Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 14 de novembre de 2013

Pi de la Serra - L'home del carrer










Francesc Pi de la Serra (1942)
L'home del carrer

Aquest homenet que tot ho fa bé,
que sempre camina, que sempre camina;
aquest homenet que res no pot fer,
des d'ara en direm l'home del carrer.

No es lleva mai tard, s'afaita molt bé
—la patilla esquerra, la patilla esquerra—;
esmorza poquet, perquè no en té més:
mireu si ho fa bé l'home del carrer.

Treu un cigarret —ai no, que no en té—;
quan fuma és de gorra, quan fuma és de gorra.
Els amics, si el veuen, fan tots el distret...
Que poc fumaràs, home del carrer.

Baixa amb ascensor —ai no, que no en té—;
camina de pressa, camina de pressa.
Truca al principal, l’obre la Roser...
El que ve no ho dic, home del carrer.

La dona no ho sap —ai no, que no en té—;
malament que penso, malament que penso.
Se li va morir, ja ni sap de què...
Això és un pecat, home del carrer.

Obre el seu cotxet —ai no, que no en té—;
no té una pesseta, no té una pesseta.
No vol descanviar el seu bitllet darrer:
ja veus quin paper, home del carrer.

A peu va al treball —d'això sí, que en té—;
molt menys en voldria, molt menys en voldria.
Si no hi ha calés, tampoc hi ha Roser...
ho tens molt pelut, home del carrer.

El cap li fa mal —ai no, que no en té—;
abans en tenia, abans en tenia.
Un dia el va perdre i no el trobà més:
no tens res de res, home del carrer.


http://www.youtube.com/watch?v=eKOOBMuN1SY   Quico Pi de la Serra, Palau Sant Jordi, 1993. Concert ’Trenta anys Al Vent’. Amb Josep M. Bardají.


http://www.youtube.com/watch?v=Ecqq4SOYkm0  Quico Pi de la Serra, Museu d’Història de Catalunya, 2010


http://www.youtube.com/watch?v=iY8_YxM-3IE   Miquel Gil i Pi de la Serra, ’70 anys i un dia’, Luz de Gas, 2013


Un homenatge a un dels més grans artistes de la Nova Cançó, que als seus 71 anys continua en actiu. En record d’una vegada, devia ser el 1967, que va venir a cantar un dissabte a la nit a Sallent i després es va passar hores amb la colla de joves que havien organitzat el concert —la Teresina, el Josep i l’Àngel Serra; en Jordi Fàbregas i altres—, cantant, explicant acudits i parlant del bé i del mal. Ja molt de matinada, i tot i que li suposava fer 5 km en direcció contrària, en Quico encara es va avenir a portar-me a casa en el seu Citroën 2CV gris ple de guitarres.


Quico Pi de la Serra va començar a cantar l’any 1962, quan es va incorporar a Els Setze Jutges, grup que havien constituït poc abans Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. També el 1962 va fundar un grup de vida efímera, que es va dir ‘Els Quatre Gats’. Porta, per tant, 51 anys de carrera musical, i penso que bé es mereix un petit homenatge, amb aquesta cançó emblemàtica que va enregistrar l’any 1964.


Ara, l’editorial musical Enderrock impulsa una campanya de micromecenatge per fer possible un documental sobre ell. Volen reivindicar la seva figura i la seva obra en ocasió dels seus cinquanta anys de carrera artística, amb l’objectiu de contribuir a popularitzar la seva obra entre les noves generacions. Saben que és un repte difícil, però l’objectiu s’ho val, ja que en Quico es mereix això i més. Aquest és l’enllaç al projecte de Verkami: 


El hombre de la calle

Ese hombrecillo que todo lo hace bien, / que siempre camina, que siempre camina; / ese hombrecillo que nada puede hacer, / desde ahora lo llamaremos el hombre de la calle.
     Nunca se levanta tarde, se afeita muy bien / —la patilla izquierda, la patilla izquierda—; / desayuna poquito, porque no tiene más: / mirad qué bien lo hace el hombre de la calle.
     Saca un cigarrillo —oh no, que no tiene—; / cuando fuma es de gorra, cuando fuma es de gorra. / Los amigos, al verle, se hacen los distraídos. / Qué poco fumarás, hombre de la calle.
     Baja en el ascensor —oh no, que no tiene—; / camina deprisa, camina deprisa. / Llama al principal, le abre Rosario... / Lo que viene no lo digo, hombre de la calle.
     Su mujer no lo sabe —oh no, que no tiene—; / qué malpensado soy, qué malpensado soy. / Se le murió, ya ni sabe de qué. / Esto es un pecado, hombre de la calle.
     Abre su cochecito —oh no, que no tiene—; / no tiene una peseta, no tiene una peseta. / No quiere cambiar su último billete: / vaya papelón, hombre de la calle.
     A pie va al trabajo —de eso sí, que tiene—; / mucho menos querría, mucho menos querría. / Si no hay pasta, tampoco hay Rosario: / lo tienes muy peliagudo, hombre de la calle.
     Le duele la cabeza—oh no, que no tiene—; / antes sí tenía, antes sí tenía. / Un día la perdió y no la encontró más: / no tienes nada de nada, hombre de la calle. 


2 comentaris:

  1. Otro señor que no conocía ¡ cuanto estoy aprendiendo con tu blog ¡¡ si señor
    Saludos ¡¡

    ResponElimina
  2. Me alegra mucho serte útil. Quico Pi de la Serra lleva 51 años cantando por ahí. Yo lo conocí a través de sus discos en 1964, y personalmente al cabo de dos o tres años. Me encanta contribuir con un granito de arena a darlo a conocer allende nuestro ámbito lingüístico. Un abrazo!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.