Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 20 de juliol de 2013

Dante - Purgatori XXIV











Dante Alighieri  (1265-1321)
Divina Commedia. Purgatorio, XXIV (fragment)

«Ma dì s'i' veggio qui colui che fore 
trasse le nove rime, cominciando
‘Donne ch'avete intelletto d'amore’».

E io a lui: «I' mi son un che, quando
Amor mi spira, noto, e a quel modo
ch'e' ditta dentro vo significando».

«O frate, issa vegg' io», diss' elli, «il nodo
che 'l Notaro e Guittone e me ritenne
di qua dal dolce stil novo ch'i' odo!

Io veggio ben come le vostre penne
di retro al dittator sen vanno strette,
che de le nostre certo non avvenne;

e qual più a gradire oltre si mette,
non vede più da l'uno a l'altro stilo»;
e, quasi contentato, si tacette.


Purgatori, XXIV (fragment)

«Mas dì’m si jo veig çay lo trobador
qui la cançó féu qui diu, començand,
Dones q·avets enteniment d’amor».

E jo a luy: «Jo són bé un qui, quand
Amor me spira, no, e a ·quell mou
que dicte dins, vaig fors signifficand».

«O frare», dix, «ara veig jo lo nou
que·l Notari, Guitone e mi tench
del dolç estil qu· ací oig ara nou!

Jo veig bé com los vols del vostre rench
derrera ·l dictador se’n van estret,
que dels nostres cert jamay no avench;

e qui ha bé guardar pus oltra ·s met,
no veu pus de la un a l'altre stil»;
e, com bé contentat, axí ·s callet.

[Dant Alighieri, Divina Comèdia. Versió catalana en tercets i amb rima d’Andreu Febrer, any 1429. Ed. a cura d’A. M. Gallina. «Els nostres clàssics», 116, Ed. Barcino, Barcelona 1980. Lèxic: çay, occitanisme, ‘ací’; no (estrofa 2), probable errada per ‘noto’; mou (estrofa 2), ‘manera’]


Purgatori, XXIV (fragment)

«Mes, digues si jo veig en tu l’autor
que ha tret les noves rimes, començant
‘Dones que haveu enteniment d’amor’».

I li contesto: «Jo sóc un que, quan
amor m’inspira, escric, i a la manera
que ell dicta dins, jo vaig significant».

I em diu: «Germà, ja veig què ens deixa
                                             / enrera
i el Notari i Guittone, amb mi, reté
lluny del dolç estil nou que en tu prospera.

Com van les vostres plomes, veig ben bé,
seguint just el dictat d’aquell que us guia,
ço que les nostres no saberen fer.

I el qui mirant-ho a fons esmerça el dia,
res més no veu, de l’un a l’altre estil».
I, quasi satisfet, ell emmudia.

[Dante Alighieri, La Divina Comèdia. Versió catalana en tercets i amb rima, de Josep Maria de Sagarra. Ed. Alpha, Barcelona, 1950-52]



Purgatori, XXIV (fragment)

«Però digues si veig ací l’autor
d’aquelles rimes noves que comencen:
Dones que coneixeu què és l’amor’».

I jo a ell: «Només sóc un que, quan
l’Amor m’inspira, escric, i ho manifeste
com ell mateix m’ho dicta dintre el cor».

«Germà», em digué, ara és quan veig el nuc
que impedia al Notari, a mi, i Guittone,
el pas al dolç estil nou que ara escolte!

Ara sí que veig com les vostres plomes
van directes seguint aquell que us dicta,
cosa que mai no passava amb les nostres;

i qui vulga buscar enllà d’això,
no veurà res entre un estil i l’altre»;
i semblà satisfet, i va callar.

[Dante Alighieri, Divina Comèdia. Versió catalana en tercets lliures, de Joan Francesc Mira. Ed. Proa, setembre 2000. Tercera edició (revisada): abril 2002. Cinquena edició, març 2009]


Purgatorio, XXIV (fragmento)

«Pero dime si veo a quien compuso
aquellas nuevas rimas que empezaban:
‘Mujeres que el Amor bien conocéis’.» 
Y yo le dije: «Soy uno que cuando
Amor me inspira, anoto, y de esa forma
voy expresando aquello que me dicta.» 
 «¡Ah hermano, ya comprendo —dijo— el nudo
que al Notario, a Guiton y a mí separa
del dulce estilo nuevo que te escucho!
Bien veo ahora cómo vuestras plumas
detrás de quien os dicta van pegadas,
lo que no sucedía con las nuestras; 
y quien se ponga a verlo de otro modo
no encontrará ninguna diferencia.»
Y se calló bastante satisfecho.        

[Dante Alighieri, Divina Comèdia. Versió castellana en tercets lliures, de Luis Martínez de Merlo. Ed. Cátedra, Madrid, 2006. L’he extret del web Ciudad Seva, de Luis López Nieves:




En aquest fragment del Purgatori, Dant, a qui acompanyen els poetes llatins Virgili i Estaci, visita el cercle on fan penitència els goluts, i es troba amb Bonagiunta de Lucca (+ca. 1297), qui, segons Sagarra  «fou poeta, però gens original, i servil imitador dels trobadors de Provença».

Bonagiunta demana a Dant si és ell l’autor d’un poema que comença ‘Done ch’avete inteletto d’amore’. Es tracta del primer vers de la primera cançó del Canzoniere de Dant.

Dant li respon dient que ell tan sols escriu inspirat per l’Amor, seguint el dictat del seu cor. A la Vita Nuova explica que aquell primer vers li va sortir de forma espontània, ja que «la seva llengua va parlar com moguda per ella mateixa».


Buonagiunta se’n meravella, i comenta que justament això és el que fa que la poesia de Dant, el «dolce stil novo», sigui tan diferent de la que escrivia ell mateix i els seus amics, el notari Giacopo Sentini (+ca. 1250) i Guittone d’Arezzo (+1294).

El «dolç estil nou» s’oposava a l’estètica literària antiga per la seva frescor expressiva, naturalitat i sinceritat. Tanmateix, l’únic tret diferencial que el poeta en dóna és el fet que, segons ell, els versos li surten directament del cor, dictats pel mateix Amor. Les encarcarades romanalles de la poesia trobadoresca pecaven d’un esteticisme fred i buit de sensibilitat, i cantaven de forma rutinària amors sovint imaginaris. En canvi, els stilnovisti analitzaven apassionadament els seus propis sentiments i idealitzaven l’amor, celebrant les dots intel·lectuals i el caràcter angelical de la persona estimada, amb una poesia intel·lectual i refinada, que jugava amb el simbolisme, les metàfores i la subtilesa de trobar dobles sentits a paraules i conceptes.

A aquesta nova escola pertanyien els poetes florentins, com el mateix Dant, Guido Guinicelli (que en fou, de fet, l’iniciador), Guido Cavalcanti i Brunetto Latini (que també apareixen a la Commedia), Cino da Pistoia, Lapo Gianno, Gianni Alfani, Dino Frescobaldi i altres.


Les fonts del nou estil són, d’una part, la mateixa poesia trobadoresca, l’excessiu formalisme i fredor de la qual superen; el franciscanisme, amb el seu amor per la sinceritat i l’harmonia amb la Natura; l’aristotelisme, dominant aleshores a la Universitat de Bolonya; i l’escola poètica siciliana, precursora en l’ús de la llengua vulgar com a vehicle poètic i creadora de noves estructures formals, com el sonet, que va inventar Giacomo da Lentini.

L’interessant d’aquest fragment de la Commedia és que Dant es mostra perfectament conscient que ell i els seus seguidors estaven creant una manera nova de fer literatura; que eren els capdavanters d’una escola innovadora que els segles han consagrat amb el nom que ell —en boca de Buonagiunta— li donà en aquests versos: el «Dolce stil novo». Dant explica en dues línies quina és l’essència d’aquest estil, i posa en boca d’un dels representants del model antic —fent-lo parlar, a més, en nom de dos altres poetes també difunts— el reconeixement explícit de la superioritat de Dant i dels poetes moderns en relació als seus predecessors.


Vet ací la primera estança del poema 'Donne ch'avete inteletto d'amore' (en té cinc, totes de catorze versos hendecasíl·labs segons la mètrica italiana —una mena de sonet—, agrupats així: ABBC ABBC CDDC EE):

Donne ch'avete intelletto d'amore,
i' vo' con voi de la mia donna dire,
non perch'io creda sua laude finire,
ma ragionar per isfogar la mente.
Io dico che pensando il suo valore,
Amor sì dolce mi si fa sentire,
che s'io allora non perdessi ardire,
farei parlando innamorar la gente.
E io non vo' parlar sì altamente,
ch'io divenisse per temenza vile;
ma tratterò del suo stato gentile
a rispetto di lei leggeramente,
donne e donzelle amorose, con vui,
ché non è cosa da parlarne altrui.

Vegeu en aquest altre post, que conté un altre fragment interessant del Purgatori, un comentari més extens sobre Dant i sobre les tres versions al català de la Commedia  (la catalana d'Andreu Febrer és la primera que es va fer al món en vers rimat, posterior en pocs anys a la primera versió castellana en prosa i anterior a la primera versió llatina en prosa):

http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2011/11/dant-purgatori-xxvi.html



2 comentaris:

  1. Más perfección no cabe en " La Divina Comedia " ¡ Hay alguna obra maestra más perfecta dentro de la literatura italiana ... ?
    Hay una pintura magnífica que recoge el momento de cuando Dante vió a Beatriz por primera vez , no sé si sabes a lo que me refiero , en internet debe de venir , que por cierto ahora me cercioraré , pero es una de las grandes obras maestras de la pintura , y si es su escultura que hay en Florencia.....
    Lo que siempre ha habido diferentes " enigmas " es donde está enterrado , o mejor dicho que la gente se piensa que está en un sitio y no está en otro , algo de ello siempre oí.
    Esté o no esté enterrado donde todos creen habrás visto lo que pone " HONRAD AL MAS ALTO DE LOS POETAS "
    Me has alegrado el sábado con haberte acordado de este italiano célebre . Enhorabuena si señor . Muchas Gracias .
    Saludos calurosos desde Sevilla ¡¡ jeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. En efecto, la 'Divina Comedia' es una obra maestra de la literatura, no sólo italiana sino universal, y ha influido en muchísimos poetas y artistas hasta hoy.

      Supongo que te refieres a la pintura de Henry Holiday, ‘Dante y Beatriz’, la recreación de un encuentro imaginario, fruto de la admiración que los Prerafelitas ingleses tenían por Dante. También Dante Gabriel Rosetti (que compartía nombre de pila con el poeta florentino) pintó varias alegorías sobre el universo dantesco, entre las que destaca 'El sueño de Dante’.

      Por lo que tengo entendido, Dante está enterrado en la ciudad donde murió, en Rávena. En el marco de las sangrientas guerras civiles de su tiempo, Dante fue desterrado de Florencia y condenado a muerte, y nunca regresó a su ciudad natal. Vivió en varias ciudades y murió en Rávena. Mucho después, Florencia reconoció el genio literario de su hijo desterrado y le construyó un cenotafio en la basílica de la Santa Croce, que es el que reproduzco, con la inscripción que bien citas, y monumentos como el que he usado también para ilustrar el post, y que está en los Uffizi.

      Me alegro de haberte alegrado el día. Gracias por tu aportación, y protégete del calor. Un fuerte abrazo!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.