Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 11 de novembre de 2013

Martí i Pol - Ara és demà - Qui sinó tots - Tannkes - Les quatre banderes










Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.


[De Crònica de demà, 1977]












Qui, sinó tots

¿Qui sinó tots —i cadascú per torna—
podem crear des d'aquest límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d'indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

[De L'àmbit de tots els àmbits, 1981]


Tannkes

Miralls, sorpreses,
fals horitzó de pluja.
cada pregunta
pot desvetllar tempestes:
deixem que ens arrosseguin.

En pur silenci
hem preservat uns àmbits.
Edifiquem-hi,
tenaços, una pàtria,
l’àmbit de tots els àmbits.

Terra —no somnis—
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.

[De L'àmbit de tots els àmbits, 1981]
  

Les quatre banderes

Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.

Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.

De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar.

Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.

Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tos plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.

[De Cançons, 1972?]






Avui, 11 de novembre de 2013, es compleixen deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Un bon motiu per recordar-lo aquí.

Edicions 62 i 'Ara' publiquen un llibre inèdit del poeta de Roda de Ter, Veu incessant, recuperat a l’arxiu parroquial de Cantonigròs, on l’any 1955 els va enviar al premi de poesia que s’hi va celebrar entre 1944 i 1967. Martí i Pol hi va obtenir un accèssit. L’editor Josep Pedreira, d’Els llibres de l’Óssa Menor, va dir que li publicaria el llibre, però no ho va fer, cosa que va enfurismar el poeta. Tanmateix, va aprofitar alguns dels poemes d’aquell recull per inserir-los en altres llibres. Ara Roger Canadell i Montserrat Caral editen el conjunt tal com l’autor el va imaginar en el seu dia.

També podem retrobar aquests dies el llibre de Lluís Llach Estimat Miquel (2013), un homenatge del cantautor al seu amic poeta, i que inclou un doble CD molt extens —cada CD dura aproximadament una hora i quart—, amb molts dels poemes de Martí i Pol musicats per Llach. Dues bones oportunitats per recuperar la memòria d’un gran poeta.

En aquests enllaços podeu trobar altres poemes de Martí i Pol:





Ahora es mañana

Ahora es mañana. No calienta el fuego de ayer
ni el fuego de hoy y tendremos que hacer fuego nuevo.
Del gran silencio para acá, todo lo que se mueve
se mueve con voluntad de devenir.

Y acaecerá. Las piedras y el camino
serán el pan y la mar, y el oscuro bullicio
de ahora mismo, el cántico que conmueve,
el ánfora nueva llena de buen vino.

Ahora es mañana. Que lluevan nuevas voces
para el anochecer turbio, que revengan fuentes
ansiosas de amarar lo seco.

Todo será poco, y la hiedra y la pared
proclamarán conjuntamente el derecho
de vulnerar la nueva plenitud.

[Versió de Joan B. Fort i Olivella. Vegeu-ne altres poemes de Martí i Pol traduïts per ell a : http://circulodepoesia.com/nueva/2012/07/poemas-de-miquel-marti-i-pol/  ]

Quién sino todos

¿Quién sino todos —y cada cual por añadidura— 
podemos crear ahora, desde estos límites, 
el ámbito de luz en que todos los vientos se exalten, 
el espacio de viento en que toda voz resuene? 
Públicamente nos compromete la vida, 
públicamente y con toda ley de indicios. 

Seremos lo que queramos ser. En vano 
huimos del fuego si el fuego nos justifica. 
  
Tankas

Espejos, sorpresas, 
falso horizonte de lluvia. 
Cada pregunta 
puede engendrar tormentas: 
dejemos que nos arrastren. 

En puro silencio 
hemos preservado unos ámbitos. 
Construyamos en ellos, 
tenaces, una patria: 
el ámbito de todos los ámbitos. 

Tierra —no sueños— 
y también mar inmensa: 
cosas tangibles. 
Y una lengua común; 
y la gente que la habla.

Las cuatro banderas

Tenía cuatro banderas,
en combate perdí tres;
la bandera que hace cuatro
en un cajón la guardé.
La sacaré cuando el viento
del este vuelva a soplar,
y se lleve este mal aire
que nos toca respirar.
Tenía cuatro banderas,
tres las perdí en combate.

Tuve un jardín con tres árboles, 
mal viento los deshojó.
Por un jardín lleno de hojas
yo no puedo avanzar, no.
Sigue el mal viento soplando.
La espera no me cansó:
por cada hoja caída 
siempre un brote más nació.
Tuve un jardín con tres árboles:
mal viento los deshojó.

De dos amores que tuve,
uno en tierra y otro en mar,
el de tierra lo encarcelan,
el otro se fue a exiliar.
Yo no lamento el de tierra
ni lloro por el de mar.
El llanto ¿para qué sirve?
Yo busco gente cabal.
Dos amores que yo tuve,
uno en tierra y otro en mar.

Tengo una lengua tan viva
como las más vivas que hay.
Si cuando hablo alguien se enfada,
voy y me pongo a cantar.
Canto y canto y cantaría,
si pudiera, más fuerte y claro.
Si las canciones son piedras,
vengan hondas ¡y hacia allá!
Tengo una lengua tan viva
como las más vivas que hay.

Amor, árbol y bandera:
nombres de buen recordar.
Quien aprende la tonada
nunca más la olvidará.
Si no la habéis aprendido,
no os canséis de preguntar: 
si las palabras son lluvia,
juntos somos tierra ya.
Amor, árbol y bandera:
nombres de buen recordar. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.