Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 15 de gener de 2014

Llach - Vida











Lluís Llach (1948)
Vida

Potser em deixin les paraules,
o potser em deixeu vosaltres,
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada...
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells al meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me,
té permís per entrar a casa;
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu paisatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules,
o potser em deixeu vosaltres,
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada...
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!

[Del disc Somniem, 1979]






http://www.youtube.com/watch?v=3jY545sigp0  Amb Estrella Morente. Disc de la Marató de TV3, 2013

Estrella Morente i Lluís Llach: 'Vida'. Marató de TV3, 2013

Vida

Ya me dejen las palabras,
o ya me dejéis vosotros,
o los años me sitúen
a merced de alguna ola,
a merced de alguna ola...
Mientras todo esto llega,
que a la fuerza ha de llegarme,
tal vez aún me quede tiempo
para robarle a la vida
y así llenar mi equipaje.
Mientras todo esto me llega... ¡vida, vida!

Todavía veo a veces,
veo a veces todavía,
mis ojos niños que buscan
más allá del vidrio helado
color en la tramontana.
Voces sensatas dijeron
que sería el cansancio inútil,
pero un sueño no me cansa
y a pesar de tener barba
soy un niño en la mirada.
Veo a veces todavía... ¡vida, vida!

Si envejezco en mis palabras,
si envejezco en mis palabras,
por favor, cerrad la puerta
y escapad de la añoranza
de esta voz que se me apaga.
Que no debe darme pena,
que no me dará pena alguna,
y andaré de rama en rama
escuchando lo que canten
en mis bosques nuevos pájaros.
Que no me dará pena alguna... ¡es vida, vida!

Si la muerte va a buscarme,
si la muerte va a buscarme,
dejaré que entre en mi casa;
mas que sepa desde ahora
que yo nunca podré amarla.
Y si he de marchar con ella,
y si he de marchar con ella,
todo cuanto de mí quede,
sean gusanos, ceniza
o un acorde de mi viaje,
quiero que este signo canten... ¡vida, vida!

Ya me dejen las palabras
o ya me dejéis vosotros,
o los años me sitúen
a merced de alguna ola,
a merced de alguna ola...
Mientras todo esto me llega... ¡vida, vida!
Mientras todo esto me llega... ¡vida, vida!

[Versió de R.C.]



http://www.youtube.com/watch?v=LYfcWm9fCpc   'Vida', versió musical de Carles Cases






Altres obres de Llach en aquest blog:









http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2012/11/lluis-llach-1948-viatge-itaca-i-quan.html  Viatge a Ítaca


 



16 comentaris:

  1. Me encanta Llach ¡¡¡ , lo que menos me gusta es la foto que tiene en el camp nou...... como sabes me tira más el espanyol ¡¡ jejejejeje , pero no hay problema ¡¡¡
    Saludossssssss ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, José Manuel, ya sé que Llach te encanta, como a mí. Alguna vez has mencionado que tienes ‘L’estaca’ en la sintonía de tu móvil. Sin embargo, el año pasado, hablando en un post de ‘País petit’, me dijiste que no te gustaba esa canción, que yo, en cambio, encuentro muy emotiva. Desde luego, sobre gustos no hay nada escrito, y tampoco a mí me gustan, o no lo hacen con la misma intensidad, todas las canciones de Llach (como tampoco igual todas las de Raimon, Serrat, María del Mar Bonet, Pi de la Serra, Ovidi Montllor…), aunque sí la gran mayoría. Por eso me gustaría que, si tuvieses tiempo y ocasión de dar un repasillo a las que tengo en mi blog, me dijeras cuál es tu opinión sobre canciones como ‘Abril 74’, ‘Viatge a Ítaca’, ‘Que tinguem sort’, ‘Laura’, ‘A la taverna del mar’, ‘El jorn dels miserables’, ‘Cançó a Mahalta’… , que, sin suponer ni de lejos una antología completa, son en mi opinión una buena muestra de canciones para mi gusto excelentes. Me gustaría saber cuáles te gustan y cuáles no, o qué otras piezas de Llach te gustan. Por cierto, supongo que te gustará Estrella Morente: ¿has visto con qué sentimiento canta ‘Vida’?

      Qué lástima que “te tire” más el Espanyol; qué se le va a hacer, nadie es perfecto… Pensé contestarte que a mí “me tira” más el Sevilla, pero no es verdad: de los dos equipos de tu hermosa ciudad, el que me cae mejor, por diversas razones, es el Betis.

      Un fuerte abrazo, campeón!

      Elimina
  2. L'Albert em diu, per e-mail:

    "Boníssima la versió d'Estrella Morente. Des que la vaig sentir em costa imaginar-la com m'havia agradat abans.Delicada i arrabassadorament descriptiva la versió de Carles Cases."

    I jo li dono la raó.

    ResponElimina
  3. El Jaume em diu, per e-mail:

    "Gràcies Ramon. Una de les cançons més belles d'en Llach. L'Estrella Morente, que no és pas sant de la meva devoció, en fa una versió inèdita i superlativa- Jaume."

    I jo li dono tota la raó. Gràcies, Albert i Jaume!

    ResponElimina
  4. Que tinguem sort me fascina , y sí es cierto que l,estaca lo he tenido muchísimo tiempo de politono en mi móbil , me emotiva mucho esa canción no sé , t,estimo tbn me apasiona .
    No es que sepa toda su discografía pero las que más esas que te he mencionado , y fíjate la Estrella Morente no me gusta nada , es que ese estilo musical...y la canción Vida no me acaba de convencer.
    Es que vamos a ver si me explico bién y tu me entiendes , por mucho que me guste a mi vuestro idioma o incluso si me apuras si lo llegase a hablar bién y yo fuese cantante , yo no podría cantar en catalán , sería una controversia , como voy a cantar yo el Boig per tu mejor o igual que Sau...... es imposible , por muy bién que hable y escriba el catalán .
    Pasa con artistas nacionales que cantan en inglés......... imposible . Yo pienso así no sé , no es que Estrella lo haga del todo mal pero lo que es es y no hay más vuelta de hoja .
    Los discos que oigo en catalán que son muchos , podría decirte que de 10 canciones que oigo en el día 7 son en catalán , 2 en castellano y 1 en inglés aprox. , pues de todo el catalanismo que llevo en la música , sí que es verdad que muchas me las sé de memoria pero claro....... a mi manera jejejejeje , pero de tanto oirlas ¡¡
    Y me alegra que te simpatice más el betis ¡¡¡
    Es que te das a querer ¡¡ ya me vas cayendo mejor ¡¡¡¡¡ jejeje
    Saludosssssss campeón ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. 'Que tinguem sort' es tal vez la mejor, pero también están 'Laura', 'Vinyes verdes vora el mar', 'Abril 74', 'Ítaca', 'El jorn dels miserables'... Yo, la verdad, no sabría escoger las tres mejores, necesitaría escoger quince o veinte, y aun vacilaría.

      No sabria decir por què, pero en casi todas las ciudades o áreas metropolitanas que tienen dos equipos de fútbol hay uno que me cae más simpático que el otro: el Levante más que el Valencia, el Athletic más que la Real Sociedad, el Celta más que el Dépor, el Atlético más que el Real Madrid, el Rayo más que el Getafe; el Celtic más que el Rangers, el United más que el City, el Arsenal más que el Chelsea, el Inter más que el Milan... Por la diferencia de potencial, me es difícil esgoger entre Liverpool y Everton, o entre Juventus y Torino; y la verdad es que entre la Roma y la Lazio no sabría escoger: ambos me caen mal, sin motivo aparente. Soy contradictorio, como Maiakovski. Hala, que el Betis lo tiene chungo pero aún queda media liga. Ante el Madrid se puede empezar a renacer...

      Elimina
  5. És curiós, perquè aquest disc, Somniem, va ser -i encara és- un dels més incompresos de l'obra d'en Lluís Llach. A mi sempre em va agradar i, molt
    en particular, Vida ha estat per a mi un himne a la bellesa.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que a mi tampoc no em va cridar gaire l'atenció. Després de 'Viatge a Ítaca', 'Gener 1976', 'Campanades a morts' i 'El meu amic el mar' i abans de 'Verges 50', la veritat és que (excepte 'Somniem' i 'Vida') no em va fer gaire el pes. Però encara el tinc, el vinil, com els altres! Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  6. La versió original de "Vida", és com un fado.
    Lluís Llach és un gran entre els grans. Que tinguem sort... Hem tingut la sort de tenir-lo a ell.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Estic d'acord amb tu: gran entre els grans. I, com el bon vi, no sé si el de Porrera també, hi guanya amb els anys: fins algunes cançons primerenques que no em feien gaire el pes, ara les valoro.

      Elimina
  7. Al Lluis Llac ja lo coneixia abans d’arribar a Balsareny. M’agraden, pràcticament, totes les seves cançons cantades. En el meu record tres concerts:
    A Barcelona, al Palau amb la Orquestra de Barcelona, acompanyat de la gent de Balsareny.
    A Murcia, amb la Roser, que ho veia per primera vegada
    Y a Granada, que potser va ser-hi l’últim abans del seu comiat a Verges. La Roser, el Adrià i jo, m’entusiasmava veure com desfruitava el ne. Va ser-hi molt emotiu, doncs en temps darrera un concert del va acabar en una manifestació sempre recordada a Granada.
    A la nostra casa el Lluis ha sigut el rei,
    Una abraçada Ramon

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo recordo especialment un concert a la sala Loyola de Manresa, amb tot el carrer ocupat pels "grisos" armats i amb escuts, mentre el públic sortíem, una mica escagatxinats... Per sort no va passar d'aquí: venien a fer por i prou. Jo ja l'havia vist a cantar quan va començar, que era el 'novato' dels Setze Jutges, i cantava allò del 'Quítero', i 'Que feliç era mare' i 'Cop de destral' i 'Cant miner'... Ha evolucionat molt, però ja aleshores era molt bo. I la seva obra perdura i perdura. Gràcies, Alfons! Aferradetes...

      Elimina
  8. Sempre m’ha agradat Llach. Aquesta cançó es preciosa i amb la veu de la Estrella Morente fa posar el pels de punta... impresionant!
    Soc incapaç de quedar-me amb una sola cançó d’en Lluis... però si hi ha una que sempre que la sento en remou coses es “que tinguem sort”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d’acord de posar al podi ‘Que tinguem sort’. Com a tu, a mi m'és imposisble quedar-me amb una cançó i prou (ni amb quatre). N'hi ha de tan bones! Per exemple: ‘Laura’ o ‘Vinyes verdes’, i moltes més: ‘Amor particular’, ‘País petit’, ‘Abril 74’, ‘Com un arbre nu’, ‘Cançó a Mahalta’, Damunt d’una terra’, ‘I si canto trist’, ‘El jorn dels miserables’, ‘Cal que neixin flors', ‘Vaixell de Grècia’, ‘Ítaca’, 'A la taverna del mar', ‘Maremar’, ‘Bressol de tots els blaus’… Vaja, parem, que les hi posaria totes! Gràcies, Núria, una abraçada!

      Elimina
  9. Quan no ens deixen dir que som qui som, són el silenci i les cançons les que prenen la paraula per parlar per nosaltres. Totes les raons i els sentiments, els nostres sentiments, estan en elles. Formen part de la nostra vida, de nosaltres, i per això ens acompanyen sempre. Escoltar qualsevol d'aquestes cançons ens fa reviure aquests temps de persecució i de lluita, de dolor i sofriment, d'esperances i somnis, aquestes esperances i aquests somnis que no han de morir mai. Una d'aquestes veus que parlen per nosaltres i de nosaltres, que fan cantar fins al silenci, és la de Lluís Llach. Falten pocs dies per el dics GENER 76

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Josep, les cançons de Llach i de Raimon ens fan tornar a reviure aquells anys de lluita i esperança, en què érem joves i ho vèiem tot possible. Però no és tan sols la nostàlgia: les cançons tenien qualitat, perquè, a 30 i 40 anys vista, continuen tenint força. Per tant, no eren tan sols armes del combat, sinó eines de futur, vàlides per a altres temps i altres geografies. Com bé saps, 'L'estaca' és un himne revolucionari a diferents països i en diferents èpoques... En general, l'obra completa de Llach és un clàssic que perdurarà en el record i s'anirà perpetuant en altres versions, i això només pot passar quan hi ha qualitat artística en el continent, a més de molta sinceritat i bona fe en els continguts. Gràcies, Josep!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.