Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 29 de desembre de 2013

Janés - Tres poemes














       Josep Janés (1913-1959)
Aquesta nit un mateix vent

Aquesta nit un mateix vent
i una mateixa vela encesa
devien dur el teu pensament
i el meu per mars on la tendresa
es torna música i cristall.
El bes se’ns feia transparència
—si tu eres l’aigua, jo el mirall—
com si abracéssim una absència.
El nostre cel fóra, potser,
un somni etern, així, de besos
fets melodia, i un no ser
de cossos junts i d’ulls encesos
amb flames blanques, i un sospir
d’acariciar sedes de llir?



Música de Frederic Mompou. Soprano: Carme Bustamante. Piano: Miguel Zanetti.


Noia nua

¿De quin arbre eres branca,
de quin calze eres pètal,
de quin aire eres fulla,
tu que en tu sembles néixer,
fulla, pètal i branca?

Cap arrel t'associa
al meu món, cap onada
al meu mar, cap somriure
al meu cel, cap aroma
als meus astres. T'enfonses
dintre teu, i en tu neixes
a mig aire del somni,
rosa etèria i tangible.

Nuditat que es contempla
sense esguard i que es besa
sense llavis, que es vela
sense seda, ¿a quin aire
confinaves la febre?
¿a quin món exiliaves
el sospir que no es glaça,
tu que ets nua i et sento
meva, en mi, que m'impregnes
com el bes de la lluna,
com el gest de l'onada,
com l'alè de les roses,
com el càntic de l'aigua?

¿De quin arbre naixies,
fulla, pètal i branca?


A un infant mort en un bombardeig

Els teus braços immòbils són un vol de bandera,
i la rosa esfullada del teu cos és un crit
de sang més que un silenci ... No serà primavera,
mai més, en ta mirada, però al cor de la nit

feta d'ulls que s'apaguen a la llum, vers on clama
la veu nostra, la torxa del teu cos - que ja és llum
i ja és foc - durà l'alba d'un crit nu fet de flama
i de pètals sagnosos de martiri. Ni fum

ni silenci, ni boira velaran la nuesa
dels teus ulls, que es glaçaren en un gest sense adéu.
De quin somni et prengueren? De quin món de dolcesa?
Tot el cel que miraves era viu dintre teu

com és viu en el rostre i en els ulls dels que es donen
a la mar... Quines rutes t'esperaven, infant?
Davant teu ja són blanques totes elles, i es fonen
amb el somni d'un somni: el teu cel, on no hi han

ales tristes i on l'alba no duu orgies de roses
que s'esfullen enceses i sagnants. I on reposes ...

Estem deixant escolar l’any 2013, dins el qual hem commemorat els centenaris de Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez, Joan Teixidor i Joana Raspall, i m’adono que m’havia oblidat d’un poeta, tal volta no tan conegut, però no menys digne de destacar.

Frederic Mompou i Josep Janés
Josep Janés i Oliver va ser poeta i editor: va fundar la revista Bandera (1930) i va dirigir el Diari Mercantil (1932-1933) i Avui, Diari de Catalunya (1933). Com a editor de la col·lecció popular «Quaderns de Poesia» (1933) i després, durant la guerra, de les «Edicions de la Rosa dels Vents», va publicar molts dels millors llibres de poesia catalana dels anys 30. Va ser autor dels reculls de poemes Tu (1934) i Combat del somni (1937).

Va publicar les primeres obres d'Espriu...
Durant la guerra va ser responsable dels Serveis de Cultura al front i, amb Avel·lí Artís-Gener («Tísner»), Pere Calders, Manuel Cruells i altres es va proposar crear una literatura catalana de guerra; també, amb Josep Palau i Fabre, va projectar una sèrie de guions radiofònics per a l’Associació d’Escriptors Catalans.

... i de Carles Riba
En acabar la guerra es va exiliar, però el seu amic Eugeni d’Ors el va convèncer de tornar. Detingut per la policia franquista, va estar empresonat uns mesos, però la influència de l’amic, reconvertit d'antic intel·lectual catalanista a falangista d'upa, va aconseguir que pogués sortir en llibertat.

Eugeni d'Ors i Josep Janés
El 1940 va fundar l’editorial Josep Janés Editor, que publicava en castellà, però des d’on va poder iniciar la represa de la col·lecció «La Rosa dels Vents». Gent de l’exili, que —per tot el que havien patit i patien— potser no capien prou bé les dificultats de sobreviure a Catalunya, se’l van mirar amb suspicàcia, com si fos un caragirat. En canvi, des de la seva editorial, Janés va ajudar molts exiliats o represaliats de l'interior a subsistir en aquells anys tan precaris, ja fos encarregant-los llibres o donant-los feina com a traductors.

El 1958 va publicar Dotze puntes seques, amb il·lustracions de Grau Sala.

Mort en un accident de trànsit al Garraf, juntament amb un germà seu i un altre familiar, la raó social es va fusionar amb Editorial Clíper, de Germán Plaza, per esdevenir Plaza & Janés.

El 2009, Huerga & Fierro Editores va publicar a Madrid la seva poesia completa (Poesía 1934-1959) en edició bilingüe.


Siguin el nostre modest homenatge aquests tres poemes seus de Combat del somni, el primer dels quals és un lied que va ser musicat per Frederic Mompou.


Vegeu a la interessantíssima revista Núvol, que recomano, una ressenya de l’acte d’homenatge a Janés amb motiu del seu centenari, on es va presentar el llibre A dos tintas. Josep Janés, editor y poeta (Debate, 2013):


Vegeu en aqueix blog, lletraferit i ben recomanable, un altre comentari del mateix acte acadèmic, amb esments d’altres publicacions que d’alguna manera es referien a ell:

http://negritasycursivas.wordpress.com/tag/josep-janes-i-olive/

3 comentaris:

  1. En Jaume en diu, via correu electrònic:

    "Desconeixia absolutament la biografia d'aquest poeta. Només recordava "El combat del somni" per haver-la sentit cantar per diverses intèrprets femenines, com, V. dels Àngels, la Bustamente que tu mateix cites i alguna altra menys coneguda. Potser també la Caballé, però no ho recordo ben bé.
    Gràcies per obrir-me els ulls sovint, a altres veus poc conegudes i altament qualificades de la poesia i de la literatura en general.
    Bona entrada d'Any Nou!"

    I jo li responc: no creguis, jo tampoc no en sabia gran cosa, tret de l'aparició d'algun dels seus poemes en antologies. Com que s'escau que és el seu centenari, he cregut oportú de recoirdar-lo: al capdavall, va fer una bona feina com a editor, i també com a poeta. Bon any nou!

    ResponElimina
  2. Si señor todo un referente a tener en en cuenta en el ámbito del mundo periodístico catalán con sus publicaciones , siempre os quedará su manera de escribir en los periódicos , a este señor sí que lo conocía ¡¡
    Mal fin el que tuvo cuando falleció..
    Saludos Ramón ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Murió joven, a los 46 años, en 1959, trece años antes de tu nacimiento y cuando yo era un renacuajo. El mismo año en que murió Carles Riba, sólo que la obra de éste, por sus altos vuelos, tuvo mucha más resonancia y hoy lo seguimos leyendo y estudiando, mientras que Janés cayó en el olvido. Yo conocí su nombre a través de su labor editorial, antes y después de la guerra, y su poesía tuve que buscarla en antologías, y aun no en todas; en cuanto a su manera de escribir en los periódicos, la verdad es que no sé nada. Su gran aportación a la literatura fue como editor, publicando lo bueno y mejor de nuestros escritories y traduciendo o haciendo traducir lo mejor de los autores extranjeros para darlos a conocer aquí, especialmente en aquellos crudos años de la postguerra, míseros materialmente y también culturalmente si no hubiera sido por personas como él y otros como él. Feliz año nuevo!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.