Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 17 de febrer de 2014

Verlaine - La Belle au Bois dormait


Paul Verlaine (1844-1896)
La Belle au Bois dormait

La Belle au Bois dormait. Cendrillon sommeillait.
Madame Barbe-bleue ? Elle attendait ses frères ;
Et le petit Poucet, loin de l'ogre si laid,
Se reposait sur l'herbe en chantant des prières.

L'Oiseau couleur-du-temps planait dans l'air léger
Qui caresse la feuille au sommet des bocages
Très nombreux, tout petits, et rêvant d'ombrager
Semaille, fenaison, et les autres ouvrages.

Les fleurs des champs, les fleurs innombrables des champs,
Plus belles qu'un jardin où l'Homme a mis ses tailles,
Ses coupes et son goût à lui, - les fleurs des gens ! -
Flottaient comme un tissu très fin dans l'or des pailles,

Et, fleurant simple, ôtaient au vent sa crudité,
Au vent fort, mais alors atténué, de l'heure
Où l'après-midi va mourir. Et la bonté
Du paysage au cœur disait : Meurs ou demeure !

Les blés encore verts, les seigles déjà blonds
Accueillaient l'hirondelle en leur flot pacifique.
Un tas de voix d'oiseaux criait vers les sillons
Si doucement qu'il ne faut pas d'autre musique...

Peau d'Ane rentre. On bat la retraite - écoutez ! -
Dans les Etats voisins de Riquet-à-la-Houppe,
Et nous joignons l'auberge, enchantés, esquintés,
Le bon coin où se coupe et se trempe la soupe !

[Del poema Lucien Letinois, dins el recull Amour (1888)]

La Bella Dorment, per Edward Coley Burne-Jones (1833-1898)












La Bella dorm al bosc

La Bella dorm al bosc. La Ventafocs somia. 
Madona Barbablava espera els seus germans. 
Mentre el petit Polzet, lluny de l'ogre tan lleig, 
jeu i reposa a l'herba tot recitant pregàries.

L'Ocell color-del-temps planeja a l'aire lliure 
que acarona la fulla al damunt dels boscatges, 
nombrosos i petits, esperant d'ombrejar 
la sembra, la collita i la resta de feines.

Les flors dels camps, les flors innúmeres dels camps,
més belles que un jardí on l'home deixa empremta
plantant, tallant a pler —les flors per a la gent!—,
onegen com un tel molt fi en l'or de les palles,

i, tot florint, prenen al vent la seva cruesa,
al vent fort, però ja atenuat, de l'hora
en què la tarda es mor. I la bondat
del paisatge diu al cor: Mor o queda’t!

Els blats encara verds, els sègols rossejants
acullen l’oreneta en son pacífic vol.
Hi ha un munt de veus d'ocells que crida cap als solcs,
tan dolçament, que no cal altra música...

Pell d’Ase arriba. Hom toca la retreta —escolteu!—
allà als Estats veïns d’en Riquet del Plomall,
I ens tornem a l’alberg, encisats i rendits,
al bon racó on, bullint, es va fent l’escudella!

[Aproximació de R. C.]

















La Bella dormía en el bosque

La Bella dormía en el bosque. La Cenicienta soñaba.
La señora de Barba Azul esperaba a sus hermanos;
mientras que Pulgarcito, lejos del ogro tan feo,
descansaba en la hierba cantando sus plegarias.

El Ave color-del-tiempo planeaba al aire ligero
que mimaba las hojas encima de las florestas,
numerosas, pequeñas, esperando dar sombra
a la siembra, a la cosecha y al resto de labores.

Las flores de los campos, las flores innumerables,
más bellas que un jardín donde el hombre deja su huella
plantando y cortando a sus anchas —las flores de la gente!—,
ondeaban como un velo muy fino en el oro de las pajas,

y al florecer quitaban al viento su crudeza,
al viento fuerte, pero ya atenuado, de la hora
en que la tarde se muere. Y la bondad
del paisaje decía al corazón: Muere o quédate! 

Los trigos aún verdes, los centenos dorados
acogían a la golondrina en su vuelo pacífico.
Muchas voces de pájaros gritaban a los surcos,
tan dulcemente, que no hace falta otra música...

Piel de Asno llega. Alguien —oíd— toca la retreta
en el vecino país de Riquete el del Copete.
Y entramos al albergue, encantados, rendidos,
al rincón donde, hirviendo, va cociendo la sopa. 

















Sleeping Beauty dreams

Sleeping Beauty dreams. Cinderella dozes.
Blue-Beard’s wife? She awaits her brothers;
And Hop-o’-My-Thumb, far from the fat ogre,
Sits on the grass there repeating his prayers.

The Bird-The-Colour-Of-Time glides through the air
Which caresses the leaves at the hedgerow’s crest,
Dense and low, dreaming of shading there
The sowing, and hay-making and all the rest.

The flowers of the fields, the innumerable flowers,
Lovelier than gardens where Man has set his mark,
His husbandry and his taste – the people’s flowers! –
Float like fine silken veils in straw-gilded dark.

And, simply flowering, temper the wind’s harshness,
The powerful wind, that only now dies away,
As the afternoon is failing. And the sweetness
Of the land cries to the heart: Fade now, or stay!

The wheat still green, the rye already blond
Welcome the swallow to their peaceful fires.
Bird voices call to the furrows, far beyond,
So sweet, there’s no other music for our desires…

Donkey-skin returns. They beat the retreat – hear there! –
On Riquet-With-The Tuft’s neighbouring estate,
And we reach the old magic inn’s deep corner where
The soup cooks, and stirs itself, while we wait!

[Translated by A. S Kline]

http://www.poetryintranslation.com/PITBR/French/Verlaine.htm#_Toc263756557  [Vegeu-ne aquí una versió anglesa de A. S. Kline, juntament amb la d’altres poemes de Verlaine.]

Vet ací un poema de Paul Verlaine on es fa esment de diferents personatges de contes infantils, una mica en la línia de la cançó de Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol.

Estalvio avui comentaris sobre l’obra de Verlaine, aquest gran poeta simbolista: em fa una mica de mandra, i abans voldria parlar una mica de Baudelaire. Tot arribarà!


Només he posat aquest poema com a pretext per recordar el ballet de La bella dorment, sobre el conte de Charles Perrault, amb una coneguda i molt celebrada partitura de Txaikovski, i amb una coreografia d’estètica esplendorosa, obra de Jean-Christophe Maillot, que va merèixer el prestigiós premi Nijinski l’any 2001, i que la companyia dels Ballets de Montecarlo ha presentat aquests dies al Liceu.

http://www.youtube.com/watch?v=04i6NDCooX4  La bella dorment, de Txaikovski, pels Ballets de Montecarlo. Coreografia de Jean-Christophe Maillot, Mònaco 2001. Amb diferents intèrprets i lleugers canvis en el vestuari, és el mateix muntatge que s’ha presentat al Gran Teatre del Liceu els dies 13, 15 i 16 de febrer de 2014. Podeu veure en aquest enllaç el ballet sencer. Lamentablement, no es deixa inserir.

http://www.youtube.com/watch?v=K9gIDiUSdug  La bella dorment, de Txaikovski, en la versió clàssica de Marius Petipa. Teatro alla Scala, Milà. Aquest, de moment, sí que es deixa inserir:



http://clpav.fr/lecture-belle-bois-dormant.htm   El text del conte de Perrault.






Les fotografies són del web del Gran Teatre del Liceu. El text francès i la versió anglesa, així com el vídeo de la Scala de Milà, són baixats d'internet. Tot sense cap ànim de vulnerar els drets de propietat intel·lectual de ningú: es retiraran a petició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.