Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 10 d’agost de 2013

Anònim - Go down, Moses



Anònim
Go down, Moses

When Israel was in Egypt land,
—Let my people go!
oppressed so hard they could not stand,
—Let my people go!

So the Lord said: 'Go down, Moses,
way down in Egypt land.
Tell old Pharao to
let my people go!'

So Moses went to Egypt land.
—Let my people go!
He made old Pharao understand:
—Let my people go!


Yes the Lord said: 'Go down, Moses,
way down in Egypt land.
Tell old Pharao to
let my people go!'

Thus spoke the Lord, bold Moses said:
—Let my people go!
'If not, I'll smite, your firstborn's dead'
—Let my people go!

God, the Lord, said: 'Go down, Moses,
Way down in Egypt land.
Tell old Pharao to
let my people go!'


(Espiritual negre anònim, popularitzat per Paul Robeson) 



Jess Lee Brooks (del film Sullivan's Travels, de Preston Sturges, amb Joel McCrea i Veronica Lake, 1941)

http://www.youtube.com/watch?v=u0CRAavN4EI Jess Lee Brooks




Vés-hi, Moisès

Quan a l'Egipte era Israel,
Dóna'ns llibertat!
Així parlà el Senyor a Moisès:
Dóna'ns llibertat!

Vés-hi Moisès, davant el rei d'Egipte,
digues: Vell faraó, dóna'ns la llibertat!

Tanta opressió no ha de sofrir,
Dóna'ns llibertat!
O el teu hereu farà morir.
Dóna'ns llibertat!

Vés-hi Moisès, davant el rei d'Egipte,
digues: Vell faraó, dóna'ns la llibertat!

[Adaptació catalana, no en sé l'autor. Cantada per grups de folk als anys 1960]


http://www.youtube.com/watch?v=SP5EfwBWgg0   Louis Armstrong





Ve, Moisés

Cuando Israel estaba en Egipto —¡Deja marchar a mi pueblo!
Tan oprimido que no podía aguantar más —¡Deja marchar a mi pueblo!

Dijo el Señor a Moisés: Ve a la tierra de Egipto,
dile al viejo Faraón: —¡Deja marchar a mi pueblo!

Y Moisés se fue a Egipto —¡Deja marchar a mi pueblo!
y se lo hizo entender al Faraón: —¡Deja marchar a mi pueblo!

Así habló el Señor por medio del valiente Moisés: —¡Deja marchar a mi pueblo! 
Si no, en castigo, tu primogénito morirá. ¡Deja marchar a mi pueblo!





Aquesta va ser la primera cançó que va cantar la Coral Romaní de Balsareny, dirigida per Jaume Torras i Rodergas, a l'Església Parroquial de Balsareny, el Nadal de 1966, en ocasió de la Missa Nova de Jordi Planes i Casals. La Coral Romaní va existir com a grup independent fins al 1970, en què es va fusionar amb la Coral de Sant Esteve dirigida per Mn. Joan Bajona. Recordo que el desembre de 1968 va actuar al Centre Parroquial de Balsareny juntament amb el grup de teatre La Lluerna, que hi va representar El Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra. I aquest mateix any 2013 he tingut el plaer de sentir-la a cantar, a l'església dels Dolors de Vic, per Valentí Parcerisa, acompanyat a l'orgue per Josep Canal. Tot un privilegi!


Paul Robeson

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt, KRT. Aquesta cançó cantada per Louis Armstrong l'havia escoltat moltes vegades, però no sabia la lletra. I la història de la Coral si que la coneixia per haver llegit al Sarment. Et felicito.

    ResponElimina
  2. L’escena del film ‘Sullivan’s Travels’ també és impactant. És una pel·lícula de 1941, de Preston Sturges, en què Joel McCrea és un director de cine que, per ambientar-se per a una pel•lícula, decideix viatjar pels Estats Units com si fos un vagabund. La policia el confon amb un delinqüent i és detingut i condemnat a sis anys de treballs forçats. En l’escena que he posat, els convictes són portats a una església per veure una pel·lícula de Walt Disney, concretament de Pluto, i arriben mentre la congregació negra canta aquest espiritual d’esperança en la llibertat.

    Les connotacions de l’anhel del poble d’Israel per alliberar-se de l’opressió dels egipcis sempre han funcionat, tant per als esclaus afroamericans com per a qualsevol altra nació que aspiri a autodeterminar-se. Això ja ho enteníem als anys 60, quan la Coral Romaní cantava aquesta cançó! Jo coneixia la versió catalana d’aquesta cançó des de jovenet, i també la pel·lícula de Cecil B. de Mille, i ja me'n sabia fer les consideracions pertinents.

    Però també, des de ben petitet, m’amoïnava l’episodi de la matança dels primogènits, igual que, més endavant, l’episodi del càstig de Datan i els seus fills, que se’ls va empassar la terra només perquè no estaven d’acord amb el líder Moisès.
    Era una de tantes barbaritats a què ens tenia acostumats l’Antic Testament, on Jahvè no gastava gaires manies a l’hora de manifestar el seu poder —indiscriminat, cruel i sovint injust— contra tot aquell qui gosava plantar cara al seu poble escollit… Un mossèn em justificava la intervenció de l’àngel exterminador contra els primogènits d’Egipte, dient que tota la culpa era del malvat faraó, descregut i desobedient a la voluntat divina; i a mi m’estranyava que ningú no es plantegés la similitud amb la història de la matança dels innocents perpetrada pel rei Herodes; que era sens dubte un individu de comportaments blasmables, però que en manar aquella bestialitat no s’apartava gaire del model que les Escriptures havien atribuït a Jahvè uns segles enrere.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.