Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 8 de març de 2014

Marçal - Divisa



Maria Mercè Marçal (1952-1998)
Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

[Del recull Cau de llunes, Proa, Barcelona 1977]



















Divisa

Al azar agradezco tres dones: haber nacido mujer,
de clase baja y de nación oprimida.
Y el turbio azur de ser tres veces rebelde.

[Versión de R. C.]

8 de març - Dia internacional de la dona treballadora
Altres poemes relacionats:








La fotografia i els acudits que il·lustren aquest post els he baixats d'internet. Seran retirats a petició.

10 comentaris:

  1. Des de la publicitat dels vídeos del conyac dels anys 70 fins ara en passat moltes coses, però encara en faltes moltes més. Per un lloc de treball s’ha de demostrar molt més que un home per accedir-hi, i un sou més baix.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. Queda tant per fer! I no tan sols en aquest camp... La civilització no avença, i segons com retrocedeix davant una barbàrie sofisticada, globalitzada, però cada cop més inhumana. Caldrà persistir i no perdre l'esperança. Gràcies, Josep.

    ResponElimina
  3. He sentit molts cops els versos de Maria Mercè Marçal i sempre m'emocionen. Queda molt per fer però jo crec que sí que avança, encara que sigui poc a poc.

    ResponElimina
  4. No perdem l'esperança. Però a mesura que vaig fent vell em torno més escèptic. Es conquereixen àmbits, però no s'acaba d'avançar en les coses bàsiques. La cançó de la Marina ja no és exacta (hi ha dones guàrdies civils, i ministres, i presidentes de governs, i directores generals d'empreses...), igual que hi ha presidents americans negres; però a la societat, masclisme, xenofòbia, homofòbia i injustícies socials són lacres que continuen tan vives com si fóssim al segle XIX. Això sí, dissimulades amb democràcia i amb bones paraules. En fi, no defallim. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  5. Dona discriminada
    treballadora explotada
    catalana oprimida.

    Cal seguir lluitant. Totes juntes.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal anar endavant, sense perdre el pas, cal regar la terra amb la suor del dur treball... Encara és forta la lluita, i queda tant per fer! Gràcies, Xavier.

      Elimina
  6. Els versos de la Maria Mercè Marçal son impressionants, colpidores… i sempre m’he sentit identificada amb elles. Llàstima que tinguem que celebrar un dia per donar-nos compte de que les dones també som treballadores (dins i fora de casa, per que el treball de dins sembla, per segons qui, que el facin els follets d ela nit)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Núria. I aquests homenots només ens en recordem un dia a l'any, de les dones (i encara esperem que ens facin el dinar, també aquest dia; però com que ens el fan i no s'exclamen...). Som així, no tot és culpa del govern. Gràcies pel comentari.

      Elimina
  7. Tres versos que condensen tot un ideari de vida. Això sí és una divisa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. Abans, els poetes escrivien llarguíssimes odes. Però amb poques paraules, clares i catalanes, i lapidàries, n'hi ha ben bé prou per dir les grans veritats. Les divises són això, en efecte. Gràcies pel comentari.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.