Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 3 de setembre de 2013

Raimon - Cantarem la vida


Raimon (Ramon Pelegero, 1940)
Cantarem la vida

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.

Lluitarem amb forca,
lluitarem amb tota la força
per l'única possible,
perseguida, vida nostra.

I guanyarem l'esperança,
sí, pujarem al camp de l'esperança,
temps i temps negada,
arrancada i trencada.

Sí, guanyarem l'esperança,
sí, guanyarem l’esperança,
l'esperança de viure
lliures i en pau.

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.
Cantarem.

(1964)






Commemorem els 50 anys del primer disc de Raimon (Al vent, La pedra, Som, A colps; Edigsa CM14, 1963). 


El mateix any va aparèixer el segon EP, amb Se’n va anar (obra de Josep M. Andreu i Lleó Borrell amb què Salomé i Raimon van guanyar, per votació popular, el Festival de la Cançó del Mediterrani), juntament amb Ahir (que en realitat era Diguem No, en una versió, això sí, censurada), Disset anys i la Cançó del capvespre, el primer dels molts poemes de Salvador Espriu que va musicar Raimon (Edigsa CM27, 1963). 

L’any a sobre apareixia el tercer EP, amb Cançó de les mans, D’un temps d’un país, Tot sol (primera versió del que aviat seria La nit) i Perduts. (Edigsa CM41, 1964). 



Aquell mateix any va aparèixer el seu primer disc de llarga durada, antològic de totes les seves cançons fins aleshores: Raimon (Edigsa CM52, 1964), un disc que contenia, a més, dues novetats: Si em mor i Cantarem la vida


Es va donar el cas que aquesta cançó va aixecar les suspicàcies del censor de torn, que no veia clar allò que fóssim «un poble que no vol morir», ans tinguéssim «l’esperança de viure / lliures i en pau». La discogràfica va al·legar que la cançó podia referir-se a qualsevol poble i que, de fet, al·ludia al poble d’Israel. El censor va objectar que a la lletra de la cançó no s’esmentava pas enlloc el nom d’Israel (tampoc el de cap altre país); així, Edigsa es va veure obligada a incloure, entre estrofa i estrofa, un cor de veus femenines que anava dient «Israel, Israel...». Com diria La Trinca, «Ai, la censura!»



Via Catalana. Guarda't un lloc per a la Història

Han passat molts anys, i aquell pretès Israel de 1964 continua aspirant a no morir, a viure una vida lliure i en pau. El dia Onze de Setembre tenim una oportunitat de fer història. 

La llista de ciutats de tot el món que han organitzat cadenes humanes de suport a la Via Catalana és molt llarga. París, Londres (davant el Parlament, amb més de 800 participants), Pequín (a la Gran Muralla), Nova York (a Central Park i Times Square), Washington, Brusel·les, Toronto (amb els meus amics Jordi i Núria), i moltes més, participades per comunitats catalanes que abasten els cinc continents: l'Àfrica, Amèrica, l'Àsia, Europa i Oceania. 

Ara toca la nostra, la que va des de les Cases d’Alcanar fins al Pertús. Si hi voleu anar i encara estàveu indecisos, ara és l’hora, catalans.









2 comentaris:

  1. KRT. des de Madrid no diuen res de res, com si això no existís, suposo que ha de ser perquè al dia 11 a la nit dir que a estat un fracàs de quatre” antiespañoles” o millor encara, seguir sense dir res. Es parla més als diaris estrangers que els d'aquí. És igual, jo crec que l'èxit ja està aconseguit.
    l'ANC té tota la legitimitat per convocar la cadena però creuen que les mobilitzacions d'aquest Onze de Setembre 'haurien de ser més unitàries, inclusives i representatives de la pluralitat que s'expressa en la societat. També passa que hi ha gent que no acaba d'entendre tot això. Està mal explicat, segons diuen. en els blogs...
    Recordo molt bé allò de :"Israel, Israel"... Quina gràcia!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Josep, o bé no en parlen ("desprecian cuanto ignoran"), o bé en parlen malament, a base d'insídies, mentides, calúmnies o insults. No sé pas què és pitjor, perquè com deia Goebbels "una mentida repetida mil cops esdevé veritat". El tema és tan sols una cosa tan democràtica com permetre que votem, deixar que la gent exerceixi el seu dret democràtic a votar quin vol que sigui el seu futur. Ahir corria un tuit que deia "si el Govern (espanyol, of course) cregués que havia de guanyar el No, demà mateix tindríem el referèndum muntat".

      Allò d'Israel, Israel va ser penós, però també ho són avui els arguments d'alguns que, dient-se demòcrates, volen posar traves a la Via Catalana (i impedir la consulta). Fa 49 anys un noi de Xàtiva va dir: "Cantarem la vida, de poble que no vol morir; l'esperança de viure lliures i en pau". Què menys que això, i avui encara ho hem de repetir? Gràcies, Josep.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.