Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 13 d’abril de 2014

Bukowski - Roll the dice











Charles Bukowski (1920-1994)
Roll the dice

If you’re going to try, go all the way.
otherwise, don’t even start.
If you’re going to try, go all the way.

This could mean losing girlfriends,
wives, relatives, jobs and maybe your mind.

Go all the way.
It could mean not eating for 3 or 4 days.
it could mean freezing on a park bench.
It could mean jail, it could mean derision,
mockery, isolation.

Isolation is the gift,
all the others are a test of your endurance,
of how much you really want to do it.

And you’ll do it
despite rejection and the worst odds,
and it will be better than anything else
you can imagine.

If you’re going to try, go all the way.
There is no other feeling like that.
You will be alone with the gods
and the nights will flame with fire.

Do it, do it, do it.
Do it all the way, all the way.

You will ride life straight
to perfect laughter,
it’s the only good fight there is.

[Recitat per Tom O’Bedlam]




Tira els daus

Si ho vols provar, fes-ho fins al final.
Altrament, ja ni comencis.
Si ho vols provar, fes-ho fins al final.

Podria suposar perdre nòvies,
dones, família, feina i potser el seny.

Arriba fins al final.
Podria suposar no menjar durant tres o quatre dies,
podria suposar passar fred al banc d’un parc,
podria suposar presó, podria suposar insults,
humiliació, burla, aïllament.

L’aïllament és el premi.
La resta és per posar a prova la teva resistència,
saber fins a quin punt, realment, vols fer-ho.

I ho faràs.
Malgrat el rebuig i les poques possibilitats d’aconseguir-ho,
i serà millor que qualsevol cosa que puguis imaginar.

Si ho vols provar, fes-ho fins al final.
No hi ha cap sensació com aquesta.
Estaràs sol entre els déus
i les nits cremaran en flames.

Fes-ho. Fes-ho. Fes-ho. Fes-ho.
Fins al final, fins al final.

Guiaràs la vida endavant,
cap a la rialla perfecta.
És l’única lluita bona que existeix.

[Versió de R. C.]


Tira los dados

Si quieres intentarlo, hazlo hasta el fin.
De lo contrario, ya ni empieces.
Si quieres intentarlo, hazlo hasta el fin.

Podría suponer perder novias,
mujeres, familia, trabajo y tal vez la cordura.

Llega hasta el fin.
Podría suponer no comer durante tres o cuatro días,
podría suponer pasar frío en el banco de un parque.
Podría suponer prisión, podría suponer insultos,
humillación, burla, aislamiento.

El aislamiento es el premio.
Lo demás es para poner a prueba tu resistencia,
para ver hasta qué punto, realmente, quieres hacerlo.

Y lo harás.
A pesar del rechazo y las pocas posibilidades de conseguirlo.
Y será mejor que cualquier cosa que puedas imaginar.
Si quieres intentarlo, hazlo hasta el fin.

No hay ninguna sensación como esta.
Estarás solo entre los dioses
y las noches arderán en llamas.

Hazlo. Hazlo. Hazlo. Hazlo.
Hasta el fin, hasta el fin.

Guiarás la vida hacia adelante,
hacia la risa perfecta.
Es la única lucha buena que existe.

[Versión de R. C.]


Estudiants de l’UPF envien en anglès i subtitulat en català un emotiu missatge al món sobre la voluntat dels catalans de tenir un estat independent. Alguns dels escenaris enregistrats són del Solsonès, de fet, una de les autores és la Júlia Xandri, una jove solsonina estudiant de Publicitat. El mèrit, però, és de tots quatre, autors de la idea: Marc Saludes, Ane Santiago, Aïna Tro i Júlia Xandri.

La paraula eleutheromania significa 'un intens i irresistible desig de llibertat'. Així és com comença el vídeo Freedom for Catalonia, elaborat per un grup d'estudiants de Publicitat de la Universitat Pompeu Fabra. La base del vídeo és un poema, Roll the dice, de Charles Bukowski, llegit per Tom O'Bedlam, amb una successió d'imatges al·legòriques sobre el contingut del poema: aquest desig de llibertat i la determinació que requereix.

[De Nació Digital, 15-3-2014]

Charles Bukowski
Imatges i textos són baixats d'internet. Es retiraran a petició.

9 comentaris:

  1. Es uno de los poetas ( y corrígeme si me equivoco ) que como sabrás ha recibido muchas críticas negativas sobre sus obras , incluso fué catalogado como " escritor maldito " . Algo que nunca llegué a entender , más que nada porque para serte franco no he leído nunca nada a cerca ( que como sabrás también ) es alemán de nacimiento pero estadounidense de adopción . Lo que también sé es que le han hecho muchas películas , mucho no puedo decirte de este señor , pero bueno lo que pobremente sé , te lo comento en tu blog.
    Un abrazo compañero y en breve me iré marchando para el estadio para el partido Betis -Sevilla . Último derby en primera........

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo tampoco he leído mucho de él, pues no soy mucho de novelas; y si bien fue también poeta, no sé si ha sido muy traducido; en todo caso, pocas de sus obras llegaron a mi conocimiento. Se le asoció al "dirty realism" por su estilo descarnado, a veces provocador, lo que me parece bien.

      El poema que han escogido los estudiantes de Publicidad de la UPF para grabar este videoclip me parece muy adecuado para animar a la gente, especialmente a los jóvenes, a seguir sus impulsos y a luchar por ver cumplidos sus anhelos sin arredrarse ante las dificultades. Audaces fortuna iuvat, decían los clásicos, y es una gran verdad.

      La metáfora elegida para hablar de la toma de decisiones arriesgadas, "tirar los dados", me recuera al famoso poema de Mallarmé "Un coup de dés", del que pienso tratar un día de estos, pues se cumplirá el centenario de su publicación en libro (1914), mucho después de haber sido escrito y aparecer en una revista (1897). Cada cosa a su tiempo. Pero el sentido es siempre el mismo: si quieres algo debes arriesgarte, luchar para conseguirlo.

      Un abrazo!

      Elimina
  2. El blog 'Itineràncies poètiques' , en homenatge a Joan Vinyoli, proposa que hi enviem textos que comencin amb el vers "Despunten crits de fulles en els arbres", del poema "Domini màgic" de Vinyoli. Aquesta ha estat la meva aportació (amb un vers 5 que també és tret del mateix poema vinyolià), i que penso que s'adiu una mica amb el poema de Bukowski:

    Despunten crits de fulles en els arbres
    i hi fem el sord, captius d’altres sorolls
    —cants de sirena o averanys macabres
    de qui se’ns enduu el gra i crema els rostolls?
    Esventem les recances i la cendra
    i fem foc nou amb teies d’aire pur:
    que ens guia una estelada per emprendre
    camins de llibertat cap al futur.

    KRT

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petrus diu,

      devia anar tan esverat quan vaig passar pels comentaris que no em vaig adonar que el poema era teu. Ara sí. Et felicito, m’agrada molt. Només un comentari, si el vols més Bukowskià, treu l’estelada i posi passió.
      Una aportació. He trobat una versió del poema escrita en pergamí tendre. Te l’adjunto.

      http://www.awesomedice.com/blog/wp-content/uploads/2011/10/roll-the-dice.jpg

      Elimina
    2. Gràcies, Petrus, m'agrada aquest "pergamí tendre"! Com sempre, estàs en tot.

      L'estelada no la trec fins que no s'hagin "assolit els darrers objectius". A més, amb "passió" se'm trenca l'esquema mètric i accentual. Una abraçada!

      Elimina
  3. Bukowski es una de les meves assignatures pendents i això que tinc varies de les seves obres ( tinc molts llibre heretats d’una germana de la meva mare i no dono abast a llegir-los tots, més els que jo en compro)... potser va sen hora de posar-hi remei

    ResponElimina
  4. Bruixeta, jo tampoc conec gran cosa de la seva obra... Veig que en català hi ha poca cosa, i en castellà força més: novel·les a Anagrama i poemes a Visor, entre altres. Tinc tantes assignatures pendents, jo també! I en canvi, ara que tinc temps, em dedico a rellegir. Gràcies pel teu comentari. Bona Pasqua!

    ResponElimina
  5. Petrus diu,

    Em va sorprendre agradablement un conegut poema seu sobre el bloqueig de l'escriptor titulat "8 count", Compte de 8 (segons), compte de protecció boxística en cas de knockdown


    8 count
    By Charles Bukowski
    from my bed
    I watch
    3 birds
    on a telephone
    wire.

    one flies
    off.
    then
    another.

    one is left,
    then
    it too
    is gone.

    my typewriter is
    tombstone
    still.

    and I am
    reduced to bird
    watching.

    just thought I'd
    let you
    know,
    fucker.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquest poema, Petrus.

      Quan un poeta està inspirat, escriu (i n'hi ha que devien estar sovint inspiradíssims, perquè van escriure molt). No cal dir que la quantitat sol estar renyida amb la qualitat, perquè una cosa és la inspiració (divina?) i una altra ben diferent és l'ofici, que requereix paciència i retocs i calaix i tornem-hi.

      Aquí, Bukowski parla d'aquells moments en què el poeta es troba mancat d'inspiració. Les muses l'han abandonat i la màquina d'escriure és muda com una tomba. Ell no sap fer res més que jaure i mirar els ocells (quan jo era petit, els tebeus en deien "pensar en les musaranyes", i jo me'n feia creus, perquè no sabia què coi eren les musaranyes i per tant difícilment, pensava, podria pensar-hi).

      Bukowski es cansa de comptar ocells o ovelletes o musaranyes, però reïx a resoldre la seva manca de creativitat... justament creant: confegint un poema sobre la seva manca d'inspiració, cosa que l'irrita fins al punt d'insultar el pobre lector. O bé potser l'insult és un terme "carinyós" entre "col•leguis"? O és que realment Bukowski estava fins a la gorra de determinats lectors seus que li exigien massa?

      En tot cas, el títol suggereix que el boxador s'aixecarà al cap dels vuit segons i tornarà a lluitar. Tot plegat, em sembla una genialitat.
      Un poema que no coneixia (com tantíssims) i que ara ja conec.

      Gràcies, Petrus, sempre tan encertat. Una abraçada!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.