustaki i me'n recordaria, com recordo haver-hi anat a veure un dia la Joan Baez.

    Una abraçada!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.