Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 23 de setembre de 2013

Crosas - Torna, torna, Serrallonga



Joan Crosas (1947)
Torna, torna, Serrallonga

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrancaran les pedres,
que la terra ens robaran.



Del disc d’Esquirols Torna, torna, Serrallonga (Edigsa, 1980)


http://www.youtube.com/watch?v=SPvWuPpE6go  Homenatge a Esquirols. Amb el grup Sciurus. Auditori de Barcelona, 2010




Esquirols
Esquirols fou un grup de música català nascut al poble de l’Esquirol, al cor del Collsacabra (Osona), que va actuar entre els anys 1968 i 1986. Esquirols es va caracteritzar per fer unes cançons compromeses amb el seu temps, tant per les lletres —a voltes satíriques, a voltes emotives i contundents— com per la seva voluntat d'arribar a un públic majoritari. Les influències inicials de la cançó de muntanya i el folk nord-americà van deixar pas, de mica en mica, a un estil propi i elaborat, i a una sonoritat plena de matisos instrumentals i vocals.


El grup edità sis discos de llarga durada amb Edigsa: Cants al vent (1973), Fent camí, Colze amb colze (1976), Licor d'herbes bones (1978), Torna, torna Serrallonga (1980), Com un anhel (1982), tots reeditats per Picap l’any 2007. El 1984 van enregistrar amb Rafael Subirachs el disc El comte Arnau, que encara resta inèdit [Dades de la Viquipèdia].

Esquirols. Manresa, sala Loyola, 1980
Les cançons d'Esquirols van formar part de la banda sonora d'una generació. Molts joves d'aquells anys les vàrem adoptar per cantar-les, a cop de guitarra, en trobades, excursions, festivals i actes reivindicatius. Algunes d'aquelles cançons, adaptades, popularitzades i convertides gairebé en himnes han anat passant a les generacions més joves, i han format part dels cançoners bàsics d'escoles, grups excursionistes, agrupaments escoltes i esplais, alhora que han estat reinterpretades per altres conjunts musicals.

Esquirols. Barcelona, teatre Romea, 1979
El grup va estar format, entre altres, per Joan Crosas, Joan Vilamala, Dolors Roca, Josep Casadesús i Ramon Estrada.

Manel Camp
Fa ben poc, el 13 de setembre de 2013, a Balsareny vam poder gaudir dels poemes i cançons d’El Comte Arnau, un espectacle realment brillant, amb la veu de Joan Crosas i la música de Manel Camp al piano, en un dels actes commemoratius del cinquantenari de la Coral Sant Esteve. Tot un luxe! I en acabar, com a bisos, ens van oferir dues de les cançons més emblemàtiques d’Esquirols: Arrels i Torna, torna Serrallonga.

* * *


Joan Sala i Ferrer, conegut com Joan de Serrallonga, va ser un bandoler català del segle XVII. Nascut a Viladrau el 1598 de família nyerra, es va casar amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós, prop de Sant Hilari Sacalm, d’on li ve el sobrenom. Van tenir cinc fills. El 1623 ja comanava una partida de bandolers que van assaltar diversos masos; el 1627 va ser proscrit pel rei Felip III d’Aragó (IV de Castella) i va fugir al Rosselló —que aleshores encara formava part de la Corona d’Aragó—; el 1628 va robar una posta que transportava diners de l’Estat. Es diu que cap al 1633 vivia amb una altra dona, Joana Torrelles, dita Joana la Massissa

Joan de Serrallonga i Joana Torrelles. Gravat del segle XIX
També formaven la seva partida els seus germans Segimon i Pere Sala, així com bandolers amb noms tan suggestius com Tallaferro, Tallafusta, Toca-sons, Xafa-roques, Xicopanarra, el Fadrí de Sau, el Negre, el Guerxo, el Vermell, l’Astut, el Marxant, el Petit Gornès, en Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Tallaferro, Xocopanarra, Fadrí de Sau, Vermell, Rocamora, el Tendret, el Magall d’Artés, el Monget de Tona o el Garçó de Caldes, entre altres. Capturat a Santa Coloma de Farners, va ser torturat al castell de Savassona i va morir penjat públicament a Barcelona el 8 de gener de 1634. Vegeu en aquest enllaç una biografia excel·lent del personatge:



La llegenda el recorda com a lladre que robava diners als rics per donar-ne als pobres, i com a rebel defensor del poble contra el poder establert. Ja n’havien parlat autors castellans contemporanis seus, com Antonio Coello, Francisco de Rojas i Luis Vélez de Guevara; però va ser el Romanticisme que el va mitificar en aquest sentit, a l’estil de Robin Hood, el Tempranillo o Diego Corrientes, gràcies sobretot al drama teatral i a la novel·la de Víctor Balaguer Don Joan de Serrallonga i a l’òpera homònima que el mestre Enric Morera en va escriure i estrenar després. 

Ball d'en Serrallonga. Vilanova i la Geltrú
Ball d'en Serrallonga. Vilafranca del Penedès


Ball d'en Serrallonga. Tarragona
Ens ha arribat també el «Ball d’en Serrallonga», que escenifica l’entorn quotidià de la seva quadrilla, al so de la gralla i tot disparant trabucs i que es dansa a diverses localitats: Vilafranca del Penedès, Sant Hilari Sacalm, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Torredembarra, Santa Margarida i els Monjos, Tortellà, Sant Quintí de Mediona i Perpinyà. Desconec l’antiguitat d’aquest ball, però l’imagino també del segle XIX, quan el mite del bon bandit estava en l’apogeu. De fet, en l’enllaç que he citat més amunt es documenta el ball a Tarragona l’any 1851.


El 1974, el grup teatral Els Joglars, liderat per Albert Boadella, va estrenar Àlias Serrallonga, un espectacular muntatge teatral sobre aquest bandoler. Jo vaig tenir la sort de poder-lo veure a Manresa el 1975. Hi intervenien el mateix Albert Boadella, que feia de Serrallonga, juntament amb Anna-Rosa Cisquella, Fermí Reixach, Ferran Rañé i Jaume Sorribas, entre altres. No m’oblido pas de la gran actriu Glòria Rognoni, qui, tanmateix, ja no va poder actuar a Manresa, perquè poc abans, el març de 1975, havia sofert, tot representant aquesta obra, un greu accident que la va deixar impossibilitada. Aviat, però, es va reincorporar al grup com a ajudant de direcció.

L’obra dramatitzava episodis de la vida del bandoler des de dos àmbits: un  teatrí a l’escenari, que figurava la cort del rei Felip IV de Castella i del comte-duc d’Olivares, i un espai que figurava el poble,  enmig del públic, amb un entarimat i una plataforma elevada en forma de torre de cinc metres d’alçada —des d’on va caure, infortunadament, Glòria Rognoni.

Hi havia text recitat, cançons, mim i danses, i cap al final entrava enmig del públic una colla de segadors brandant les falçs i tocant l’himne homònim —aleshores encara prohibit— amb una tenora. Tanmateix, l’obra no acabava així, sinó amb una mena de dansa burlesca on Serrallonga feia un strip-tease al teatrí reial i es quedava amb uns eslips amb les quatre barres. Suposo que Boadella volia així desmitificar el seu personatge de les connotacions romàntiques que n’havien fet un símbol patriòtic. Però ara, amb el pas dels anys, em pregunto si aquell final no tenia potser quelcom de premonitori.


Versió castellana de la cançó:

Vuelve, vuelve, Serrallonga

Del corazón de les Guilleries / gran estruendo sonará / que se hará eco de la guerra / en los riscos de Tavertet. // Desde Sau a la Cellera, / desde el Far al Matagalls, / Serrallonga y su trabuco / a sus antros volverán. // Vuelve, vuelve, Serrallonga, / que el bosque nos quemarán, / nos arrancarán las piedras, / la tierra nos robarán. 

Joan Crosas


6 comentaris:

  1. En Jaume m'ha dit, via email:

    Emblemàtica cançó i emblemàtics Esquirols!
    Formen part de la nostra memòria col·lectiva. Sona a tòpic però és ben cert!
    Gràcies, Ramon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo li responc:

      Gràcies, jaume, tens tota la raó. Cantaven molt bé i van compondre cançons molt bones. A més, moltes continuen perfectament vigents! Lletres com les d'"Arrels", "Fent camí" o "Al banderer de la pau", i altres, es continuen cantant i tenen tot el sentit del món. Prometo posar-ne més.

      Elimina
  2. Grandísimo actor Ramón , ha hecho muy buenas series , lo " descubrí " en la serie Amor en tiempos Revueltos.
    Lo que no sabía y es algo que también descubrí con el tiempo es que es cantante ¡¡
    Saludos ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, estudió armonía, pedadogía musical y canto en el Conservatorio del Gran Teatro del Liceo de Barcelona, y cantó, compuso letras y canciones en el grupo Esquirols durante quince años. Después pasó al mundo del doblaje y a los escenarios, donde ha interpretado grandes éxitos (My fair lady, Sweeney Todd, Los Miserables, Los verdes campos del Edén, Don Quichotte contre l'ange bleu...) , así como en la televisión (Estació d'enllaç, Más que amigos, Ventdelplà, Amor en tiempos revueltos, La Riera, Acusados...), y el cine (Makinavaja, El perquè de tot plegat, Libertarias, Carmen, Gràcies per la propina, Mil cretins, Águila Roja...). Actuó en mi pueblo hace pocos días, con Manel Camp, en 'La llegenda del Comte Arnau' y estuvo fabuloso. Un gran artista sin duda. Gracias por tu aportación y un saludo cordial!

      Elimina
  3. D'Esquirols recordo "Fent camí", és una de les meves cançons preferides, d'aquelles que provoquen enyorança d'altres temps.

    Gràcies pels teus posts, s'aprèn moltíssim! (encara que no sempre deixi comentaris, et llegeixo!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse. Els teus comentaris sempre són benvinguts. 'Fent camí' és una altra de les cançons que tinc en reserva, segurament un dia la posaré. En aquest cas, la lletra és del Joan Vilamala, un gran poeta, historiador, compositor i cantant, a més d'excel·lent aucaire (si és que aquest mot existeix, que almenys als diccionaris no) i amic.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.