Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 16 de setembre de 2013

La Trinca - El meu col·legi

 


La Trinca
El meu col·legi

Ens posaven l'uniforme, bata de ratlles, 
i ens penjaven la cartera a les espatlles
.
I ens portaven a un col·legi ple de finestres, 

on una banda de frares feien de mestres.

Aquells de quaderns de «deberes», aquells plumiers, 
aquells pupitres de fusta amb dos tinters. 
Aquella sotana negra amb una creu; 
aquella bragueta immensa de cap a peus.

Ens feien entrar la llista dels reis gots 
a base de plantofades i mastegots, 
i ens deien quina és d'Austràlia la capital,
i ens formaven el espiritu nazional.


«Venid y vamos todos con flores a porfía...»
«¡Qué buenos son los padres escolapios! 
¡Qué buenos son, que nos llevan de excursión! 
¡Que viva España y su tradición, 
y los padres escolapios que nos dan la educación!»
«De Isabel y Fernando
 el espíritu impera: 
moriremos besando la sagrada bandera.»
Ells ens feien creure en Déu, mal que fos a cops de creu. 

Aquell maig, mes de Maria, aquells rosaris,
 
aquell fotimer d'estampes i escapularis. 
Aquell tancar-se en el wàter tot el recreo, 
i aquell confessor que et deia: «Quants cops, fill meu?»

«Las manos sobre el pupitre», l'hermano ens deia,
 
però ells de la butxaca mai se les treia. 
Que fóssim «puros y castos» ens predicava, 
mentre tot fent la mà morta ens grapejava.

Aquella olor de col·legi, rància ferum, 
de llapis, de pell de taronja i de pixum. 
Aquella paret davant, aquells dos quadres, 
i aquell Sant Crist penjat entre els dos lladres.
















Mi colegio

Esa bata de uniforme, deshilachada,
esa cartera de cuero desvencijada.
Ese lóbrego colegio con mil ventanas,
amasijo de mocosos y de sotanas.

Esos pupitres tatuados, esos plumieres,
esos libros de palotes, esos deberes.
Esa tétrica sotana de mal agüero
con esa bragueta inmensa, de cuerpo entero.

Su misión era enseñarnos declinaciones
y arrearnos bofetadas y coscorrones.
Y glosar todos los mártires del santoral
y formarnos el espíritu nazional.

«Venid y vamos todos con flores a porfía.»
«Qué buenos son los padres escolapios,
qué buenos son, que nos llevan de excursión.
Que viva España y su tradición,
y los padres escolapios, que nos dan la educación.»
«De Isabel y Fernando el espíritu impera:
moriremos besando la sagrada bandera.»
«Ave, Ave, Ave María, Ave, Ave, Ave María

Ese mayo, mes de María, esos rosarios,
ese mogollón de estampas y escapularios.
Esa colecta del Domund, esos millones
para bautizar infieles en las misiones.

«Las manos sobre el pupitre», nos repetían,
«esas cosas dejan ciego", nos advertían.
«Hay que ser puros y castos", nos predicaban,
mientras con la mano tonta nos magreaban.

Ese aroma de pizarras, confesionarios,
de lápiz, piel de naranja y de urinarios.
Presidia un crucifijo nuestras lecciones
y colgaban a sus lados los dos ladrones.



Vegeu també el meu post del proppassat 21 de maig sobre L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor, una altra evocació del mateix model d’escola que ens va tocar viure i que no voldríem que tornés mai:




Les organitzacions sotasignades volem manifestar el nostre suport al professorat, a l'Assemblea de Docents i als sindicats de les Illes Balears davant la vaga Indefinida convocada contra la política educativa i lingüística del govern Bauzà.

La convocatòria de la vaga indefinida ha estat caracteritzada per un procés intens de debat i decisió assembleària i horitzontal, amb una important participació del professorat i de nombroses xarxes, plataformes i entitats illenques per decidir quines eren les mesures més adients per plantar cara a les polítiques del govern balear, un govern que està aprovant, de manera unilateral, nombroses mesures que afecten negativament l'escola, el professorat i l'alumnat. Entre aquestes mesures hi ha totes aquelles que afecten salaris, jornada, plantilles, ràtios, jubilacions, acomiadaments... També les que afecten la concessió de beques o prestacions a l'alumnat o a les seus famílies. I, evidentment, el TIL, un programa que pretén impedir que el català siga la llengua vehicular del sistema educatiu. La dignitat d'uns docents –directors de centre amb el suport dels seus consells escolars– que s'han negat a aplicar aquest desficaci, ha comportat que hagen estat expedientats per Conselleria. Cal destacar que aquest programa, el TIL, ha estat suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que el govern Bauzà ha ignorat completament amb l'aprovació d'un decret-llei per la via d'urgència.

Davant les mesures que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i el genocidi lingüístic de la nostra llengua, volem mostrar el nostre suport total i incondicional a les companyes i companys de les Illes Balears i a les seues organitzacions. La persecució i els atacs a la llengua i cultura catalanes no s'ha produït únicament a les Illes, sinó que s'han repetit arreu dels territoris que comparteixen una mateixa llengua. Al País Valencià fa anys que milers d'alumnes no poden estudiar en valencià, i ara volen empitjorar-ho amb els programes plurilingües. Al Principat s'intenta per la via judicial tombar la immersió lingüística. I a la Franja de Ponent, volen frenar els xicotets avanços que s'hi han produït amb la derogació de la llei de llengües d'Aragó, única referència legal que hi ha al català en aquella zona, i l'invent del “LAPAO”. Diferents tàctiques, la mateixa estratègia: entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris, afeblir el català i avançar en la seua desaparició.  

Per això, fem una crida a la solidaritat activa amb la seua lluita, que també és la nostra, per una escola pública de qualitat i en català.

Signen: Acció Cultural del País Valencià, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, CIEMEN, Escola Valenciana i 32 associacions i col·lectius més.



Seguiment massiu de la vaga indefinida en l'ensenyament de les Illes Balears
El sindicat majoritari en l'ensenyament indica que el 93% dels docents no obligats pels serveis mínims s'han apuntat a l'aturada
L'STEI-i considerat que la contundència de les dades posa de manifest “la indignació” i “el rebuig” del professorat 
[El Punt Avui]


Manifestants avui a Palma de Mallorca (El Punt Avui)



4 comentaris:

  1. Són vestits de color verd com aquí vam ser grocs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Helena. Va bé tenir samarretes de colors diversos a l'armari. Una abraçada.

      Elimina
  2. Anda La Trinca son catalanes ?? no tenía la más remota idea ¡¡
    Saludos ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, ya ves: de Canet de Mar (Josep Maria Mainat), Girona (Toni Cruz) y Mataró (Miquel Ángel Pasqual) . Publicaron 42 discos en catalán entre 1969 y 1989. Muchas de sus canciones, siempre satíricas, siguen siendo vigentes y recordadas. En 1983 editaron su primer disco en español: "Quesquesé se merdé" que fue un éxito, y les abrió las puertas del gran público de toda España. En 1986 produjeron un divertido y exitoso programa televisivo en TV3, “No passa res” (No pasa nada), al que siguieron otros, en catalán y en castellano. Cuando dejaron de actuar montaron una productora, Gestmusic, responsable de programas tan famosos como Operación Triunfo y Crónicas Marcianas.
      http://es.wikipedia.org/wiki/La_Trinca
      Un abrazo cordial!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.