Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 14 de febrer de 2014

Burgon - Petra


John William Burgon (1813-1888)
Petra

It seems no work of Man's creative hand,
by labour wrought as wavering fancy planned;
But from the rock as if by magic grown,
eternal, silent, beautiful, alone!
Not virgin-white like that old Doric shrine,
where erst Athena held her rites divine;
Not saintly-grey, like many a minster fane,
that crowns the hill and consecrates the plain;
But rose-red as if the blush of dawn,
that first beheld them were not yet withdrawn;
The hues of youth upon a brow of woe,
which Man deemed old two thousand years ago,
match me such marvel save in Eastern clime,
a rose-red city half as old as time.




Petra

No sembla obra de la mà creadora de cap home,
fruit del treball o planejada amb trèmula fantasia,
sinó crescuda de la roca com per art de màgia,
eterna, silenciosa, meravellosa, única!
No és d’un blanc verge com aquell altar dòric
on l’arcaica Atenea celebrava els seus ritus divins;
ni és d’un gris sant, com moltes catedrals
que coronen turons i consagren la plana;
sinó d’un roig rosat, com si el rubor de l’alba
que els contemplà primer no s’hagués esvaït;
matís de jovenesa sobre un front afligit
que hom ja trobava antic fa dos mil anys,
lliga’m a aquesta meravella salvada a l’Orient,
ciutat roja rosada, vella com la meitat del temps.



Petra

No parece obra de la mano creadora de ningún hombre,
fruto del trabajo o planeada con trémula fantasía,
sino crecida de la roca como por arte de magia,
¡eterna, silenciosa, maravillosa, única!
No es de un blanco virgen como aquel altar dórico
donde la arcaica Atenea celebraba sus ritos divinos;
ni es de un gris santo, como muchas catedrales
que coronan cerros y consagran llanuras;
sino de un rojo rosado, como si el rubor del amanecer
que los contempló primero no se hubiera desvanecido;
ese matiz de juventud sobre una frente afligida
que ya pareció antigua hace dos mil años,
me liga a esta maravilla salvada en Oriente,
ciudad roja rosada, antigua como la mitad del tiempo. 

[Aproximacions de R. C. a català i castellà]

                                  * * *


Avui cito un fragment d’un poeta molt poc conegut, per bé que a Anglaterra el recorden justament per aquest tros de poema, el darrer vers del qual ha esdevingut com una frase feta que molta gent coneix, del tipus de «viento en popa, a toda vela».



John William Burgon va néixer a Esmirna (Turquia). El seu pare era un mercader i navegant anglès, reputat numismàtic, que va ser conservador de la secció d’antiguitats del British Museum. El seu fill, el poeta, va ser un capellà anglicà que va arribar a degà de la catedral de Chichester. El 1845 va obtenir el prestigiós premi de poesia Newdigate Prize de la Universitat d’Oxford, justament amb aquest poema sobre Petra. Es dóna el cas que ell no coneixia la ciutat personalment, sinó tan sols pels llibres, i en especial per les il·lustracions de David Roberts (1796-1864), publicades el 1839 i que podeu veure fent clic aquí.

Aquest poema, en realitat és bastant més llarg (té 340 versos apariats), però només s’ha fet famós aquest fragment que descriu la ciutat. Per això, malgrat que són catorze versos, no es tracta d’un sonet.


Burgon va ser professor de teologia i va publicar diversos sermons i tractats on —contra la moderna hermenèutica bíblica— defensava la total historicitat del Gènesi, que considerava escrit per la mà de Moisès, i la veracitat històrica en general de tota la Bíblia. Segons ell, «o bé, d’acord amb els més savis de tots els temps, et creus les Sagrades Escriptures en conjunt, o bé, com els infidels de ment estreta, no hi creus en res: no hi ha terceres vies intermèdies». Com veiem, era un personatge vehement i amic de polemitzar. Va deixar moltes traduccions de textos de patrística oriental, que avui es conserven al British Museum.



 * * *

Un petit problema d’àlgebra

Inspirant-se en l’últim vers d’aquest poema, el científic nord-americà Martin Gardner va compondre aquest petit enigma matemàtic:

      A rose-red city half as old as Time.
      One billion years ago the city's age
      Was just two-fifths of what Time's age will be
      A billion years from now. Can you compute
      How old the crimson city is today?

[Traducció al castellà, de Luis Bou García, a Martin Gardner: Pasatiempos matemáticos. Alianza Editorial, Madrid, 1972:]

      Una ciudad rosa y roja
      que el Tiempo dobla en edad.
      Mil millones de años hace
      que tenía la ciudad
      dos quintos exactamente
      de los que el Tiempo tendrá
      cuando hayan transcurrido
      mil millones de años más.
      ¿No sabría usted decirme
      cuál es su edad actual?

[Traducció al català, meva:]

      Una ciutat rosa i roja
      que el Temps li dobla l’edat.
      Mil milions d’anys enrere
      tenia aquesta ciutat
      dues cinquenes parts justes
      de l’edat que el Temps tindrà
      quan hauran passat, des d’ara,
      encara mil milions d’anys.
      No sabríeu pas comptar-me
      quants anys té avui la ciutat?
     
Martin Gardner (1914-2010)

Vinga, ves per on avui us he plantejat un petit trencaclosques. Val a dir que es pot resoldre amb una senzilla equació d'una sola incògnita, que per al nen de la foto de baix seria bufar i fer ampolles. Qui s’hi anima? 




En aquest enllaç hi podeu trobar bones fotografies de Petra (2011), obra de Dave Bouskill i Deb, de Toronto. En podeu trobar més, de molts altres indrets del món, al seu excel·lent web: 



Les fotos que he fet servir, que no són de Bouskill, les he baixades d’internet, així com els textos en anglès. Seran retirats a petició.

4 comentaris:

  1. L’amic Petrus em diu per e-mail:

    «Per als Petrus el peregrinar a Petra és d'obligat compliment. Per acomplir amb aquesta devoció vaig triar la Petra de Mallorca i, en particular, l'església de Sant Pere. Fa un parell d'anys havia d'anar a la de Jordània i una sobtada malaltia ho va impedir. Els déus no em volen concedir aquest plaer.

    L'edat qüestionada és de 7.000 anys, resolent les dues equacions amb dues incògnites.»

    I jo li dic: «Espero que els fats et siguin propicis i puguis anar a la Petra Nabatea algun dia. Pel que fa al problema algebraic, ja veig que vas bé, ja, però caldria afinar una mica més la resposta, perquè la cosa balla encara d’uns quants mils de milions d’anys. Gràcies, Petrus, i salut!»

    ResponElimina
  2. Actualment no hi ha cap ciutat o gairebé cap lloc que em cridi tant l'atenció com Petra. Crec que tots hauríem de veure-la. Ha de ser un regal dels déus. El teu post d'avui és excel•lent, hi ha tantes coses que un pot recrear-se.... La veritat és que per a mi era un autèntic desconegut i sobretot m'ha cridat l'atenció el vers de l'edat de Petra, és realment molt original. Si em permets voldría fer una correcció. L’edad de Petra no son 7000 anys, son 7000 milions. Al trenclaclosques diu:” Una ciutat rosa i roja
    que el Temps li dobla l’edat.
    Mil milions d’anys enrere
    tenia aquesta ciutat
    dues cinquenes parts justes
    de l’edat que el Temps tindrà
    quan hauran passat, des d’ara,
    encara mil milions d’anys.
    No sabríeu pas comptar-me
    quants anys té avui la ciutat?
    En el problema ens parla de milers de milions ...
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  3. Josep, gràcies per les teves paraules. Pel que fa al post, penso que no n'hi ha per tant: el poema és el que és (no pas dels més destacables) i les traduccions són maldestres, Això sí: Petra, en efecte, ha de ser un lloc encantador; no hi he estat mai i m'agradaria. I pel que fa a l'enigma, ja saps que quan era jove jo era un devorador dels llibres de Martin Gardner. De fet, és a ell, gràcies al seu enigma, a qui dec el coneixement del nom del poeta.

    Com veus, jo també li he respost al meu amic Petrus que la seva solució coixeja d'uns quants mils de milions d'anys. És un simple error d'apreciació, en reduir els mils de milions a milers, per simplificar, i després oblidar-se de recuperar la magnitud inicial; però el càlcul, ja es veu que l'havia fet bé. Naturalment, tu l'encertes. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. SOLUCIÓ

    El problema algebraic tan sols ha obtingut dues respostes, la de l’amic Petrus i la de l’amic Josep. El Josep ha clavat el resultat; però penso que també al Petrus li hem de donar per ben fet el càlcul, tot i que a l’hora de donar la solució ha posat 7.000 anys en lloc de 7.000 milions. No ve d’un pam! Gràcies a tots dos.

    Curiosament, tots dos manifesten haver fet servir dues incògnites (‘ x ’ per a l’edat de la ciutat, ‘ y ’ per a l’edat del temps, suposo). No calia: comptant que el temps dobla l’edat de la ciutat, podíem substituir directament ‘ y ’ per ‘ 2x ’ i així amb una sola incògnita passàvem. Aquesta era la solució que proposava:

    Per simplificar, comptarem els mil milions d’anys com una unitat: 1.

    Si anomenem x l’edat que té avui la ciutat, l’edat que el Temps té avui és el doble: 2x .

    Fa mil milions d’anys, l’edat de la ciutat era x - 1 .

    D’aquí a mil milions d’anys, l’edat del Temps serà 2x + 1 .

    Per tant, si fa mil milions d’anys l’edat de la ciutat era dues cinquenes parts de la que tindrà el Temps d’aquí a mil milions d’anys, tindrem:

    x - 1 = 2 / 5 (2x +1) , és a dir:

    x - 1 = (4x + 2) / 5 . D’on:

    5x - 5 = 4x + 2 . D’on:

    5x - 4x = 2 + 5 . D’on:

    x = 7 .

    La ciutat té 7.000 milions d’anys i el Temps en té 14.000 milions (això, és clar, pressuposant que hi va haver un big bang o una Creació).

    En efecte, fa mil milions d’anys la ciutat tenia 6 mil milions d’anys, que eren exactament 2/5 del 15.000 milions d’anys que tindrà el Temps d’aquí a un milió d’anys més. Quod erat demonstrandum.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.