Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 9 de setembre de 2013

Carreté - Cadena lliure

 

Ramon Carreté (1951)
Cadena lliure
                                              A Joan Soler, in memoriam
  Fem via! Onze de Setembre de 2013    

Llarga corrua
de braços, de somriures
ran de la costa.
De nord a sud abraça,
lliure, la nostra terra.

Un esguard àvid,
un pas irreversible
i una veu ferma.
Fem reals ja per sempre
les velles esperances.

No més quimeres,
ja no ens fa por l’aranya:
qui ens vol sotmesos
ara veu com s’enlaira
la imparable estelada.

Tu també hi eres,
enllà del temps, fent pinya
amb tots nosaltres:
el fat que se t’enduia
no ens va robar el teu somni.












Fotografies baixades d'Internet. Cadenes humanes a París, Londres, Pequín, Buenos Aires, Qatar... Mapamundi amb llocs on s'han fet cadenes humanes aquests dies.


L’Onze de Setembre tenim una cosa en comú: Fem Via!

Quim Monzó i Juanjo Puigcorbé fan una crida final a participar a la Via Catalana. Al vídeo s'hi poden veure com dos veïns molt mal avinguts que es fan la punyeta constantment, papers que interpreten Monzó i Puigcorbé, es troben al mateix tram de la Via Catalana. 

Tot i la sorpresa desagradable inicial, finalment s'acaben agafant de les mans en defensa d'allò que els uneix i deixant de banda les diferències i les males relacions que havien tingut fins aleshores. A l'espot també hi ha col·laborat les actrius Imma Colomer, com a actriu secundària, i Mercè Martínez com a veu en off. 

L'espot és una coproducció de "La Creativa" i "Massa d'Or Produccions" amb la realització d'Hug Cirici, sota la direcció creativa de Jordi Urgell, Josep Maria Urgell i Jordi Redondo.

Cadena de blogs enllaçats

Fem via cap a la independència!















Es tracta de fer un post a cada blog inscrit, entre els  dies 9 i 15  de setembre, adient a la Diada i a la Via Catalana. Pot ser text, imatge, poema, humor, recepta, etc. En el mateix post cal enllaçar-hi el post del blog que segueix a la llista.

Enllaç al blog següent de la cadena:

Vegeu l'origen de la cadena de blogs i tots els blogs inscrits a:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/2013/09/la-cadena-de-blogs-es-posa-en-marxa.html 

18 comentaris:

  1. Quin goig veure totes aquestes imatges!! I quines ganes que arribi dimecres per formar-hi part! ;-))

    Tuitejo el teu post amb aquesta etiqueta #cadenablogs11setembre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta. Nosaltres, bagencs, ens hem apuntat a l'Hospitalet de l'Infant. Farem història!

      Elimina
  2. Quines paraules mes maques i emotives

    i ara..farem realitat els somnis !!

    moltes gracies per participar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sargantana! La Ventafocs, per fer realitat els seus somnis, va necessitar una nit màgica i una fada padrina. El nostre somni necessita molta força de voluntat, molta fermesa, molta tenacitat, no defallir, resistir, avançar, perserverar... i una mica de màgia, que la hi posarà aquesta cadena de mans enllaçades.

      Elimina
  3. Quin post més maco!!!! Gràcies per ser-hi et tuitejo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! Sí, tuiteja, tuiteja, que alguna cosa queda. M'apunto a les Itineràncies poètiques. Potser la poesia no canviarà el món, però si ajudar a fer caliu, a moure sensibilitats, a mantenir o afermar conviccions, ja estarà prou bé.

      Elimina
  4. Les llavors perdudes no ho han fet en va.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mc 4, 3-8: "Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels. Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Però una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u."

      La paràbola es podria aplicar també a això, en efecte. Els ocells, el terreny rocós, els cards... Però la part que arrela bé donarà el cent per u. Confiem-hi! Gràcies, Helena.

      Elimina
  5. No ens podran robar mai el nostre somni. Bon recull de fotos.

    Bona diada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotos són d'internet i n'hi ha moltes més. El somni és de molts, i no ens el podran pas robar; ni hem de deixar que ens l'abarateixin o ens el vulguin aigualir. Gràcies pel comentari!

      Elimina
  6. Calentando motores para el día 11 Ramón ¡¡ , eso está bién , ya se lo dije a Josep en su blog , yo estoy con vosotros en el tema independencia si es para un bién para vosotros , hay que barajar pros y contras , después no puede o no debe haber marcha atrás , yo a pesar de ser sevillano y sentirme español sí os apoyo , ya que cada uno vela por sus intereses.
    Ramón me siento un poco " marginado " en este artículo , es como si estuviese escribiendo en un artículo ( este en especial ) que no debería al no ser catalán , como si " me hubiese colao " jeje , pero no me importa . Sólo te comento en este artículo para repetir lo del inicio de mi post , estoy con la independencia de Cataluña siempre que sea para bién para todos para España y para vosotros .
    Que vaya todo sobre ruedas.
    Un abrazo ¡¡

    ResponElimina
  7. José Manuel, no debes sentirte marginado en absoluto, ni tener la sensación de "colarte". Ya ves que en todo el mundo se están celebrando actos de apoyo a la Cadena Humana, y si bien es cierto que en su mayoría se trata de catalanes repartidos por el mundo, también hay (y en las fotos pueden verse) personas de otros países que apoyan esta reivindicación. No es una cosa exclusiva, ni mucho menos excluyente.

    Ya te expresé y te repito mi agradecimiento por tu apoyo y comprensión. Como dije, el objetivo de la Vía Catalana no es imponer la independencia porque sí, sino pedir que se pueda celebrar un referéndum democrático y pacífico para preguntar a la gente qué es lo que quiere, y lo que salga aceptarlo y obrar en consecuencia. Y el soberanismo no va contra nadie, ni contra personas ni contra países ni contra instituciones ni contra idiomas: solo busca obtener el estatus de Estado europeo para vivir en paz y cordialidad, y sin fronteras, con todos los Estados vecinos; dentro de la UE si nos aceptan, y fuera de ella si no nos quieren. Y jugando la Liga donde sea!

    La Vía Catalana ilusiona. Hay 400.000 adultos inscritos con nombre y apellidos (sin contar los niños; cerca de 800 tramos numerados de aproximadamente 500 metros cada uno (al inscribirte te asignan la ubicación donde quede algún espacio disponible); un "tramo cero" para que se inscriban las personas que por vivir en el extranjero, o trabajar, o estar enfermas, no puedan participar físicamente en la cadena pero deseen hacer constar su apoyo; 1.900 autocares, aparte de los vehículos privados; 5.000 voluntarios para la organización; 800 fotógrafos; organización de actos festivos (canto coral, danzas folklóricas, castellers...) por todo el recorrido. Y todo gratis, con voluntarios, sin subvenciones, sin otra financiación que la venta de esas camisetas amarillas, de las que hace días que ya no quedan existencias. Ya te contaré. Un fuerte abrazo!

    ResponElimina
  8. Belles paraules. Sempre et plau llegirte
    I ara endavant! A pel somni!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alfons! Ja ho cantava en Llach el 1984:

      "No abarateixis el somni,
      res més que això tinc per dir-te, si vols.
      No abarateixis el somni,
      que és com l'estel que hi ha al fons del camí.

      Si cal, refarem tots els signes
      d'un present tan difícil i esquerp,
      però no abarateixis el teu somni mai més.

      Que ens han fet preu per viure
      i el viure a voltes té el preu de dir prou.
      Prou de renúncies mediocres
      que no ens permeten la història dempeus.

      Si cal, conviurem la misèria,
      però ha de ser sense engany, dignament,
      prou d'amenaces innobles
      amb la fam i el tronar dels canons.

      No abarateixis el somni,
      el teu estel que hi ha al fons del camí,
      no abarateixis el somni
      o et donaràs per menyspreu tu mateix."

      Ja has vist que hi ha un "tram zero" per als que no hi poden anar?

      https://assemblea.cat/?q=tram0

      Una abraçada!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Bona diada, sí, però cal continuar treballant el dia 12, i el 13... Perseverant, que se'ns ha girat molta feina i no ens hem de cansar ni menys ens podem acovardir. Ens plouran pedregades de totes bandes, de fora i també de dintre; però cal tenir el cap clar. Com diu el Cant de la Senyera: "llum als ulls i força al braç". I seny, que diuen que és el que ens caracteritza, tot i que de vegades en dubto... Gràcies i bona diada, sí.

      Elimina
  10. Hem fet molta via! I tenim corda per seguir insistint i demanant que deixin decidir al poble!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Víctor! Això no ho para ningú.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.