Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 19 de setembre de 2013

Kavafis - Recorda, cos


Konstandinos P. Kavafis (1863-1933)

ΘΥΜΙΣΟΥ, ΣΩΜΑ...

Σώμα, θυμήσου όχι μόνο το πόσο αγαπήθηκες,
όχι μονάχα τα κρεββάτια όπου πλάγιασες,
αλλά κ εκείνες τες επιθυμίες που για σένα
γυάλιζαν μες στα μάτια φανερά,
κ ετρέμανε μες στην φωνή — και κάποιο
τυχαίον εμπόδιο τες ματαίωσε.
Τώρα που είναι όλα πια μέσα στο παρελθόν,
μοιάζει σχεδόν και στες επιθυμίες
εκείνες σαν να δόθηκες — πώς γυάλιζαν,
θυμήσου, μες στα μάτια που σε κύτταζαν·
πώς έτρεμαν μες στην φωνή, για σε, θυμήσου, σώμα.

K. Π. Kαβάφης, 1918


Recorda, cos...

Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu —i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat —ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.
 


[Versió de Carles Riba]
[Vegeu més poemes de Kavafis traduïts per Riba en aquest enllaç:


http://www.youtube.com/watch?v=OJG3EkUhxis   cantat per Josep Tero


Recuerda, cuerpo

Cuerpo, recuerda no solamente cuánto fuiste amado,
no sólo los lechos en que te acostaste,
sino también aquellos deseos que por ti
brillaban en los ojos manifiestamente,
y temblaban en la voz —y algún
obstáculo casual los hizo vanos.
Ahora que todo ya está en el pasado,
parece casi como si a los deseos
aquellos te hubieses entregado —cómo brillaban,
recuerda, en los ojos que te miraban;
cómo temblaban en la voz, por ti, recuerda, cuerpo.

[Versió del web Ciudad Seva, de Luis López Nieves:

Remember, body...

Body, remember not only how much you were loved,
not only the beds on which you lay,
but also those desires which for you
plainly glowed in the eyes,
and trembled in the voice — and some
chance obstacle made them futile.
Now that all belongs to the past,
it is almost as if you had yielded
to those desires too — remember,
how they glowed, in the eyes looking at you;
how they trembled in the voice, for you, remember, body.

[Versió anglesa de George Barbanis. Vegeu-ne més aquí:


En aquest any que commemorem com escau el centenari de Salvador Espriu —i que hem recordat també els finats Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez i Joan Teixidor, així com la benemèrita Joana Raspall, poeta en actiu—, m’estava oblidant que el món celebra també el 150è aniversari del naixement, i el 80è de la mort, d’un altre gran poeta universal: Konstandinos Petrou Kavafis.





En català comptem amb esplèndides versions de l’obra d’aquest poeta, traduïdes de l’original grec: la de Carles Riba, completada amb la d’Alexis E. Solà (publicades totes dues a Clàssics Curial, 1975-77), la de Joan Ferraté (La Gaia Ciència, 1978; Quaderns Crema, 1987, reeditat el 2012) i la d’Antoni Avellà i Bartomeu Garcés (Lleonard Muntaner editor, 1996). En castellà n’hi ha diverses: entre altres, la de José María Álvarez (1976-1983, traduïda de l’anglès), i, traduïdes directament del grec, les de Pedro Bádenas (1983), Alfonso Silván (1991), Ramón Irigoyen (1994), Miguel Castillo (2003) i Anna Pothitou i Rafael Herrero (2003).


Vegeu, en altres posts d’aquest blog, dos dels seus poemes més coneguts a casa nostra, gràcies a les versions que en va fer Lluís Llach: Viatge a Ítaca i A la taverna del mar, així com un altre poema, Che fece... il gran rifiuto:









6 comentaris:

  1. Em permeto de parafrassejar-lo:"sinó també aquells poemes que per tu/ lluïen dins els ulls obertament". Recorda, cos..., amb la versió de Josep Tero, és sublim.

    ResponElimina
  2. Els poemes, sí, devien lluir dintre els ulls, però també dintre el cor i la ment. Jo de Kavafis admiro la profunditat de la seva reflexió, trista i resignada, sobre la decadència; la decadència del cos i del rostre (la "nafra d'un ganivet horrible", que deia ell) i també la del seu país, del qual evocava no tant la grandesa de l'època clàssica, sinó l'esplendor del món bizantí, que, absort en futileses, s'abocava inconscientment cap al desastre. La reflexió sobre el record de l'amor, del plaer i de la bellesa, són potser l'únic antídot intel·lectual que salva el poeta de la desesperació i el fa sentir-se, a distància, orgullós del seu passat (personal i col·lectiu), ja que el present és com és, inevitablement caduc. Gràcies per les teves sàvies paraules, Helena.

    ResponElimina
  3. En Jaume ha escrit via email:

    Gràcies a Lluís Llach el vaig incorporar al meu petit repertori poètic. En Carles Riba em feia por. Després he vist que no n'hi havia per tant.

    Gràcies Ramon!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume per la teva aportació. Jo de primer vaig conèixer Kavafis a partir de l’edició pòstuma d’alguns poemes que Riba havia versionat. Poc després, per les cançons d’en Llach. L’any 1973 vaig conèixer algunes de les versions d’Alexis E. Solà aparegudes al volum 'In memoriam Carles Riba', una petita joia miscel·lània que conservo amb veneració i que he rellegit força vegades. El 1977, per fi, Curial totes les versions d'en Riba i les de Solà, que va completar les que Riba no havia traduït.

      S’ha dit a vegades que Riba va bandejar els poemes eròtics de Kavafis, mogut per un cert puritanisme, però Solà, al pròleg de l’edició de Curial de les versions de Riba demostra que això no és cert, ja que Riba en efecte va traduir diversos dels poemes eròtics de Kavafis, si bé potser no els més explícits. Solà creu que la tria va ser moguda per criteris de gust literari. Gabriel Ferrater va dir, a més, que la versió ribiana era “molt dolenta”, ja que no feia prou esment dels col·loquialismes de l’original grec. Una opinió que també desmunta Carles Miralles en aquest excel·lent article:

      http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000174%5C00000088.pdf

      En fi, un gran poeta i diversos grans traductors. Què més volem?

      Pel que fa a Riba, certament no havia de fer por, però tampoc no va ser un poeta planer. La seva poesia ha estat qualificada d’obscura, cosa que ell negava vehementment, tot i reconèixer que no era senzilla, que requeria del lector un cert esforç intel·lectual.

      Jo tinc llunes, i de vegades dubto de la validesa d’una poesia que necessiti comentaris explicatius (i que, per tant, és elitista, minoritària); això em passa sovint amb Rilke, per exemple, o Valéry. Però, igual com tu (que dius que “no n’hi ha per tant”), quan llegeixo Riba, sempre em sembla que l’entenc —i potser allò que entenc no coincideix amb allò que ell volia dir, però tant li fa, així “re-creo” els seus poemes i me’ls faig una mica meus. Perquè crec que aquest és l’efecte millor de la bona poesia: que el lector se la pugui fer seva i trobar-hi idees o reflexions, coincideixin o no amb les que l’autor volia produir.

      Elimina
  4. La traducció de Riba és molt bona; de fet, fou el primer en traduïr-lo al català gràcies al poeta Gabriel Ferrater, que li va fer descobrir Kavafis. El problema és que Riba era un home molt conservador que va evitar de traduïr segons quins poemes de l'autor(clarament eròtics i homosexuals), i en alguns casos els va censurar. Precisament per això a mi m'agraden més les traduccions d'altres, com d'Alexis Solà

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pròleg d'Alexis Solà a la versió de Riba deixa ben clar que el criteri de selecció que va fer no era tant per puritanisme sinó per qüestions d'estil. De fet, Riba va traduir alguns dels poemes eròtics de Kavafis (bé que no els més explícits). En tot cas, va traduir el que lliurement va voler. I crec que és molt injust dir que "el va censurar". Al contrari, el mateix pròleg de Solà deixa clar que la versió de Riba és molt ajustada i precisa, molt més del que creia Gabriel Ferrater, que coneixia Kavafis a partir de la versió dels seus poemes a l'anglès. Les traduccions de Solà i de Joan Ferraté també són molt encertades; la d'Avellà i Garcés no la conec. Gràcies per la teva aportació, Josep.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.