Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 11 de febrer de 2014

Casasses - Glossa de l'ametller













Enric Casasses (1951)
Glossa de l’ametller

       1

Fràgil i dura, la gerra,
i àgil i ferm el trepig
que troba de cel i terra
el punt dolç de l’entremig
a mig aire de la serra.

       2

I a mig aire de l’escrit
sento el parlar com encerta
la música del sentit
i per la parla així oberta
veig un ametller florit.

       3

Ametller, fas branca a branca
manifestos de bondat;
com aquella rosa franca
ets un crit de llibertat:
déu te guard, bandera blanca.

       4

No hi ha manera d’oblit:
l’hivern du la primavera,
el dia ve de la nit,
i a tu, flor que véns primera,
dies ha que t’he delit!     

       5

Fas brillar la germania
d’esperit, atzar i amor,
i el mal temps no t’angunia,
perquè enmig del seu rigor
ets la pau que s’anuncia.

       6

I amb els homes, tan ardents,
i amb el fred i amb els cels núvols
tu no hi lluites, tu t’encens
entre fums, sorolls i núvols,
entre el sol, núvols i vents.

       7

El poema tot ensems
és en present, present ara,
i al futur, que ve a destemps,
l’espera amb el mot encara:
no ets encara el millor temps.

       8

Tu ens ets, arbre, florint, guia
i ens ets far i ens fas a més
pensar, creure i dir així sia,
que el bon temps no saps com és,
pro en tens tota l’alegria.















Al Renaixement i al Barroc estava de moda fer glosses poètiques celebrant o comentant poemes d’altri, normalment desenvolupant a cada estrofa un vers del poema original. En aquest cas, el poeta Enric Casasses ha volgut glossar el poema L’ametller, de Joan Maragall (1860-1911), que recordem:














L’ametller


A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents:
no ets encara el millor temps,
prô en tens tota l’alegria.



Dilluns passat, al diari ‘Ara’, Antoni Bassas publicava l’article “Maragall i l’arbre de la llibertat”. Hi explicava que cada any, des de 1924, el segon diumenge de febrer un grup de persones es troben al cementiri de Sant Gervasi davant la tomba del poeta Joan Maragall, on hi ha plantat un ametller. Aquest any, el dia 9 de febrer, hi havia diversos membres de la família, entre els quals l’expresident Pasqual Maragall, entre altres persones.


Es van recitar els poemes Cant Espiritual i La sardana, i la coral infantil L’Arc, de l’escola municipal de Can Ponsic, a Barcelona, dirigda per Ester Bonal i Àngels Balagueró, va cantar quatre cançons amb lletra de Maragall: La ginesta (cànon tradicional alemany), Cantem l’entrada del temps clar (música de Santi Riera) i Sol, solet i L’ametller (totes dues amb música de Josep Ollé). L’acte va acabar amb el Cant de la Senyera (música de Lluís Millet). 


Abans, el poeta Enric Casasses va recitar aquesta glossa seva al poema L’ametller. Bassas explica que, a l’última estrofa, on el vers diu «pensar, creure i dir així sia», Casasses va dir: «pensar, creure i dir així: Sí, Sí, sia». Tot un detall, prenem-ne nota.



Bassas acaba dient: «Va ser un acte senzill, noble, culte. De nord enllà. Endreçat. D'esperit de país, de feina rigorosa i ben feta per dignitat personal i col·lectiva, sense esperar recompenses. Un grup de ciutadans a redós de la tomba d'un poeta, convocats per la seva poesia. […] Ahir vaig veure vibrar la fibra íntima del país, el que ens explica i el que hem ofert al món. Tot, presidit per un arbre. Que gentil que un ametller sigui el rètol de la tomba d'un poeta. I quin vers, el de l'ametller florit, regalant-se generós contra el fred que el podria matar. També som així. De fet, ara Catalunya és un ametller florit enmig de l'hivern greu dels que només accepten la democràcia quan guanyen. Joan Maragall va escriure el 1906: "Jo declararia l'ametller arbre de la llibertat nostra; i la seva flor, flor nacional"».



Molta gent a Balsareny coneixem bé el poema L’ametller, perquè des de l’any 1961 (cinquantenari de la mort i 101è aniversari del naixement de Maragall) el nostre poble compta amb un monòlit, dedicat al poeta, que conté el text d’aquest poema. El monòlit va ser erigit a l'indret popularment conegut com els ametllers, amb motiu de fer-s’hi la zona esportiva municipal que porta encara avui aquell nom, i que contenia un camp de futbol, una àrea de jocs infantils, més endavant la piscina municipal i —fins que no es va fer el pavelló poliesportiu— una pista d’handbol a l’aire lliure. La iniciativa d’erigir el monument va ser de l’infatigable promotor cultural Llorenç Planes i Vilella (1912-2009, premi Bages de Cultura 1997), essent alcalde Josep Casaldàliga i Pla. Anys després, com que el monòlit era sovint objecte de pintades ultres i altres actes vandàlics, arran de les reformes a la zona esportiva el van traslladar al jardí de l’escola pública Guillem de Balsareny, on continua commemorant el gran poeta i el seu “arbre nacional”.

Altres poemes de Maragall en aquest blog:





Fotografies i textos baixats d'internet. Es retiraran a petició.

7 comentaris:

  1. En Jaume em diu per e-mail:

    Bonic poema de Casasses, entroncat, com dius, amb el de Maragall. En aquest cas, ho coneixia, però allò que més m'ha agradat és el record històric del monòlit del Camp dels Ametllers, al Balsareny del 1961. Uns actes que recordo perfectament. Gràcies!

    I jo li responc:

    Jo tenia deu anyets, però també me’n recordo. .

    ResponElimina
  2. Creo recordar que Enric comenzó muy pronto a escribir , su faceta de ilustrador es algo a tener en cuenta , no se si estarás de acuerdo conmigo en que como sabrás ha vivido en muchísimos sitios por lo que tiene una obra extensa dependiendo de donde estuvo y tal.
    Grande Enric ¡¡
    Saludos ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estoy de acuerdo en que ha viajado mucho, aunque ignoro si su creatividad literaria le viene de sus “viajes por todo lo largo y ancho de este mundo”, como diría el Capitán Tan. Desconozco por completo su faceta de ilustrador. Lo que sí me consta es que, aparte de sus textos de crítica y de ensayo, es autor de una vasta obra poética y en prosa, siempre transgresora y experimental, jugando con la sonoridad de las palabras y con metáforas arriesgadas. Hay quien lo ha considerado “heredero” de grandes poetas como Salvat-Papasseit, Joan Brossa, J. V. Foix, Joan Vinyoli o Gabriel Ferrater. También ha editado antologías de otros autores. Además de ser autor y actor teatral, se ha prodigado en recitales de poesía y acciones escénicas con una enorme fuerza expresiva. Un gran artista.

      Gracias por tu aportación. Un abrazo!

      Elimina
  3. Quina aportació més esplèndida al poema d'en Maragall.
    Immortal.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord, tant pel que fa a Maragall (immortal) com per al poema de Casasses (esplèndid). Encara no li havia trobat lloc en aquest blog, i mira si n'ha fet, de mèrits. Prometo reincidir-hi aviat. Gràcies, Xavier, pel teu comentari.

      Elimina
  4. M'agrada Maragall, m'agrada Casasses! Molt maco això que som un ametller florit!

    ResponElimina
  5. Gràcies, Helena. A mi també m'agraden tots dos, per bé que Casasses l'havia tingut fins ara injustament oblidat. Prometo rescabalar-l'en aviat.

    Fa poc vaig penjar un poema de Guerau de Maçanet on "la flor de l'amelha" era el correlat objectiu del desig amorós del poeta per la seva dama. Com a premonició del final de l'hivern i la proximitat de la primavera, sempre ha estat un símbol d'un futur millor. Per això m'agrada que Maragall proposés l'ametller com a "arbre nacional".

    Per cert, veig que, a Sant Gervasi, diumenge passat ja havia florit l'ametller. A Balsareny encara no ho han fet, tot i que deuen estar a punt a punt. Petons!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.