Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 6 d’agost de 2013

Martínez Sagi - Tu rostro


Anna Maria Martínez Sagi (1907-2000)
Tu rostro

Pacientemente sí.
Porfiadamente sí.
En mármoles de olvido
en bronces de congoja
en granitos de ausencia
día tras día noche
tras noche con dulzura
he labrado tu rostro.
Tu rostro que inventé
hoy pervive en mis ojos
va siguiendo mis pasos
hasta borrar el tiempo
hasta velar mi nombre
hasta cubrir las islas
de luz de la memoria.

Amorosamente sí.
Angustiadamente sí:
he labrado tu rostro.
Traspuse pavorosas vorágines de gritos
derribé cordilleras
descendí por los anchos
océanos secretos
descorriendo el cerrojo de las noches hostiles
del ansia adormecida
de mi voz ahogada
en canteras de angustia.
Aurora tras aurora.
Ocaso tras ocaso.
Ni demente ni cuerda:
así labré tu rostro.

¡Y nadie lo descubre
vibrando entre mis manos!
¡Oh rostro conquistado!
Ardiente quemadura.
Grito tenso del sueño.
Fiel herida del alma.
¡Estatua de fulgor
que no podrás robarme!

[De La voz sola, dins Laberinto de Presencias, 1969]


Anna Maria Martínez Sagi va ser poeta, sindicalista, feminista, periodista i atleta catalana durant la Segona República.

Com a periodista, als 20 anys ja col·laborava a Las Noticias, a La Noche i a la revista Mujeres. El 1932 va entrar a treballar al servei de premsa de l'Ajuntament de Barcelona. Durant la República va col·laborar amb el setmanari La Rambla, en català, i a la revista il·lustrada Crónica, en castellà. Va escriure defensant el feminisme i el sufragi femení  (contra el corrent de la dreta, però també de bona part de l'opinió de gent d'esquerra, que tenien por que les dones votarien el que digués el marit, el patró de la fàbrica o el capellà des del confessionari) i va fundar un Club de Dones Treballadores. El 1935 va formar part de l'equip que preparava l'Olimpíada Popular de Barcelona 1936, que l'esclat de la guerra va impedir.

El 1929 havia conegut la poeta i novel·lista Elisabeth Mulder —catalana de pare holandès i mare sud-americana—, de qui es va enamorar i amb qui va mantenir una relació apassionada que va durar tres anys, fins que la mare de Martínez Sagi va enviar una carta a Mulder en què l’amenaçava de fer públiques aquestes relacions. Així es va acabar el que va ser el gran amor de la seva vida, que es reflecteix en molts dels seus poemes posteriors.

Com a esportista, va contribuir a la fundació del Club Femení i d’Esports, on practicava esquí i tennis —va quedar subcampiona de tennis amb Lilí Álvarez—, i va guanyar el campionat nacional de javelina, amb medalla d’or, als campionats femenins d’Espanya d’atletisme de 1932. A proposta de Josep Sunyol (el president màrtir del Barça, diputat d’ERC detingut i assassinat al front del Guadarrama avui fa 77 anys, el 6 d’agost de 1936), va ser la primera dona membre de la directiva d’un club de futbol, el Futbol Club Barcelona, el 1934. Però no va aconseguir de crear-hi una secció femenina de futbol i va dimitir.


Integrant del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, simpatitzava amb els ideals àcrates. Per això va acompanyar al front, com a corresponsal, la columna de l’anarquista Buenaventura Durruti. Enviava les seves cròniques i fotografies al diari La Noche i a El Tiempo, de Bogotà. La seva activitat com a reportera de guerra li va costar una ferida a les cames per l’explosió d’una granada. La visió d’aquella violència —l’aviació “nacional” va bombardejar una escola de Getafe on s’havien refugiat 200 criatures, de les quals en van morir cinquanta o seixanta— i l’entrada de Franco a Barcelona la van decidir a exiliar-se a França, travessant els Pirineus a peu sota una intensa nevada.

A París va fer de dibuixant i de pintora al carrer, d’assessora editorial i de traductora i es va llicenciar en llengua i literatura francesa. Després, va fer de decoradora a la Costa d’Atzur, on conreava lavanda i llessamí per a la fabricació de perfums. Allí va conèixer Claude, un home que va tenir un pas fugaç per la seva vida, però de qui va tenir una filla, Patrícia, que va morir de meningitis quan tenia sis anys.

Aleshores va marxar als Estats Units, on la Universitat d’Urbana (Illinois) la va contractar per donar classes d’espanyol i de francès. Amb la jubilació, i havent mort Franco, va decidir tornar el 1975. Encara viuria més de 30 anys, entre Mallorca i Barcelona, primer, a Moià després i, finalment, a Santpedor, en una residència on va morir als 93 anys.

Va publicar diversos llibres de poesia, tots en castellà: Caminos (1929), Inquietud (1931), Canciones de la isla (1932-1936), País de la ausencia (1938-1940), Amor perdido (1933-1968), Jalones entre la niebla (1940-1967), Los motivos del mar (1945-1955), Visiones y sortilegios (1945-1960) i Laberinto de presencias (1969). Només se li coneix un poema en català, Estiu (premi Joaquim Cabot, 1932), que no he sabut trobar; agrairé que si algú el coneix me’n passi el text.


En aquest estudi de Marta Gómez Garrido, La ambigüedad sexual en tres poetas de la modernidad, hi podeu trobar una selecció de poemes d’Anna Maria Martínez Sagi i dues altres poetes espanyoles, Lucía Sánchez Saornil i Carmen Conde:


Hi ha una novel·la de Juan Manuel de Prada, Las esquinas del aire. En busca de Ana María Martínez Sagi (Planeta, 2000), que en parla, però jo no l’he llegida i per tant no en puc dir res de bo ni de dolent. Tan sols en deixo constància.

La mort de Josep Sunyol


Josep Sunyol i Garriga (1898-1936), diputat d'ERC i president del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol, amb una cigarreta als llavis, el 1935, a la llotja del Camp de les Corts, al costat del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys (1882-1940). 

Avui fa exactament 77 anys, el 6 d'agost de 1936, que Sunyol va ser assassinat a la serra del Guadarrama. Hi havia anat, acompanyat de Pere Ventura i Virgili (periodista de 'La Rambla') i un tinent republicà, per donar ànims als soldats que defensaven la República; per un terrible error del xofer, el seu cotxe va entrar en terreny controlat pels facciosos, que van detenir i afusellar allà mateix els quatre ocupants del vehicle. Era el quilòmetre 52 de la carretera de Madrid a La Corunya. Testimonis presencials conten que les últimes paraules de Sunyol i Ventura van ser: “Visca la República! Visca Catalunya lliure!” (ABC, 15-5-1937).








http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1937/05/15/008.html   ABC, 15 maig 1937. Crònica de l'assassinat a partir de testimonis presencials. 

6 comentaris:

  1. No coneixia cap d'aquests dos personatges. Em sobta que tan reïvindicativa i valenta com era no escrigués en català, l'Anna Maria Martínez Sagi. I les raons dels d'esquerra per no donar el vot a les dones són ben curioses! Conec una persona de l'època que era anarquista però també molt masclista.

    ResponElimina
  2. Potser era la formació escolar que va rebre, o potser el fet que en aquells anys la situació social estava molt polaritzada, i els anarquistes identificaven el catalanisme amb la dreta, la patronal i l'Església. La gent de la CNT-FAI s'expressava majoritàrtiament en castellà. Mig segle abans hi havia hagut un catalanisme d'esquerra (Almirall, Balaguer), però va anar perdent pistonada; el grup conservador de la Lliga Regionalista se'n va escindir, i així la dreta va acabar absorbint pràcticament tot l'espai catalanista. "Catalunya serà cristiana o no serà", deia Torras i Bages. Al seu torn, el lerrouxisme també va contribuir molt a aquesta polarització. Amb honroses excepcions, segurament hi havia qui associava "escriure en català" amb "ser conservador i catòlic" (i el 1936 molts catalanistes republicans van haver d'amagar-se o fugir, o sucumbir a la repressió faista). De fet, com a periodista va escriure en català si el mitjà feia servir aquesta llengua; però la seva poesia li sortia en castellà, i en la meva opinió l'escrivia prou bé.

    Gràcies per la teva aportació.

    ResponElimina
  3. No conocía a Anna Maria Sagi. Parece un personaje muy interesante, y el poema es muy bello.
    Un saludo.

    ResponElimina
  4. Bienvenida, y gracias por tu comentario. En el artículo de Marta López Garrido cuyo enlace adjunto encontrarás otros poemas interesantes, de ella, así como de Lucía Sánchez y de Carmen Conde. Un saludo!


    http://eprints.ucm.es/13984/1/Martagomezgarrido_TFM_MULE_2011.pdf

    ResponElimina
  5. I per Nadal, tots a casa!

    http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=242819

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Bartomeu. Una aportació molt interessant i adient.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.