Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 26 de juliol de 2013

Guillem d'Efak - Balada d'en Jordi Roca


 


Guillem d’Efak (1929-1995)
Balada d’en Jordi Roca

—Madona d'Es Caparó, 
en Jordi Roca vos crida. 
Madona d'Es Caparó, 
que li perdoneu sa vida, 
que vos demana perdó. 

I que vos n'enrecordau d'aquest trobo? 
En Jordi Roca té pena de la vida. 
Tothom es compadeix d'ell, tothom,
fora de la principal acusadora.
I la justícia farà el seu camí. 
No se sap si per calça d'arena, forca o garrot.
Lo cert és que demà de matinada 
en Jordi Roca morirà, morirà.

—Demà en aquestes hores, 
ai las, ja seré mort. 
Demà en aquestes hores
m'hauran donat garrot. 
Tan sols pel teu amor, 
tan sols pel teu amor. 
Demà en aquestes hores, 
ai las, ja seré mort. 

Alça los teus ulls, garrida. 
No els alcis per mirar-me; 
alça-los i pendràs plaer 
de veure finir ma vida. 

Tothom que passa pel carrer se demana: 
«I quin delicte ha comès en Jordi Roca 
per tenir tanta severitat amb ell?»

Estimava, estimava 
i el varen prendre per lladre. 
I el mesquinet, la nit abans de morir, 
canta, canta:

—T'estim com t'estimava 
i fins demà t'estimaré.
I si hi ha una altra vida, 
allà t'esperaré. 
Mai més no et podré dir: 
«T'estim, t'estim, t'estim!»,
perquè demà en aquestes hores
m'hauran donat garrot. 
                                                    [Concèntric, 1964]

Ave Maria de Robines

Oh goig, alosa
del bé i del mal,
talla la rosa
del brot més alt.
Esmitja el dia
que és teu  meu:
«Santa Maria,
mare de Déu.
Santa Maria,
mare de Déu».

L'amor s'apaga,
l'amor s'encén,
perquè per paga
duu una tumbaga
de sol ixent.

I si un jorn plora
li duus conhort,
«ara i en l'hora
de nostra mort.
Ara i en l'hora
de nostra mort».

L'amor s'apaga
l'amor s'encén,
perquè per paga
duu una tumbaga
de sol ixent.
                                      [Concèntric, 1964]

Dedico aquesta cançó a la memòria de l'amic Joan Josep Peralta Monje.


http://www.youtube.com/watch?v=QQIfOElnEJI&feature=player_embedded#at=38   Guillem d’Efak. La Balada és la quarta peça, i l'Ave Maria és la segona.

http://vinilissim.blogspot.com.es/search/label/Guillem%20d%27Efak   En aquest enllaç hi trobareu diversos discs de Guillem d’Efak



Guillem Fullana i Hada d'Efak fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, cantant i activista cultural manacorí.
Va néixer a Río Muni, Guinea Equatorial, fill d’un guàrdia civil mallorquí. Als 3 anys es va establir a Manacor, on viu el drama de la Guerra Civil Espanyola. Comença a escriure poesia als setze anys i rep els primers premis literaris, atorgats per la premsa mallorquina. Freqüenta les festes literàries i el 1956 Josep Maria Llompart li publica el seu primer llibre de poemes, influïts per la «Generación del 27», El poeta i la mar. Més tard, fruit d'una experiència laboral a Alsàcia, apareix El poeta i la mina (1966). Continua la seva producció poètica i el 1966 obté el premi Carles Riba de poesia per Madona i l'arbre. Entre popular i innovadora, la seva poesia té una gran vivacitat en obres com Poeta en bicicleta (1984) o Capellet de vidre (1995). Altres obres poètiques: El poeta i la nina (1974) i Erosfera (1982) i Poemes, cobles i cançonetes (1991), una antologia de la seva obra.

A més de narrador, amb Les vacances d'en Jordi (1968) o La ponentada gran (1975, sobre la Guerra Civil), i traductor (Ivanhoe
, de Walter Scott), va ser autor teatral, especialment d'obres per a infants. Destaca per la seva popularitat El dimoni cucarell (1978). Altres obres teatrals: J.O.M. (1967); La mort de l'àvia (1968); Paisajexlindos (1988) i Fum, fam, fems (1988).

Als anys seixanta és un membre reconegut de la Nova Cançó catalana; viu a Sabadell des de 1964 i després a Barcelona. Canta cançó popular mallorquina i de composició pròpia, blues i jazz, i actua a diversos països d’Europa. Va enregistrar discs amb cançons seves i d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones, Dissabte). Un dels seus èxits més celebrats va ser la
 Balada d'en Jordi Roca. Altres cantants i grups interpretaren les seves cançons. El seu activisme cultural el porta també a la promoció teatral i musical des de locals emblemàtics de Barcelona com la Cova del Drac o La Cucafera, on actuaven el principals representants de la cançó catalana.

El 1980 se’n va a viure a Palma, on treballarà com a guia turístic. El 1986 va fer el pregó de festes de la ciutat de Manacor, presentat per un altre manacorí il·lustre, l’admirat dibuixant, actor i impulsor cultural Cristòfol (Pífol) Pastor. El 1993, Guillem d’Efak rep el premi de l’Obra Cultural Balear i el 1994 és homenatjat a l’Auditori de Palma pels principals representants de la cançó catalana; però ell, malalt, no hi va poder assistir.
Guillem Fullana i Hada d’Efak va morir el 1995 víctima d'un càncer. Fins al 2011 no se li va concedir, a títol pòstum —molt pòstum—, la Medalla d'Or de les Illes Balears. 


Vegeu en aquest post la versió catalana que Guillem d’Efak va fer de la cançó Ol’Man River:


http://vinilissim.blogspot.com.es/search/label/Guillem%20d%27Efak   En aquest enllaç hi trobareu diversos discs de Guillem d’Efak


http://www.youtube.com/watch?v=g9pqhNebDHg   Guillem d’Efak, Ave Maria de Robines

http://www.youtube.com/watch?v=szAvPUA9HPc   J. M. Serrat i Guillem d’Efak, 1994


http://www.youtube.com/watch?v=2IHAJYSy0bw  J. M. Serrat, 1994, homenatge a Guillem d’Efak


La història d’en Jordi Roca

El jove Jordi Roca, nascut a Petra, mantenia relacions amoroses furtives amb la senyora d’Es Caparó, una propietat del terme de Vilafranca de Bonany, al Pla de Mallorca, a prop de Manacor. Un dia de 1851, un militar, de nom Guillem Rosselló, va entrar a robar al mas i, essent descobert, va apunyalar un criat, que va poder fugir i avisar la força pública. En arribar la guàrdia, va arrestar el militar i va trobar en Roca al llit amb la mestressa. La policia va acusar els dos homes de robatori i agressió armada, i a en Roca, a més, de violació. La mestressa no es va atrevir a confessar la veritat, i en Jordi Roca va acceptar el seu silenci i va callar per protegir l’honor d’ella. El militar fou afusellat i en Roca executat públicament a garrot vil a Manacor, mentre el capellà exhortava el públic a «no deixar-se endur per la concupiscència». La veu popular, que sabia la veritat, va fer córrer unes cobles molt explícites:

      Per aquella gran miloca
      que hi ha dins es Caparó
      mataran en Rosselló
      i llavors en Jordi Roca.


      Madona des Caparó,
      ja vos podeu agraciar
      que per vós han de matar
      en Roca i en Rosselló.


      Madona des Caparó:
      assegut a sa cadira,
      en Jordi Roca vos crida,
      que vós sou la seva vida
      i espera es vostro perdó.


Les cobles van circular de boca en boca al llarg d’un segle, fins que Guillem d’Efak en va fer aquesta cançó en defensa de la vida i en contra de les penes de mort injustes. No és en absolut casualitat que la cançó fos composta el 1963, l’any que havia estat afusellat Julián Grimau.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/206380 Article sobre l’execució d’en Jordi Roca el 1851.

Al seu torn, Robines és una antiga alqueria del terme de Binissalem, avui un important barri de la vila. Compta amb l’església de Santa Maria de Robines, de començaments del segle XVIII, que en substitueix almenys dues d’anteriors —la més antiga, documentada el 1248, ben poc després de la conquesta de Jaume I— i que té un campanar molt vistós.




Versions castellanes

Balada de Jordi Roca

—Señora d'Es Caparó, Jordi Roca os implora, señora d'Es Caparó, 
que le perdonéis la vida, que os pide perdón. 

¿No os acordáis de esta trova? Jordi Roca tiene pena de la vida. Todos se compadecen de él, todos, menos la principal acusadora. Y la justicia hará su camino. No se sabe si con calza de arena, horca o garrote. Lo cierto es que mañana de madrugada Jordi Roca morirá.

—Mañana a estas horas ¡ay! ya estaré muerto. Mañana a estas horas me habrán dado garrote. ¡Tan solo por tu amor, tan solo por tu amor!  Mañana a estas horas ¡ay! ya estaré muerto.

Alza tus ojos, garrida. No los alces para mirarme; álzalos y tendrás el placer de verme perder la vida. 

Todos los que pasan por la calle se preguntan: «¿Y qué delito ha cometido Jordi Roca, para tener tanta severidad con él?»

Amaba, amaba, y lo tomaron por un ladrón. Y el pobrecillo, la noche antes de morir, canta, canta:

—Te amo como te amaba, y hasta mañana te amaré. Y si hay otra vida, allí te esperaré. Ya no podré decirte más: «¡Te amo, te amo, te amo!», porque mañana a estas horas me habrán dado garrote.

Ave María de Robines

Oh gozo, alondra del bien y del mal, corta la rosa del brote más alto. Divide el día que es tuyo y  mío: «Santa María, madre de Dios».

El amor se apaga, el amor se enciende, porque por paga lleva un anillo de sol naciente.

Y si un día llora, le das consuelo, «ahora y en la hora de nuestra muerte».


Imatges i vídeos baixats d'internet. Es retiraran a petició.




5 comentaris:

  1. Jaume Torras, per email, ha escrit:

    En el seu moment, un cantant "negre" dins el moviment de la nova cançó, va fer cert furor.
    Recordo, perfectament, l'any 1964, al Romea, es va presentar a Barcelona i, entre les cançons que va interpretar, la Balada d'en Jordi Roca em va impressionar vivament. Va representar la "diferència" a la recent tradició de la cançó de línia afrancesada.

    En Guillem d'Efak pouava en el blues americà i això, juntament amb el seu singular timbre de veu, li va donar una personalitat ben especial. Malgrat tot, no va tenir l'èxit popular que mereixia. Llàstima!

    Gràcies per recordar-nos-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Jaume, per la teva aportació. Descrius molt bé la singularitat que va suposar en Guillem enmig de la singularitat que ja representava la Nova Cançó.

      Elimina
  2. Te he leido y tratado de traducir.
    Magnifico homenaje en este material que has compartido con nosotros.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tu aportación, siempre bienvenida.

      La letra de las canciones ya la adapté yo mismo al castellano, con mayor o menor acierto. En cuanto a mis comentarios en el post, puedes ayudarte en caso de apuro con el traductor automático que tengo puesto en el margen derecho. Ya sé que estos artilugios a veces dan problemas, con traducciones inesperadas, sobre todo en los abundantes casos de homonimia y polisemia. Por ejemplo, en catalán 'nou' puede significar 'nuevo', 'nueve' o 'nuez', además de una forma del verbo arcaico 'noure' (perjudicar); y 'set' puede significar 'sed', 'siete' o un 'set' de tenis. Y ese abanico de opciones suele provocar divertidas frases sin sentido. Pero aparte de esto, el traductor es bastante de fiar para la prosa (no así en la versión de los textos poéticos).

      Ya ves que me gusta poner poemas y canciones. Como sé que te gustan los tangos, te anoto el link a uno de Gardel que me emociona mucho, y que puse hace ya tiempo, 'Silencio en la noche':

      http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2011/08/pettorossi-silencio-en-la-noche.html

      Pero ¡hay tantos y tan bonitos donde escoger! Prometo buscar uno y ponerlo algún día para ti. Un fuerte abrazo.

      Elimina
  3. M'arriba un comentari en el sentit que la història dels fets d’Es Caparó tal com l'explico jo és una llegenda discutible, ja que hi ha versions contradictòries. Fa més d'un segle i mig, però el cas és encara viu en la memòria del poble.

    Per altra banda, em diuen que hi ha uns poemes que Guillem d'Efak va deixar inèdits i que la seva viuda va publicar el 2010. Porten per títol “El manual inacabat (per anar per la vida)". Amb motiu dels 15 anys de la mort d’en Guillem es van editar i se'n va fer un gran concert, amb música del compositor Joan Martorell. Està explicat a l'adreça del músic:

    http://www.joanmartorell.com/
    http://www.joanmartorell.com/index.php?option=com_content&view=article&id=125%3Amanual...

    I aquí hi ha la lletra dels poemes. Penso que pot interessar a qui s'interessi per l'obra de Guillem d’Efak:

    http://www.viasona.cat/grup/joan-martorell/manual-inacabat-per-anar-per-la-vida/manual-inacabat-per-anar-per-la-vida

    Especialment emotiu el que es diu "Dóna'm":

    Dóna’m aurores, hi sembraré boscos.
    Dóna’m vesprades, hi posaré un llac.
    Dóna’m muntanyes, hi esquitxaré boires.
    Dóna’m gavines, jo inventaré el blau……

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.