Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 15 de desembre de 2013

Espriu - Missatge

 

Salvador Espriu (1913-1985)
Missatge

De llunyanes riberes glaçades,
de la memòria fidel de la nit, on no arrela
el somni vagarós de l’esperança,
ve per tu, ve per tu, petit home.

Mira com et volta el triomf dels asfòdels,
mira com avança la dama
sense ulls, la barca
del vell solitari.

Ve per tu, ve per tu. A mostrar-te,
per tot el silenci del mar, el reialme
fidel de la nit, on floreixen
pàl·lidament, en triomf, els asfòdels.

[De Les hores, 1952]

Asfòdels
Ulisses (Odissea XI, 539) viatja al país dels morts per invocar els esperits dels herois i dels seus avantpassats. Allà pot parlar amb l’ombra d’Aquil·les, qui li confessa que «preferiria servir de llogat a la gleva d’un altre, / d’un senyor sense herència, que a penes tingués per a viure, / que no pas ésser el rei de tots els morts que finaren». Tot seguit, content de saber que el seu fill Neoptòlem havia sobreviscut a la guerra de Troia, se’n torna al seu racó, a pas viu, a través del Prat dels Asfòdels.

Aquest prat mític era a l’Hades, a les ribes de l’Aqueront, el riu subterrani infernal. L’asfòdel és una planta de la família de les liliàcies, que els antics relacionaven amb el culte als morts. Segons Plini el Vell (XXI, 68), hom posava asfòdel a les tombes perquè servís d’aliment als morts; d’altres s’emprava per a guarnir les tombes [notes de Francesc J. Cuartero a l’edició de L’Odissea de la FBM, versió de Carles Riba, 2011]. Espriu parla novament dels asfòdels a Les roques i el mar, el blau (1981).   

Espriu, per Pla Narbona
Acabem l’any Espriu amb aquesta reflexió tan seva. Però continuarem llegint-lo, perquè la seva veu no s’ha d’acabar en els estrictes límits d’un any commemoratiu. És un poeta universal que sempre ens interpel·larà.


2 comentaris:

  1. Una esplèndida manera de dir fins sempre.
    Moltes gràcies per tot aquest any.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Josep. La reflexió sobre la mort és recurrent en la poesia d'Espriu. Aquest poema el va escriure abans de complir 40 anys, però ja des de 'El Dr. Rip' (1931), passant per 'Cementiri de Sinera' i 'Mrs. Death', fins 'Final del Laberint', etc., la presència de la Dama hi és constant.
    En endavant no seré tan insistent amb Espriu (tu també ho has estat) i podré intentar donar una mica de joc a Riba, Carner, Foix, Salvat, Liost, Sagarra, Estellés, Ferrater, Margarit, Formosa... i tants altres també d'altres llengües. Que la poesia s'ho mereix, tot i que vivim en temps no gaire bons per a la lírica. Gràcies!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.