Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 29 de març de 2014

Casaldàliga - Retorn pairal










Pere Casaldàliga (1928)
Retorn pairal

Retornar és tornar a viure,
les branques tornant-se arrels.

L’escaiença de la mort
revifalla el naixement.

Primavera d’utopies,
estius de justícia ardent,
tardors d’angúnies ventades,
fecundes morts dels hiverns.

Si molts camins van a Roma
i pocs menen a Betlem,
tots els viaranys dels homes
cerquen amb fretura Déu.
Casa Nostra, Pare Nostre,
quan més anem, més tornem.

Ja ho he dit moltes vegades:
jo vaig néixer a cal Lleter.
Cinquanta quilos de nervis
salvats d’un dijous llarder.
Llobregat d’aigües vermelles,
les mines de Balsareny,
Pla de Bages, Catalunya,
Espanya, Europa, Occident,
racó de món i del Món,
poble dels Pobles i meu.

Faig olor de llet de vaca
i porto un cor de pagès.
Si mai no he fangat la terra,
sempre la terra em colpeix.

Un feix de neguits, la mare,
i els ulls blaus amb l’espurneig
dels tractants que van a fira
i albiren de lluny les dents
dels cavalls d’un bon negoci,
dels negocis a bon temps.
El pare, xeixa provada,
obaga de pensaments,
eixida de somnis nobles,
Candàliga a cor batent.

Quatre fills i la fortuna
entre torretes i fems.
Les sis vaques holandeses,
sant Antoni del porquet,
l’hort del riu vora la síquia,
feina i fe, neteja i seny.

Anant al Castell, sortíem,
berenàvem llibertat.
La riera de les pedres,
farigoles i pardals,
viacrucis, matamoros,
el vent fuet del serrat.
Dolça la Verge de marbre,
Pau Bròquil esperitat.

Llepades de sang primera
voravia de Navàs.
Cap a Berga, les colònies
i la Patum i Queralt.
A Sallent, idees noves
i Claret l’adelerat.
Manresa i la Santa Cova,
bona per a fer-s’hi sant.
I al capdavall Barcelona,
bona de bossa i de mar.
Al daltabaix de les presses,
el teixidor Llobregat.
I al capdamunt de la tarda,
la roca de Montserrat.

Escolà per dinastia,
passa-son i passa-fred,
i passa la pobra capta
i capta l’esguard de Déu.
L’església, mai acabada,
s’emplena d’obres i creix.
Creix el Sant Crist com un home
de debò, sagnant-me el bes.
Més alt toquen les campanes
quan més sord el campaner.
Les padrines matineres
i alguna noia fidel.
Les Germanes, toca-minsa.
Voleiades, els Mossens.
Els Mossens que tot ho saben
i ens van fent el que serem.

Menjarem plates de crema
quan serà per sant Josep
i beurem nissos flairosos
per la Verge del Roser.
Collirem raïm i figues,
trobarem molsa i bolets.
Cantarem les Caramelles
i farem els Pastorets.

Al Casal els grans conspiren
amors, política i Déu.
I els petits, com de puntetes,
el món dels grans albirem.
Els manyans fan flaire crua,
tèbia olor els pastissers.
No hi seran totes les flaires
pel florir dels ametllers.
“Catalans i cristians”,
si hem de ser-ho “no ens planyeu”.
Les cançons porten banderes,
malastrucs porten els vents.

Amaguem els sants de pressa,
la persiana abaixeu!
“És la guerra”, aquella guerra
que no s’acaba mai més.
Que en diran “la nostra guerra”,
quan era la guerra d’ells.

La colla sense Doctrina,
verda la carn i el cap verd,
madurs els ulls i el silenci
de viure tant en poc temps.

Quin regal em donarien
els desertors del Cortès,
morts a la fosca frontera
sense olivars ni llorers,
ni vencedors ni vençuts,
morts, morts, morts, morts, morts només...?

El tiet mossèn Lluís
em deixarà un queixal seu,
com un corcó de martiri
que encara em cargola el tremp,
i em passarà el calze d’or
per a la sang de tots tres.

La pàtria es ‘nava fent xica,
la Pàtria es ‘nava fent gran.
I el Regne se m’emportava
a l’altra banda del mar,
per a no tornar mai més
i tornar del Món estant.

Pairal era allò que ho era,
ara ja tot és pairal.
L’àliga i la garsa blanca,
les sis vaques i els jaguars
i aquest doll de l’Araguaia
que em ve ple de Llobregats.
L’eixida i la Patria Grande,
Guadalupe i Montserrat.
... L’amor pairal de cal Pare
tot ho va tornant pairal.
Els bols de llet que ens bevíem
i la sang que ens vessaran.
Pairal, la terra dels Homes,
i Déu, la Casa Pairal.

[Encara avui respiro en català, Ed. Claret, 1987]


La recent emissió de la minisèrie Descalç per la terra vermella, de Francesc Escribano, sobre la vida —i, sobretot, sobre les causes, que en diu ell— de Pere Casaldàliga, així com la transmissió en directe des de Balsareny del programa El món a RAC1, de Jordi Basté, amb un debat sobre el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, va fer que hi dediqués un esment, com de passada, al final del meu post anterior, fet en memòria de Josep Maria Andreu, i on també aprofitava per celebrar la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Raimon. Massa temes, i tots prou importants, per encabir-los plegats en un únic espai.

L’excel·lent minisèrie —que es pot trobar per internet a ‘TV3 a la carta’, i el DVD de la qual, juntament amb el ‘Sense Ficció’ del 25 de març de 2014, dedicat a glossar la figura de Casaldàliga l’ha distribuït el diari ‘Ara’ els dies 26 i 27 de març— em mou a publicar-li un poema on evoca els records de la seva infantesa i joventut a Balsareny. Un poema que hem recitat en diverses ocasions al seu poble, que és també el nostre, i que sempre és escoltat pels nostres conveïns amb molta empatia i fins amb un punt de reverència.

Balsareny (Bages). Foto: A. Selgas, publicada a 'Sarment', març 2014
Aquí hi ha els enllaços a ‘TV3 a la Carta’ on podeu trobar la minisèrie sencera:




Aquest és l’enllaç a Les causes i la vida (TV3, ‘Sense Ficció’, 25-3-2014). Cap al minut 35, Casaldàliga hi recita un fragment d’aquest poema:



Altres enllaços amb entrevistes a Casaldàliga o sobre ell:


I en fi, aquí hi ha un enllaç a la crònica de la revista local ‘Sarment’ on ens vam fer ressò de la preestrena de la pel·lícula a Balsareny el dia 7 de desembre de 2013:



Altres posts amb poemes de Pere Casaldàliga en aquest blog:







A l’entrevista de Mònica Terribas, del 2005, que el ‘Sense Ficció’ reprodueix, Casaldàliga diu això:

«Per què no puc ser jo un català sincer, obert, ferm, feliç amb la meva identitat, i ser solidari amb el món? Respectar totes les altres identitats. El que passa és que, així com ha costat tant, i encara costarà, de defensar els drets de les persones, estem encara a l’abecé pel que fa al dret dels pobles. I els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites».


5 comentaris:

  1. En Josep, del blog Vivències, va posar aquest comentari al post anterior, que acabava amb un esment a en Casaldàliga. El trasllado aquí perquè hi escau més.

    Josep 26 març de 2014 10.51

    Una gran mini sèrie, KRT, penso que el tems de durada es just, ni més ni menys. Molt bona, llàstima que "passarà" com una pel•lícula més i la gent no aprendrem res. Com Ell en necessitem molts.

    La Isabel és una noia argentina, cooperant d'una ONG que depèn en part d'una església cristiana i sobretot protestant. Té un bloc -així la vaig conèixer-; ara gairebé no escriu, però sí que ho fa per correu electrònic.

    L'ultima vegada deia això: "Josep, ahora voy a Salta y Rosario, un lugar más de la extensa geografía latinoamericana. Un Macondo olvidado donde las luces del Estado no alumbran y rige la ley de los poderes fácticos. Un punto remoto en el noroeste argentino donde los terratenientes están borrando el futuro de la etnia Qom. Un caso emblemático de impunidad –absoluta– y silencio –total–.

    En la Comunidad La Primavera se visten de luto. De un negro riguroso por el asesinato de un niño de la etnia Qom, víctima de la mirilla de pistoleros al servicio de terratenientes".

    Resposta meva:
    KRT 26 març de 2014 13.07

    [...] La sèrie sobre en Casaldàliga és important, i no crec que s'oblidi, perquè almenys a TV3 la poden anar reposant, i a més el vídeo està disponible al 'TV3 a la carta', i avui el donaven amb l'edició del diari 'Ara'. Però per damunt de tot, l'important no és en Pere, com ell mateix diu sempre, sinó les seves causes; i les seves causes perduraran, perquè va sembrar una llavor que molta altra gent ha recollit in situ, i mantindran la lluita mentre faci falta, hi sigui ell o no. El seu testimoniatge ha estat important per internacionalitzar la causa, però són molts els que s'hi han compromès i la continuaran. Gràcies, Josep, per la teva lúcida aportació.

    ResponElimina
  2. En Josep Soler va posar aquests dos comentaris al post meu anterior, que acabava amb un esment a en Casaldàliga. Els trasllado aquí perquè hi escauen més.

    Josep Soler Cirera 26 març de 2014 12.02

    Ramón: Subscric el que dius sobre la seria "Descalç sobre la terra vermella". Em va commoure molt a la presentació de Balsareny i hi m'ha tornat a passar amb la d'ahir a TV3. Aquest matí he comprat el vídeo de l'ARA, mes que res, per poder retenir les imatges i les paraules (sé que pot semblar un tòpic però jo també en dic profètiques) del mateix Pare Pere en el reportatge final. A Balsareny hi tenim una persona d'una dimensió que avui encara no sabem valorar (a l'alçada de Nelson Mandela i d'altres, tal com va dir el mateix Sr. Escribano a la presentació d'ací a Balsareny). Recordaré sempre les conferències que ens va dedicar als baixos de la rectoria, durant una setmana, juntament amb en Lluís M. Xirinacs (a qui sembla que tothom ignora) poc abans de marxar a la missió del Brasil. Va ser un privilegi que recordaré tota la vida. Gracies. Ramon, de Josep Soler Cirera.

    I jo li vaig respondre:
    KRT 26 març de 2014 13.29

    Gràcies, Josep, pels teus comentaris. Jo no vaig anar a aquelles conferències que dius; de fet, el meu record d’en Pere és més aviat vague i llunyà. Recordo haver-lo vist per Balsareny, però no tinc present d’haver-hi parlat mai en persona. Estic d’acord amb tu que en Pere “juga a la mateixa lliga” que Gandhi, Luther King o Mandela, i aquesta sèrie contribuirà a divulgar les seves causes arreu. Unes causes que, més enllà d’ell mateix, les continuaran altres persones, compromeses amb la seva lluita gràcies al seu exemple. El premi Nobel que li van negar tres vegades seguides hauria estat un altre bon trampolí per internacionalitzar el seu testimoniatge, que ja és prou conegut, però sempre va bé un recolzament extern perquè sempre acabem tenint tendència a “mirar cap a una altra banda”.

    I aquesta sèrie en serà una baula més per mantenir viu el testimoni de la seva paraula i de la seva lluita. Personalment, no m’és significatiu que ell arribés a aquestes conviccions a través de la fe i de l’Evangeli; per a mi seria suficient que hi hagués arribat per amor de la Humanitat i de la justícia. Però ja m’està bé, que enfront d’una Cúria tan acomodada en els seus privilegis, ell els recordi que el seu primer Mestre es va posicionar clarament en favor dels oprimits, dels pobres, dels que patien persecució per causa de la justícia.

    Benvinguda, doncs, la sèrie, i molt bé el ‘Sense ficció’ que ens va fer una antologia dels seus fets, idees i paraules. Jo em quedo amb la que va dir cap al final, amb murrieria, quan insinuava que potser a Catalunya simpatitzem amb les seves causes perquè aquestes són tan lluny; però que si ell fos aquí, i fes el mateix que fa allà, potser això amoïnaria a més d’un. De fet, jo estic segur que si en Pere fos avui aquí, estaria a Melilla ajudant els que salten les tanques, i no sé si tothom ho entendríem, com no tothom aquí va voler entendre en Xirinacs. Ser conseqüent fins al final és molt difícil, perquè genera rebuig fins i tot entre els fidels. Com deia la versió de Paco Ibáñez d’una cançó de Brassens: “a la gente no le gusta que / uno tenga su propia fe”. Però els profetes la tenen, i la proclamen. i no s’arruguen. Per això ens són (o ens haurien de ser) model i exemple.

    ResponElimina
  3. I en Josep Soler encara hi va afegir:
    Josep Soler Cirera 28 març de 2014 19.47

    UNES QUANTES PERLES DEL BISBE PERE CASALDÀLIGA:

    “Les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida.”

    “Així com ha costat tant, i encara costarà, defensar el dret de les persones, estem encara a l’abecé pel que fa als drets dels pobles, i els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites.”

    “Tu creus que hi ha democràcia al món? Als Estats Units hi ha democràcia? A Espanya teniu democràcia? A Europa hi ha democràcia? Només per a alguns.”

    “Ser del centre pot ser una manera de rentar-se les mans.”

    “La llibertat per ser home i la pobresa per ser lliure.”

    “Com es pot ser l’Església dels pobres si no s’és al mateix temps, pobre?”

    “L'Església és centralitzadora, no és prou “Catòlica”. Hi ha un gest una mica infantil a l’hora de “donar” la comunió, en part per potenciar el poder clerical.”

    “Joan Pau II és una mena de gegant absolut, físicament parlant; espiritualment te una actitud com de “padrinet”: comprensiu, acollidor. Es veu que el temps, els anys, fan be a tothom.”

    “Respectar totes les altres Identitats: estem en l’a,b,c, del dret dels pobles. Els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats dels pobles petits.”

    “Em de començar dient que els indígenes no existeixen. Existeixen els Canejaris, Tapinobets, Xabantes, els Maia, els Túpi, els Goreni (1). Tu saps que la paraula “Indio” va ser una paraula “anivelladora” que va negar les identitats i en aquest nom d’”Indio” van decretar la mort cultural -i a molts llocs física- de pobles sencers.”

    “Son les causes que donen sentit a la vida. Una vida sense causes es una vida pobre, bruta, trista.”

    “No n’hi ha prou de ser CREIENT, també s’ha de ser CREÏBLE”

    Pere Casaldàliga

    He extret questes frases del Pare Pere, de la part final de la mini sèrie "Sense ficció". Són fetes en èpoques diferents de la seva vida i totes son molt anteriors al moment actual. Crec que perquè moltes d'elles son tan actuals que val la pena de reproduir-les. M'hauràs de perdonar que per fer-ho, m'aprofiti del teu interessant bloc. Que cadascú en faci la seva valoració que vulgui, però jo, a desgrat de no ser creient, la faig molt alta.

    Gracies, Ramon.

    (1) No sé si aquests noms dels pobles indígenes són correctes. Els he reproduït d'oïda i segur que no.

    I jo li responc:
    KRT 29 març de 2014 0.30

    Una excel·lent col·lecció de pensaments d'un home lúcid i coherent. Gràcies, Josep. Trasllado els teus comentaris en aquest post, que és justament d'un poema d'en Pere Casaldàliga. Així qui el llegeixi els llegirà també, que valen la pena.

    ResponElimina
  4. La poesia de Pere Casaldàliga traspua la mateixa força, compromís i autenticitat que han bastit la seva vida. Gràcies per compartir-ne els textos.
    A veure si no arribo tard per aconseguir el dvd de la sèrie, "Descalç sobre la terra vermella", l'esperava amb il·lusió i va superar les meves expectatives, també en part pel treball de l'actoràs Eduard Fernàndez.

    ResponElimina
  5. Gràcies pel teu comentari. Tens raó sobre l'autenticitat i la coherència de l'obra i la vida de Casaldàliga.

    Pel que fa al DVD, si el demanes de seguida segurament l'obtindràs. A Balsareny no cal dir que no n'hi va haver per a tothom ni de bon tros, i hi ha molta gent en llista d'espera. Suposo que en faran més còpies. Però de tota manera, te'l pots baixar per 'TV3 a la carta'.
    Una abraçada!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.