Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 23 de juny de 2013

Llach - Tossudament alçats











Lluís Llach (1948)
Tossudament alçats

Som aquí,
tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.

De bell nou,
i deslliurats d’enyors,
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins l’art de viure.

Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
El desig d’un nou món
des de les nostres arrels.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
Fermament som aquí
per conviure l’univers, l’univers.

Coneixent
les pedres del camí,
no és només un somni
també és mesura de la llibertat,
l’anhel que neix en cadascú,
l’afany de somniar un futur
que es fa de tots si ens donem la mà
per fer un món possible.

Novament,
i deslliurats d’enyors,
som aquí
tossudament alçats.
Som aquí.




Tozudamente alzados

Aquí estamos,
tozudamente alzados
proclamando el nombre, el tiempo y el lugar
que nos duele y pertenece,
si quieres con los puños bien abiertos,
si hace falta con los puños bien cerrados,
para que el sueño que compartimos
se haga posible.

De nuevo,
y libres de añoranzas,
gente de allá y de aquí nos damos el derecho
de escribir el futuro,
pensando que este viejo país
quizás todavía es el camino
que nos hará ir más lejos
y nos acercará al arte de vivir.

Una luz, una luz,
una luz nos quema los ojos.
El deseo de un mundo nuevo
desde nuestras raíces.
Una luz, una luz,
una luz nos quema los ojos.
Firmemente aquí e
stamos
para convivir en el universo, el universo.

Conociendo
las  piedras del camino,
no es sólo un sueño,
también es medida de la libertad,
el anhelo que nace en cada cual,
el afán de soñar un futuro
que se hace de todos si nos damos la mano
para hacer un mundo posible.

Nuevamente,
y libres de añoranzas,
aquí estamos,
tozudamente alzados.
Aquí estamos.




'Tossudament alçats' és la cançó que tancarà el repertori del Concert per la Llibertat que tindrà lloc el 29 de juny de 2013 al Camp Nou. Durant la cançó es preveu que tots els assistents encendran els seus mòbils per il·luminar les graderies de l’estadi.

L'organització del Concert per la Llibertat demana a tothom que faci córrer la cançó com a himne d'aquest esdeveniment i del moment que viu el país.

D’acord amb la petició dels organitzadors, faig córrer la cançó, amb la lletra de Lluís Llach i la versió castellana que jo mateix n’he fet, per si la difoneu enllà del nostre àmbit lingüístic.





http://www.youtube.com/watch?v=gexAM5EMHyY   ‘L’Estaca’ (Camp Nou, 1985)


http://www.youtube.com/watch?v=KHSVzK-x5LY  Laura’ (Camp Nou, 1985)

http://www.tv3.cat/videos/4310690/Mai-no-ha-mancat-el-teu-ale-Lluis-Llach-al-Camp-del-Barca-(1985)   Documental ‘Mai no ha mancat el teu alè’ (2012), sobre el concert de 1985




6 comentaris:

  1. Luis , pues sí , sin lugar a dudas uno de los baluartes más importantes del independentismo musical catalán .
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, y además un gran compositor y letrista y un intérprete de gran sensibilidad. Ya ves que aparte de la canción objeto del post he puesto 'L'estaca', que te gusta, y 'Laura', que me encanta.

      En el concierto del Camp Nou de 1985, Laura Aymerich, la guitarrista que acompañó a Llach durante el exilio y a lo largo de 30 años, se emocionó al interpretar el solo de guitarra final de esta canción, y Manel Camp (o Carles Casas, que ambos estaban en la orquesta) tuvieron que suplirla al piano. Uno más de los emotivos momentos de aquel concierto memorable.

      Aquí puedes oír también la canción, con el solo de guitarra incluido, y al final está la versión castellana de la letra:

      http://www.youtube.com/watch?v=gcFcoS7qR30

      Un abrazo!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Sí, Helena, a mi també me'n fan posar moltes de les cançons d'en Llach (El jorn dels miserables, Que tinguem sort, Laura, Viatge a Ítaca, Campanades a morts, Vinyes verdes vora el mar, Venim del nord venim del sud, L'estaca, País petit, T'estimo, Cal que neixin flors a cada instant, I si canto trist, Cançó a Mahalta...), però també les d'en Raimon (He mirat aquesta terra, Indesinenter, Inici de càntic, Cançó del matí encalmat, Diguem no, Al vent, T'adones amic, T'he conegut sempre igual, Quan tu te'n vas, Treballaré el teu cos, Si un dia vols, Sobre la pau...). I encara la Maria del Mar Bonet, i en Quico Pi de la Serra, i l'Ovidi Montllor, i en Serrat, i la Guillermina, i tants altres...

      Quina sort que he tingut, haver viscut i crescut acompanyat de la música (i les lletres i les interpretacions) d'aquests grans artistes! Jo m'hi mantinc fidel.

      Gràcies per compartir la "gallina de piel", que deia en Cruyff.

      Elimina
  3. Crec que no hi ha ni una sola cançó de Llach que no vulgui dir res cap a algú. Campanades a morts és una cosa increïble.
    Si, si la pell de gallina des de que el vaig veure per primera vegada.
    Crec KRT, que en Lluis ens fa molta falta, aquest país encara no ha après a ser qui és,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep, tens tota la raó. "En Maurici sap què fer: trobarà els companys i sortirà al carrer". Però no és fácil. Espero que aquest dissabte al Camp Nou sigui una gran festa de la democracia, i que també ho sigui el setembre la "Via catalana" que ens aplani el camí. Mentrestant, necessitem la gent com en Llach (i després, també, que si tot va bé se'ns girarà feina!). Una abraçada.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.