Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 10 de juliol de 2013

Espriu - Inici de càntic



Salvador Espriu (1913-1985)
Inici de càntic en el temple

                        A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
                        Homenatge a Salvat-Papasseit.

Ara digueu: «La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.»
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: «Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues».
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble».

Avui, 13 de juliol de 2013, es compleixen cent anys del naixement de Salvador Espriu. He volgut recordar-lo amb un dels seus poemes més emblemàtics, no per antic menys actual, no per conegut menys necessari.

















Inicio de cántico en el templo

A Raimon, con mi agradecido aplauso.
                               Homenaje a Salvat-Papasseit.

Decid ahora: «La retama florece,
por todo el campo hay rojo de amapolas.
Con la nueva hoz empecemos a segar
el trigo maduro y, con él, las malas hierbas».
Ah, jóvenes labios que se han abierto después
de la oscuridad, ¡si supierais cuán tarde
ha llegado el alba, cuán larga es la espera
de un alzamiento de luz en la tiniebla!
Mas hemos vivido para salvaros las palabras,
para devolveros el nombre de cada cosa,
para que siguieseis el recto camino
de acceso al pleno dominio de la tierra.
Miramos en la lejanía el desierto,
descendíamos al fondo de nuestro sueño.
Secas cisternas se convierten en cumbres
ascendidas por escalones de lentas horas.
Decid ahora: «Nosotros escuchamos
las voces del viento por el alto mar de espigas».
Decid ahora: «Nos mantendremos por siempre fieles
al servicio de este pueblo».

Versió d’Antonio Daganzo Castro.




Beginning of canticle in the temple

To Raimon, with my grateful applause.
Homage to Salvat-Papasseit.

Now say: «The broom tree blooms,
everywhere the fields are red with poppies.
With new scythes we’ll thresh
the ripened wheat and weeds.»
Ah, young lips parting after dark,
if you only knew how dawn
delayed us, how long we had to wait
for light to rise in the gloom!
But we have lived to save your words,
to return you the name of every thing,
so that you’d stay on the straight path
that leads to the mastery of earth.
We looked beyond the desert,
plumbed the depth of our dreams,
turned dry cisterns into peaks
scaled by the long steps of time.
Now say: «We hear the voices
of the wind on the high sea of crested grain.»
Now say: «We shall be ever faithful
to the people of this land.»

Translation by Magda Bogin

[Web de l'Institut Ramon Llull que recull els textos originals i les traduccions a l’anglès del recital de poesia catalana ‘Made in CataluNYa’, que van fer Laurie Anderson, Lou Reed i Patti Smith al Baryshnikov Arts Center de Nova York els dies 23 i 24 de març de 2007]



Vegeu aquí el concert del Centenari que ha tingut lloc a Arenys de Mar el vespre del dia 10 de juliol de 2013. Hi han participaMarina Rossell, Maria del Mar Bonet -amb dos temes de Baltasar Rosselló-Pòrcel, de qui també se celebra el centenari-, Gerard Quintana, Roger Mas, Monica Green, Anna Roig, Dídac Rocher, Rosa Pou, Ivette Nadal i Joan Colomo, a més de les actrius Dolo Beltran i Sílvia Bel i l'acròbata Ingrid Esperanza. L'escenografia, muntada a la plaça de la Sardana d'Arenys, s'emmarca en un estany d'aigua fet per a l'ocasió. La direcció, selecció de textos i escenografia ha anat a càrrec de Lluís Danés i la direcció musical, de Xavi Lloses, que ha arranjat bona part de les versions musicals, a partir de les lletres de poemes d'Espriu. L'espectacle lliga prosa, poesia, música i interpretació:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4633431 
Vegeu altres entrades sobre Espriu al meu blog:










http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2011/07/espriu-la-pell-de-brau.html  La pell de brau (De vegades és necessari i forçós - Diversos són els homes)



Escolteu, encara, en aquest magnífic blog de Salvi Jacomet, la versió completa de Ronda de mort a Sinera, el muntatge de Ricard Salvat (1965) que Edigsa va publicar en tres LP l’any 1967, tres vinils que conservo a casa com una joia rara, i que de jove vaig gairebé gastar de tant escoltar-los.



5 comentaris:

  1. En Jaume Torras, via email, ha dit:

    És per posar-se dempeus i amb la mà al pit, talment com un himne!
    Gràcies.
    Jaume

    I jo li he contestat:

    Totalment d'acord, Jaume.
    KRT

    ResponElimina
  2. No te vayas a molestar pero no voy a opinar más sobre este señor , cada vez que has publicado algo de este hombre , " hemos " tenido enfrentamientos ( sin importancia naturalmente ) dialécticos . Lo que sí te voy a decir del artículo es que la primera foto que has puesto de este hombre , es la primera foto que ví de este hombre.
    Un saludo.

    ResponElimina
  3. No me molesto en absoluto, faltaría más.

    Nuestras pequeñas diferencias dialécticas (sin importancia, desde luego, como bien dices) han venido siempre, que yo recuerde, a cuento de aspectos colaterales que se nos han colado en los comentarios, nunca por los poemas de Espriu en sí mismos, ni por su forma ni por su contenido.

    Yo sigo fiel a mi convicción de que es uno de los grandes poetas catalanes (y especialmente hoy, que se cumple el centenario de su naciomiento). Por ello pienso seguir, en el curso de este año Espriu, publicando cosas de él.

    Sin embargo, no es el único gran poeta de nuestra literatura a quien venero: y es cierto que mi insistencia en él redunda en un cierto olvido de otros de los que considero imprescindibles: Josep Carner, J. V. Foix y Carles Riba en primera línea, junto con clásicos como Llull, Ausiás March, Verdaguer y Maragall; seguidos de cerca por otros como Salvat-Papasseit, Guerau de Liost, Sagarra, Màrius Torres, Vinyoli, Estellés, Ferrater, Martí Pol... y los actuales Joan Margarit, Feliu Formosa y otros muchos que me dejo en el tintero.

    Ya ves, pues, que uno no puede dar abasto a tanta literatura junta, y eso sin desatender a los poetas en lengua castellana, francesa, inglesa, alemana, italiana, gallega, portuguesa, griega y latina... "La mies es mucha, y pocos los segadores".

    Recibe un caluroso abrazo en un caluroso día.

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó, no per antic menys actual, no per conegut menys necessari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep. Espriu el va escriure el 1965 i el va incorporar a una de les ampliacions del llibre 'Les cançons d'Ariadna' (un recull que, en la seva primera edició, el 1949, tenia 33 poemes, i en la darrera, el 1980, ja en tenia 100), però el seu text i el seu sentit es mantenen vigents. Va semblar que avançàvem, però, per dir-ho en paraules de Llach, "no era això, company, no era això", o, en paraules de Raimon, "quan creus que ja s'acaba torna a començar". Per això ens hem de mantenir fidels, i, en paraules d'Espriu, alçar-se "sense repòs, per sempre més / home salvat en poble, contra el vent". Amén.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.