Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dijous, 20 de març de 2014

Mora i Arana - Si sempre he escrit així


Gabriel Mora i Arana (1925)
Si sempre he escrit així

                               Be·m dizon, s’en mas chanssos
                               fezez sonets plas e gais,
                               que mos chans en valgra mais;
                               et eu, segons mas razos,
                               taing que fassa motz e sos;
                               qu’il auzon ben qu’anc se·m plaing
                               en chantan del mal d’amor.
                                                          Perdigon

Si sempre he escrit així, d’aquesta guisa
—no sé si malament o bé, i prou clar,
perquè tothom m’entengui el tarannà—,
no és per hissar ni ensenya ni divisa.

¿M’entenc només jo sol, i m’és precisa
una aura lírica més a peu pla,
d’accent d’ahir, d’avui i de demà
—la del pa pa, que és l’abstractesa omisa?

Tinc prou treballs d’acreditar-me honest
—ni que em diguessin cerebral o abstracte!
Escric així, sens mesurar cap gest,

ni que hagués fet amb el diable un pacte.
Mai no he pretès llançar cap manifest
d’epígon que duu llast d’autodidacte.

«Em diuen que, si en les meves cançons fes tonades planeres i alegres, el meu cant valdria més; però a mi em correspon de fer lletres i melodies d’acord amb els meus temes, ja que elles prou bé senten que em planyo del mal d’amor tot cantant.»
[Perdigó, trobador occità del segle XIII]
[Del llibre Innovació dels orígens, 1990]



Aquell que dicta a sang i foc la pau

                               Patz vol onrar, noirir e trair·en sus
                               e a cascun sa razon mantener;
                               mas questa patz qe·N Symos nos a dutz
                               raub·e ausi e fai d’aut bas chaer.
                                                          Tomier e Palaizí

Aquell que dicta a sang i foc la pau
obre els portals a la injustícia, i tanca
els de la llibertat tot fent palanca
perquè no valguin lleis ni volts de clau:

de l’home, en treu la condició d’esclau
i no li dóna allò que, a fe, li manca
—respecte i furs—, prenent-se carta blanca.
(I amb molt paternalisme —com li escau.)

Vint-i-cinc anys, i quaranta anys, o més!:
la voluntat del poble en bones mans
d’aquell que ens la fan veure de revés.

I això, per un imperi gran i lliure
on sobrin per nocius els drets humans,
i entengui algú que el viure és sobreviure.

«La pau honora, nodreix i fa que cadascú pugui defensar la seva raó; però aquesta pau que Simó ens duu, roba, mata i ens fa caure de dalt a baix.»
[Tomer i Palatí, dos germans trobadors de Tarascó de començaments del segle XIII. Parlen de Simó de Montfort, el cruel cabdill francès que va liderar la croada contra els càtars i va destruir Besiers i Carcassona, a més de derrotar el rei català Pere I el Catòlic a la batalla de Muret]

[Del llibre Innovació dels orígens, 1990]


(La Justícia)

Un ceptre per als drets de cadascú,
o un gest de lleialtat a la bestreta;
el jorn més clar per a la llei ja feta,
i el camí recte —esforç del bé comú.

Amb plenitud, no ha d’ésser mai tabú:
en tot moment, diàfana i concreta
—humil, valenta i, si convé, secreta;
el sol de tots, i el caminar segur.

Oh magnes atributs de la Justícia
—miralls i refulgències, a favor
d’un codi de profètica clarícia!

Que el món retrobi el clima de l’honor
tot apartant-se de la fe adventícia
i de l’imperi esclau del desamor.

[De Calidoscopi de sol i de celístia, 1980]


Salutació nadalenca a Catalunya

Unànime consens de cors i veus;
deliri jubilós, i pa d’oblata;
glòries nostrades, i un ressò que esclata
veient que el poble es manté ferm, dempeus.

Quina florida de triomfs que treus,
oh Catalunya, tan flairosa i grata,
i quants reflexos nous d’or vell i plata,
sol de l’honor, i seny de clares deus!

Sentim que el gran Misteri Nadalenc
—l’Infant damunt d’un pobre jaç, i a trenc
de jorn, voltat de fosca i teranyines—

amb dring de Llibertat et diu: «Salut!»
I, rescatada de la servitud,
la Llengua frisa amb agües cristal·lines.

[De Calidoscopi de sol i de celístia, 1980]




Homenatge a Gabriel Mora i Arana
Divendres, 21 de març, Dia Mundial de la Poesia
Manresa, Sala d’Actes del Casino, a les 8 del vespre

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Poesia, els poetes de la Catalunya Central (Josep Fàbrega, Climent Forner, Josep Tomàs Cabot, Montserrat Altarriba, Lluís Calderer, Jordi Pàmias, Joan Vilamala i Josep M. Aloy) faran una lectura dels textos de Gabriel Mora i Arana, amb la presència del poeta manresà. 

També es presentarà l'Auca d'en Mora i Arana, original de Joan Vilamala, que podeu veure en aquest enllaç:  www.auques.cat

Ho organitzen Òmnium Cultural del Bages i la Biblioteca El Casino.

A més, del 18 al 28 de març, a la Biblioteca El Casino, es podrà visitar l’exposició Gabriel Mora i Arana. Paraula de poeta.

* * *




Gabriel Mora i Arana va néixer a Castellar del Vallès, però ha viscut bona part de la seva vida a Manresa. A més de ser un gran poeta català, és també un expert i devot esperantista. Ha escrit, per tant, també poemes en esperanto, llengua a la qual ha traduït diversos llibres; entre els quals, Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu, l’any 1989. Vegeu-ne la traducció en aquest enllaç:



Tombejo de Sinera, versió a l'esperanto de Gabriel Mora (1989)
Ha rebut, entre altres, els premis següents, per les obres que s’indiquen:

- Ciutat de Barcelona de poesia, 1971: Amb la mà esquerra
- Vila de Perpinyà, 1972: Roses a Psique
- Vila de Vallirana - Josep M. López Picó de poesia, 1975: Cercant aurores
- Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1977: Plenitud intacta
- Ciutat de Reus de poesia, 1985: Renou de mites
- Ciutat d'Olot - Guerau de Liost, 1989: Innovació dels orígens
- Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona, 1990: Procés obert

Ha estat nomenat Mestre en Gai Saber dos cops, l'any 1975 i l'any 1990.


Ha publicat els llibres següents:

- Calidoscopi de sol i de celístia. Manresa: Obra Cultural de Caixa de Manresa, 1980 (inclou Roses a Psique i Plenitud intacta).
- Foc d'arrels. Manresa, 1983. 
- Renou de mites. Barcelona: Edicions del Mall, 1986.
- Innovació dels orígens. Barcelona: Columna, 1990. 
- Gènesi. Dins: Tharrats, Obra Gràfica 1957-1990. Barcelona: Parsifal, 1990.

[Font: Viquipèdia]

El dibuix de Gabriel Mora és obra de Benvi Parrilla, que ja va dedicar a aquest poeta un mural al carrer de la Mel, de Manresa l'any 2012.


Gabriel Mora amb la seva esposa Isabel (+)


1 comentari:

  1. Emotiu homenatge ahir al vespre. Josep Fàbrega, Montserrat Altarriba, Climent Forner, Josep M. Aloy, Jordi Pàmies i Lluís Calderer van llegir poemes d'en Mora, i ell també en va recitar un, 'L'endemà'. Fàbrega i Altarriba van llegir poemes dedicats al mestre, i Forner uns fragments d'un pròleg que va fer a un llibre d'ell. També un esperantista (no en recordo el nom, em sap greu) va llegir un poema d'en Mora en esperanto. Joan Vilamala va llegir la seva 'Auca d'en Mora i Arana', que es va distribuir als presents. Van presentar l'acte Jaume Puig i Jordi Estrada, i van intervenir el regidor de Cultura, Joan Calmet, i mossèn Estanislau Corrons en nom del bisbe emèrit de Girona. Em dec deixar gent, encara. Moltíssima gent al Casino per homenatjar un gran home. S'ho mereix., Gràcies, Gabriel!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.