Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 30 d’abril de 2014

Brossa - Primer de Maig



Joan Brossa (1919-1998)
Primer de Maig
                                           «I plou… Millor! Que plogui força!»
                                                                            Iglésias


Ningú no diu què pensa, i els qui ho diuen
No pensen lliurement. Rere l’estàtua
La creu segueix l’espasa i amb la bossa
      S’unten les nafres.    […]

Passa una tempestat la meva raça,
Però l’engany pertot no la fa esclava;
Davall la neu germina encara l’herba.
      Que apunti el dia.

Jove obrer català: bat les carronyes,
Signa les fletxes abans de llançar-les
I uneix a les alzines i a les mates
      Fira de forques.

No moguis pas tan sols la teva bola.
¿A quin castell els llops es donen aire
Sota el mantell del déu de les botigues?
      Desfés llegendes.

Esgota les dolors una per una;
Recula davant l’ase de la sínia
Que fa grans caminades sense moure’s
      De la rodona.

Forfolla la rodona entenebrada
I mostra la gran força que suposes.
Uneix les timbes en una de sola.
      Busca’t senyera.   […]

No et vegis amb la cella a les espines
Ni et venci la tardor d’aquest capvespre;
Cada matí esdevé una primavera,
      L’estiu migdia.

Alça bandera per les roques altes.
Pugin els bous de totes les comarques
A mitjanit, al coll la clau penjada.
      Pau a la clau.
.   .  .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .
Poble, treu-te aquest gep. Alça’t i salva’t
De la saliva d’una llengua estranya.
Al bat del sol tu sol dóna la mida
      De les espigues.

[Del llibre Els entrebancs de l’univers, 1956. Publicat a

Joan Brossa, Antologia de poemes de revolta. ‘Els llibres de l’Escorpí, Poesia’, 53, Edicions 62, Barcelona 1979]






La foto de Brossa que encapçala el post és de Franklin Fernández, amb llicència de Creative Commons. Els acudits són de Forges i d'Eneko, baixats d'internet com les altres imatges: es retiraran a indicació. 

3 comentaris:

  1. Dir que el nom de Brossa és gairebé desconegut no és precisament cert--és diu-- però sí que és veritat que la seva obra, extensa i polifacètica, no ha estat valorada com caldria pel públic. Poeta, dramaturg i artista plàstic, Joan Brossa és un dels artistes catalans més importants del segle XX. De fet, s'ha dit d'ell que és a la poesia, en tots els seus àmbits, el que Gaudí a l'arquitectura o Dalí a la pintura. Però si per alguna cosa es caracteritza Brossa, és perquè tota la seva producció literària està escrita en català, la qual cosa l'erigeix ​​com a pioner en el seu camp, ja que va apostar pel seu idioma en un temps en què estava pràcticament extint de l'àmbit públic.

    (La "marca de la casa" en Posteatro, primera recopilació i traducció al castellà de l'obra dramàtica de Brossa, és l'ús d'un estil singular que enllaça amb el surrealisme i que la crítica ha anomenat escriptura hipnagógica).

    Està tancat entre parèntesis perquè està recollit del blog de Francesc Puigcarbó.
    Moltes gràcie, Ramon.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran poeta i artista plàstic, dramaturg, cinèfil... Innovador sempre, rupturista, inconformista; fins al punt que, als anys 60, va ser incomprès per una "gauche divine" que recelava del seu estil trencador. N'hi ha prou amb llegir-lo per comprovar que sempre es va mantenir fidel als seus principis, nacionals i de classe. Hom el defineix, amb justícia, com a "íntegre i insubornable". Gràcies, Josep.

      Elimina
    2. Un gran creador, també de catalanitat. Va plasmar la seva antipatia per la "gauche di whisky" en Tuset, un sarcàstic sonet curt de gambada que de sempre m'ha fet molta gràcia.

      Petrus

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.