Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 3 d’agost de 2013

Rosselló-Pòrcel - A Mallorca durant la guerra civil


Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)
A Mallorca, durant la guerra civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

Barcelona, setembre de 1937

Inici de campana

Inici de campana
efímer entre els arbres
—fora porta— de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.

(Tots dos poemes, del llibre Imitació del foc, 1937) 


Avui es compleixen cent anys del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Al diari 'ARA', Sebastià Alzamora (autor del llibre Dos amics de vint anys, Proa 2013, sobre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló) ho commemora amb aquest article:

Sebastià Alzamora
Rosselló-Pòrcel al santuari de Gràcia
SEBASTIÀ ALZAMORA – ARA 03/08/2013

"Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca". Aquests dos versos bellíssims tal vegada són els més famosos que va escriure Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el gran poeta mallorquí de qui enguany commemorem el centenari del seu naixement. Rosselló-Pòrcel va morir terriblement jove, als 24 anys: va ser allò que se sol dir un estimat pels déus, però és que els déus tenen una manera molt gelosa d'estimar. Tanmateix, va tenir temps d'escriure un llibre inoblidable, Imitació del foc , que és ple de poemes d'una bellesa fresca, poderosa i viva per sempre. Com el santuari de Gràcia, que es troba al lul·lià puig de Randa, o com una nit d'estiu com les que compartim aquests dies, que ens permet estendre la vista cap als nostres pobles, cap al nostre cel i cap a les nostres estrelles.
"Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca". Són versos d'amor, clarament, però no estan dirigits a cap dona; tampoc a cap home. Rosselló-Pòrcel els va escriure per a Mallorca, per a l'illa on havia crescut, en la companyia indispensable del seu germà i dels seus pares. Com a bon poeta i com a persona honesta, Rosselló-Pòrcel sabia que tenia un deure de gratitud amb la seva terra, i el va correspondre amb uns versos que, a diferència d'ell, ja no moriran mai, i que va deixar, com una penyora, per a tots nosaltres.
Ara, per tant, som nosaltres qui tenim un deure de gratitud amb ell. Un altre gran poeta, en aquest cas angloamericà, T.S. Eliot, solia dir que els pobles que no honoren els seus poetes es converteixen en pobles bàrbars. I els mallorquins no som ni volem ser cap poble bàrbar, per molt que n'hi hagi qualcuns que s'obstinin a voler demostrar el contrari. Una part substancial del millor que els mallorquins som capaços de fer i de donar com a poble la representen persones com el fotògraf Toni Catany o la cantant Maria del Mar Bonet. Maria del Mar Bonet ha brindat un magnífic homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb el seu darrer i recent disc,Fira encesa , i al llarg de tota la seva brillant trajectòria, en què la poesia de Rosselló-Pòrcel ha estat present des de l'inici. I és que la poesia es pot fer no tan sols amb paraules, sinó també amb música o amb imatges, com ho han demostrat, amb excel·lència, Maria del Mar Bonet i Toni Catany.
Si Bartomeu Rosselló-Pòrcel no hagués mort tan jove avui compliria, justament, cent anys. Seguim l'exemple de Maria del Mar Bonet i de Toni Catany, als quals també devem agraïment, i retem homenatge a un dels nostres grans poetes. Evitem la temptació de convertir-nos en pobles bàrbars. Siguem dignes del versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: "Verdegen encara aquells camps, / i duren aquelles arbredes, / i damunt del mateix atzur / es retallen les meves muntanyes". Hi ha coses que no s'acaben mai, ni que els enemics puguin semblar poderosos. Mallorca no s'acaba mai. El santuari de Gràcia no s'acaba mai. I els mallorquins que estimen i honoren els seus poetes tampoc s'acabaran mai. Com les nits d'estiu.


http://www.youtube.com/watch?v=DeTOu6PCeuA  Biel Mesquida recita ‘A Mallorca, durant la guerra civil’


 

http://www.youtube.com/watch?v=AqzLVeVV-lQ    'Inici de campana', Maria del Mar Bonet
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, 1913-1938

5 comentaris:

  1. No el coneixia gaire, només n'havia comentat aquest poema. M'agrada molt el primer poema, i l'article d'Alzamora. Moltes gràcies per l'entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No va tenir temps d'escriure gaire, pobre. Aquest poema que esmentes anava dedicat a Mercè Muntanyola, companya d'estudis i amiga d'Espriu i de Rosselló, i de la qual tots dos n'estaven una mica enamorats. Segons Agustí Pons, Espriu es va mosquejar una mica quan Rosselló li va dedicar aquest poema. Al final, Rosselló es va morir als 24 anys, Espriu es va quedar solter "de naixement" i la Mercè es va casar i va ser la mare del també poeta Miquel de Palol i Muntanyola.

      Gràcies per la teva aportació i pel comentari al poema de la Mercè.

      Elimina
  2. Jaume T. escriu:

    Vaig conèixer "Inici de Campana", en la veu de M. del Mar Bonet, en el segon disc de la seva carrera. Allà vaig descobrir també, Rosselló-Pòrcel. Em va impressionar de seguida i vaig buscar poemaris seus, amb els quals he intentat entrar, --una mica--, en el món interior d'aquest gran poeta mallorquí i, des de llavors i juntament amb Màrius Torres, són els meus dos poetes preferits. Ja saps que sóc un
    simple, molt simple, aficionat a la poesia, en conec molt poca, però aquests dos noms formen part del meu imaginari poètic i des de fa molts anys. Gràcies de nou, Ramon!

    I jo li dic: Gràcies a tu, Jaume, per la teva aportació. També m'agrada molt Màrius Torres. Dos poetes avui ben poc llegits, malauradament! Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Agustí Pons ha comès un greu error assegurant que Rosselló-Pòrcel estava enamorat de Mercè Montañola, i que això l'hauria enemistat amb Espriu. No aporta cap document que ho acrediti, perquè és fals. Que Rosselló dedicàs a la seva companya universitària un poema de felicitació onomàstica no prova res.

    ResponElimina
  4. De fet, Pons no diu que això hagués "enemistat" Espriu i Rosselló. Pons documenta, en paraules d'Espriu, que hi va haver un cert "refredament" de relacions entre els dos poetes, però ho atribueix a altres raons, no pas a això.

    Respecte a les relacions entre Muntanyola i els dos poetes, Pons (pàg. 199) ja diu que és impossible de reconstruir-les, perquè cap dels tres no en va deixar testimoni escrit. Pons creu (no pas "assegura") que Muntanyola estava enamorada d'Espriu, i que Espriu era una mica reaci a cap compromís estable. Que Rosselló se sentís atret per Mercè és també una mera suposició de Pons, en efecte ("podem suposar", pàg. 202); que Rosselló va llegir a Mercè el poema el dia del seu sant, 24 de setembre de 1937, sembla cert; i que a Espriu això "no el deixés indiferent" (pàg. 202-203) també és una suposició de Pons, biògraf que dóna referències del que pot i que intenta deduir allò de què no té referències documentals. Jo he donat, matisadament, per certes aquestes hipòtesis (dient que els dos poetes "estaven una mica enamorats" de la Mercè, i que Espriu "es va mosquejar una mica") i en això m'he excedit acceptant allò que Pons, de fet, només insinua, reconeixent que són suposicions.

    Anònim lector, no acostumo a publicar comentaris anònims, però m'ha semblat bé fer una excepció en aquest cas, ja que jo atribuïa a Pons una afirmació que ell, de fet, només insinuava com a possible, i no voldria ferir la susceptibilitat de ningú. Una abraçada.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.