Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 13 d’agost de 2013

Martin Luther King - I have a dream

Martin Luther King (1929-1968)
Tinc un somni

Fragment final del discurs que Martin Luther King va pronunciar al Lincoln Memorial de Washington el 28 d’agost de 1963, a la concentració de la segona Marxa sobre Washington per l’ocupació i la llibertat.

[...]  Torneu a Mississipí, torneu a Alabama, torneu a Geòrgia, torneu a Louisiana, torneu als barris baixos i als guetos de les nostres ciutats del nord, sabent que d'alguna manera aquesta situació pot ser i serà canviada. No ens ajaguem a la vall de la desesperança.

Avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats del moment, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà.

Tinc el somni que un dia aquesta nació s'aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo: "Afirmem que aquestes veritats són evidents: que tots els homes han estat creats iguals".

Tinc el somni que un dia, als turons rogencs de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus es podran asseure plegats a la taula de la germanor.

Tinc el somni que un dia, fins i tot l'estat de Mississipí, un estat asfixiant pel foc de la injustícia i de l'opressió, es convertirà en un oasi de llibertat i justícia.

Tinc el somni que els meus quatre fills viuran un dia en un país en què no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat.
Avui tinc un somni.

Tinc el somni que un dia l'estat d'Alabama, amb els seus racistes brutals, on el governador escup frases de segregació i d’anihilació, es convertirà en un lloc on els nens i nenes negres podran agafar-se les mans amb els nens i nenes blancs i caminar plegats com a germans i germanes.

Avui tinc un somni.

Somio que algun dia les valls seran cims, i els turons i muntanyes seran plans, els llocs més escarpats seran anivellats i els llocs tortuosos seran adreçats, i la glòria de Déu es revelarà i tot el gènere humà estarà unit.

Aquesta és la nostra esperança. Aquesta és la fe amb la qual retorno al Sud.

Amb aquesta fe podrem esculpir de la muntanya de la desesperança una pedra d'esperança. Amb aquesta fe podrem transformar el so discordant de la nostra nació, en una bonica simfonia de fraternitat. Amb aquesta fe podrem treballar junts, resar junts, lluitar junts, anar a la presó junts, defensar la llibertat junts, sabent que algun dia serem lliures.

Aquest serà el dia en què tots els fills de Déu podran cantar l'himne amb un nou significat, "El meu país és teu. Dolç terra de llibertat, a tu et canto. Terra de llibertat on els meus antecessors van morir, terra orgull dels pelegrins, de cada costat de la muntanya, que repiqui la llibertat". I si els Estats Units han de ser grans, això haurà de fer-se realitat.

Per això, que repiqui la llibertat des del cim de les muntanyes prodigioses de Nou Hampshire! Que repiqui la llibertat des de les poderoses muntanyes de Nova York! Que repiqui la llibertat des de l’alçada de les Allegheny de Pennsilvània! Que repiqui la llibertat des de les muntanyes Rocalloses, cobertes de neu, a Colorado! Que repiqui la llibertat des de les sinuoses pendents de Califòrnia! Però no només això: Que repiqui la llibertat des de la Muntanya de Pedra de Geòrgia! Que repiqui la llibertat des de la Muntanya Talaia de Tennessee! Que repiqui la llibertat des de cada turó i muntanya de Mississipí! "De cada costat de la muntanya, que repiqui la llibertat".

Quan repiqui la llibertat i la deixem repicar a cada poble i a cada veïnat, a cada estat i a cada ciutat, podrem accelerar l'arribada del dia en què tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i cristians, protestants i catòlics, podran ajuntar les mans i cantar les paraules del vell espiritual negre: "Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu omnipotent, som lliures per fi!”   Fragment del discurs, amb subtítols en castellà (6' 35'')

I have a dream (text complet)

Address to civil rights marchers by the Rev. Dr. Martin Luther King Jr. in Washington, D.C. on Aug. 28, 1963

I am happy to join with you today in what will go down in history as the greatest demonstration for freedom in the history of our nation.

Five score years ago, a great American, in whose symbolic shadow we stand today, signed the Emancipation Proclamation. This momentous decree came as a great beacon light of hope to millions of Negro slaves who had been seared in the flames of withering injustice. It came as a joyous daybreak to end the long night of their captivity.

But 100 years later, the Negro still is not free. One hundred years later, the life of the Negro is still sadly crippled by the manacles of segregation and the chains of discrimination. One hundred years later, the Negro lives on a lonely island of poverty in the midst of a vast ocean of material prosperity. One hundred years later, the Negro is still languished in the corners of American society and finds himself an exile in his own land. And so we've come here today to dramatize a shameful condition.

In a sense we've come to our nation's capital to cash a check. When the architects of our republic wrote the magnificent words of the Constitution and the Declaration of Independence, they were signing a promissory note to which every American was to fall heir. This note was a promise that all men -- yes, black men as well as white men -- would be guaranteed the unalienable rights of life, liberty, and the pursuit of happiness.

It is obvious today that America has defaulted on this promissory note insofar as her citizens of color are concerned. Instead of honoring this sacred obligation, America has given the Negro people a bad check, a check that has come back marked "insufficient funds."

But we refuse to believe that the bank of justice is bankrupt. We refuse to believe that there are insufficient funds in the great vaults of opportunity of this nation. And so we've come to cash this check, a check that will give us upon demand the riches of freedom and security of justice. We have also come to his hallowed spot to remind America of the fierce urgency of now. This is no time to engage in the luxury of cooling off or to take the tranquilizing drug of gradualism. Now is the time to make real the promises of democracy. Now is the time to rise from the dark and desolate valley of segregation to the sunlit path of racial justice. Now is the time to lift our nation from the quicksands of racial injustice to the solid rock of brotherhood. Now is the time to make justice a reality for all of God's children.

It would be fatal for the nation to overlook the urgency of the moment. This sweltering summer of the Negro's legitimate discontent will not pass until there is an invigorating autumn of freedom and equality. 1963 is not an end but a beginning. Those who hoped that the Negro needed to blow off steam and will now be content will have a rude awakening if the nation returns to business as usual. There will be neither rest nor tranquility in America until the Negro is granted his citizenship rights. The whirlwinds of revolt will continue to shake the foundations of our nation until the bright day of justice emerges.

But there is something that I must say to my people who stand on the warm threshold which leads into the palace of justice. In the process of gaining our rightful place we must not be guilty of wrongful deeds. Let us not seek to satisfy our thirst for freedom by drinking from the cup of bitterness and hatred. We must forever conduct our struggle on the high plane of dignity and discipline. We must not allow our creative protest to degenerate into physical violence. Again and again we must rise to the majestic heights of meeting physical force with soul force. The marvelous new militancy which has engulfed the Negro community must not lead us to a distrust of all white people, for many of our white brothers, as evidenced by their presence here today, have come to realize that their destiny is tied up with our destiny. And they have come to realize that their freedom is inextricably bound to our freedom. We cannot walk alone.

As we walk, we must make the pledge that we shall always march ahead. We cannot turn back. There are those who are asking the devotees of civil rights, "When will you be satisfied?" We can never be satisfied as long as the Negro is the victim of the unspeakable horrors of police brutality. We can never be satisfied as long as our bodies, heavy with the fatigue of travel, cannot gain lodging in the motels of the highways and the hotels of the cities. We cannot be satisfied as long as the Negro's basic mobility is from a smaller ghetto to a larger one. We can never be satisfied as long as our children are stripped of their selfhood and robbed of their dignity by signs stating "for whites only." We cannot be satisfied as long as a Negro in Mississippi cannot vote and a Negro in New York believes he has nothing for which to vote. No, no we are not satisfied and we will not be satisfied until justice rolls down like waters and righteousness like a mighty stream.

I am not unmindful that some of you have come here out of great trials and tribulations. Some of you have come fresh from narrow jail cells. Some of you have come from areas where your quest for freedom left you battered by storms of persecution and staggered by the winds of police brutality. You have been the veterans of creative suffering. Continue to work with the faith that unearned suffering is redemptive.

Go back to Mississippi, go back to Alabama, go back to South Carolina, go back to Georgia, go back to Louisiana, go back to the slums and ghettos of our northern cities, knowing that somehow this situation can and will be changed.

Let us not wallow in the valley of despair. I say to you today my friends -- so even though we face the difficulties of today and tomorrow, I still have a dream. It is a dream deeply rooted in the American dream.

I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true meaning of its creed: "We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal."

I have a dream that one day on the red hills of Georgia the sons of former slaves and the sons of former slave owners will be able to sit down together at the table of brotherhood.

I have a dream that one day even the state of Mississippi, a state sweltering with the heat of injustice, sweltering with the heat of oppression, will be transformed into an oasis of freedom and justice.

I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character.

I have a dream today.

I have a dream that one day down in Alabama, with its vicious racists, with its governor having his lips dripping with the words of interposition and nullification -- one day right there in Alabama little black boys and black girls will be able to join hands with little white boys and white girls as sisters and brothers.

I have a dream today.

I have a dream that one day every valley shall be exalted, and every hill and mountain shall be made low, the rough places will be made plain, and the crooked places will be made straight, and the glory of the Lord shall be revealed and all flesh shall see it together.

This is our hope. This is the faith that I go back to the South with. With this faith we will be able to hew out of the mountain of despair a stone of hope. With this faith we will be able to transform the jangling discords of our nation into a beautiful symphony of brotherhood. With this faith we will be able to work together, to pray together, to struggle together, to go to jail together, to stand up for freedom together, knowing that we will be free one day.

This will be the day, this will be the day when all of God's children will be able to sing with new meaning "My country 'tis of thee, sweet land of liberty, of thee I sing. Land where my father's died, land of the Pilgrim's pride, from every mountainside, let freedom ring!"

And if America is to be a great nation, this must become true. And so let freedom ring from the prodigious hilltops of New Hampshire. Let freedom ring from the mighty mountains of New York. Let freedom ring from the heightening Alleghenies of Pennsylvania.

Let freedom ring from the snow-capped Rockies of Colorado. Let freedom ring from the curvaceous slopes of California.

But not only that; let freedom ring from Stone Mountain of Georgia.

Let freedom ring from Lookout Mountain of Tennessee.

Let freedom ring from every hill and molehill of Mississippi —from every mountainside.

Let freedom ring. And when this happens, and when we allow freedom ring, when we let it ring from every village and every hamlet, from every state and every city, we will be able to speed up that day when all of God's children— black men and white men, Jews and Gentiles, Protestants and Catholics— will be able to join hands and sing in the words of the old Negro spiritual: "Free at last! Free at last! Thank God Almighty, we are free at last!"  Discurs sencer (17'28'')

Pel treball i la llibertat
Fa cinquanta anys de la marxa sobre Washington, que va culminar amb la cèlebre proclama de Martin Luther King contra la segregació racial
Històrica imatge de Martin Luther King dirigint-se a les 250.000 persones congregades davant del Memorial de Lincoln, a Washington Foto: ARXIU.

La tarda del 28 d'agost del 1963, sota la mirada legitimadora del president Lincoln des del seu memorial i davant d'unes 250.000 persones arribades d'arreu del país per participar en la marxa sobre Washington pel treball i la llibertat, un home negre, pastor de l'església baptista i dirigent del moviment pels drets civils, Martin Luther King, va pronunciar el que encara es considera un dels discursos més bells en la forma i en el fons, tan reivindicatiu com esperançador i, per descomptat, cèlebre, de la història política moderna: I have a dream (‘tinc un somni').
Eren temps d'una duríssima i violenta segregació racial als Estats Units, on un segle després de la seva emancipació, els descendents dels antics esclaus continuaven estigmatitzats pel color de la pell, discriminats políticament (exclosos del dret de vot), econòmicament (les feines més mal retribuïdes) i en cadascun dels aspectes de la vida quotidiana. N'és una prova prou coneguda la detenció de Rosa Parks perquè no va voler cedir a un home blanc el seu seient d'autobús.

King, nascut a Atlanta el 1929, havia centrat l'estratègia de la seva lluita per la dignitat i la igualtat de tots els éssers humans en els principis de la desobediència civil formulats per Thoreau i Gandhi i en una acció directa, pacífica i sense treva, capaç de generar contínues situacions de crisi i posar contra les cordes l'establishment més poderós.
Convertit en un importantíssim líder de masses amb un nombre creixent de seguidors i distingit amb el Nobel de la Pau entre altres reconeixements, podríem dir que va veure acomplert bona part del seu somni, tot i que li va costar la vida –va ser assassinat a Memphis el 4 d'abril del 1968.
Poc després de la cèlebre marxa sobre Washington, el president Lyndon B. Johnson va promulgar, el 2 de juliol del 1964, la llei dels drets civils (prohibia la segregació en les escoles, els llocs de treball i tot l'espai públic) i, el 4 d'agost del 1965, la llei del dret de vot sense cap mena de restricció. El cas és que de poder emetre lliurement un sufragi a la possibilitat de ser escollit president dels Estats Units hi ha uns quants passos, que la població negra efectivament ha recorregut amb l'actual president, Barak Obama, com a símbol de la transformació.
N'hi ha prou amb això? Indica una situació normalitzada d'igualtat? S'han fos realment les cadenes de la discriminació i de la injustícia als Estats Units i a la resta d'un planeta globalitzat? Avança la societat o retrocedeix en l'acompliment i el respecte dels drets humans més elementals?
Cinquanta anys després de la marxa pel treball i la llibertat, El Punt Avui proposa una revisió del llegat de Martin Luther King que repassa diversos aspectes de l'actualitat i ho fa des d'aquesta mateixa edició, amb una apassionada conversa entre Marina Subirats i Miquel Àngel Essomba, i fins al 28 d'agost –aniversari de la proclama–. Reprodueix, cada dia, el particular somni per assolir un món millor que han acceptat explicar tot un seguit de persones representatives d'entitats socials i/o públicament compromeses des d'un vessant polític i ètic. Els articles seran il·lustrats pels dibuixants Joan Casals i Joan Oller.
Darrera actualització ( Diumenge, 11 d'agost del 2013 02:00 )

Com que el dia 28 estaré tornant d’un viatge, faig com El Punt Avui i m’avanço ja a l’aniversari d’aquest discurs històric, que publico fent una excepció, ja que no és cap poema, tot i que és tan contundent o més que molts poemes. I em fa pensar que en cinquanta anys hem avançat una miqueta, però potser tampoc no tant com hauria calgut... I ell no ho va poder veure. Avui tindria 84 anys si no l'haguessin assassinat.

6 comentaris:

  1. Pel Somni Català: Tots a la Cadena, després tots a la Manifestació i després un happening de sopar de revolució taronja a la Plaça de Sant Jaume i entorn del Parlament amb entrepans i cafè amb termos fins a ben entrada la matinada. Parlem de revolució taronja, entrenem-nos per a la revolució taronja. Declaració d'independència ben aviat.

    Salvador Molins de Berga, BIC-CA

  2. Estaré amb els meus familiars i molts amics a la Cadena, i molt contents perquè és una activitat unitària i transversal, promoguda per l'ANC, a la qual pertanyo justament perquè és transversal i tan unitària com es pugui (perquè crec que el mal endèmic dels catalans és la desunió, ja es veu prou cada dia). Ens ha tocat ser a l'Ametlla de Mar, lluny de casa (i de Barcelona). I en acabat, cansats, acalorats i satifets, pensem tornar a caseta.

  3. Crec que el seu discurs "Tinc un somni" és un discurs que cada un de nosaltres hauríem de llegir. No pel dramatisme que és pot apreciar a cop d’ull, sinó per les veritats universals que ell manifesta i que cap ésser humà, que es preï de ser-ho hauria de passar per alt, sobretot en aquest món materialista que ens ha tocat viure, per aquest món dividit en dos (primer i tercer món) i totalment classista i creador de privilegis artificials que la profunda crisi econòmica està posant en escac, un món en el qual les generacions actuals es troben perduts, desmotivats, sense saber quins valors són els fonamentals per viure, per realitzar-se i per intentar trobar la felicitat.

    --"Es tracta de transformar els obstacles que enfrontem en els punts de partida."
    --"El que accepta el mal sense lluitar contra ell col·labora amb ell. "
    --"El que m'espanta no és l'opressió i injustícia dels malvats, és la indiferència dels bons. "
    "El final ens recordarà que el més important no són les paraules dels nostres enemics sinó el silenci dels nostres amics. "
    (Martin Luther King)

  4. Totalment d'acord, Josep, amb tu i amb aquestes frases de M. L. King que tan encertadament recordes. Gràcies.

  5. Ahir vaig tornar a escoltar el discurs de Martin Luther King i el cert és que encara hi ha somnis a convertir en realitat; és un discurs amb una estructura perfecta que conté, alhora, tot un seguit de conceptes estrictament vigents, encara... Gràcies
    pel teu post i pel teu blog!

  6. Gràcies a tu, Jordi, i al Far a trenc d'alba. Tens tota la raó: encara queden ideals pels quals treballar. I no pas pocs, que el món continua fet un desgavell. Hi ha tanta feina a fer! I encara no ens posem d'acord ni sobre les prioritats ni sobre els procediments...


El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.