Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 29 d’agost de 2013

Espriu - Potser arran de l'alba



Salvador Espriu (1913-1985)
Potser arran de l'alba

Aprèn l'aspra lliçó
d'aquells que t'han portat
d'un fi batec el do
del vent de llibertat.

Recorda la fredor
d'un cor antic parat.
No sollaràs la flor,
el nom de llibertat.

Guaita de nits, pastor,
al prim son del ramat,
mantén l'alta cremor
del foc de llibertat.

Veig esplendors de mots
corcades de foscor.
Vulgueu nets camins clars
tots vosaltres i jo.

Brills de subtils paranys,
reclams freds de la por.
No tolerem enganys
ni vosaltres ni jo.

Dreçats en el llevant,
omplim la gran buidor
d'anys morts amb un nou cant:
tots vosaltres i jo.

(1977)



Vegeu aquí les cançons de Raimon. Aquesta és al disc Raimon-Espriu, poesia cantada: http://www.viasona.cat/grup/raimon


Raimon va musicar aquests dos poemes d’Espriu, fent-ne una sola cançó, a l’àlbum Lliurament del cant (Movieplay, 1977). Després, el poeta els va modificar a l’edició definitiva de Per a la bona gent (1984), amb subtils diferències. En tot cas, els poemes s’adeien molt a l’època de transició que el país vivia l’any 1977 i penso que es continuen adient molt als anhels d’aquests temps no menys transitoris que estem vivint avui.
  









No te n’oblidis mai

Aprèn l'aspra lliçó
d'aquells que t'han guardat
dins l’aire mort el do
del vent de llibertat.

Recorda la fredor
d'un cor antic parat.
No sollaràs la flor,
el nom de llibertat.

Guaita de nits, pastor,
al prim son del ramat,
mantén l'alta cremor
del foc de llibertat.


Tots vosaltres i jo

Esplendors de paraules
corcades de foscor.
Vulguem que siguin clares
tots vosaltres i jo.

Brills de subtils paranys,
de clams freds de la por.
No tolerem enganys
ni vosaltres ni jo.

Dreçats en el llevant,
omplim la gran buidor
d'anys morts amb un nou cant:
tots vosaltres i jo.


(De Per a la bona gent. Llibres del Mall / Edicions 62, 1984)


2 comentaris:

  1. M'agrada molt Espriu, no pas perquè en sigui el centenari. Els versos finals de les estrofes tenen molta força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Helena. Espriu ha estat el meu preferit des que jo era ben jove. Recordo que tenia jo 15 anys i, en una festa popular de Balsareny en què interveníem els escoltes, vaig recitar uns poemes d'ell en públic. Era el 1966. El cas és que vaig dir que recitaria uns poemes d'un poeta "vell" molt bo que es deia salvador Espriu. En acabar, un home del poble que era advocat em va dir que Espriu no era tan vell com això, ja que tots dos havien estudiat Dret plegats i tenien la mateixa edat: 53 anys! És clar, per a mi, que en tenia 15, un home de 53 era vellíssim. Ho explico per remarcar que ja n'era un devot.

      Enguany, com que n'és el centenari, li'n poso més poemes del que fóra habitual, però ja veus que és un dels més afavorits en aquest blog. Això em fa sentir injust envers Riba, Carner, Foix i altres, però confio anar esmenant aquests torts amb el temps i una canya.

      Espriu em recorda Carner en un aspecte: la seva meticulositat. Tant l'un com l'altre revisaven la seva obra i l'anaven reescrivint. Quan Carner va publicar 'Poesia' (1957), Marià Manent i altres amics li van haver de demanar que no modifiqués determinats poemes, perquè ja eren molt coneguts i els seus lectors se'ls sabien de memòria. Això es pot aplicar a aquests dos poemes, que, quan van aparèixer publicats a 'Per a la bona gent', em va sorprendre molt que no eren iguals (ni en el títol) al text de la cançó que cantava Raimon. I, almenys pel que fa a mi, els matisos de les variants em semblen poc rellevants: potser tan sols reflecteixen un canvi de percepció sobre la situació política dels anys 80 respecte de l'esperançada eufòria dels 70. Però en fi: els lectors hi guanyem, ja que tenim, fet i fet, quatre poemes en comptes de dos. Gràcies pels teus comentaris.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.