Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 23 d’abril de 2014

Lo Gaiter del Calders - Goigs de Sant Jordi 2014


















Lo Gaiter del Calders
Goigs de Sant Jordi 2014

Puix que no ens entén Espanya,
que és un drac superbiós,
Sant Jordi, mateu l’aranya
i si convé també l’ós.1

Vós, que sabeu posar a ratlla,
enfilat dalt d’un cavall
amb una llança a l’espatlla,
el drac que espanta la vall,
ara que apunta la banya
perquè ens sentim segadors.

Poseu el fre als poca-pena
d’en Fabra, en Wert i en Bauzà,
i tota la gent que mena
el país pel pedregar
imposant la llengua estranya
als nens i als educadors.

Que no ens manqui mai lectura
ni les roses de l’amor
que són signes de cultura,
com tampoc el bon humor,
ja que si fem mala ganya
el futur pot ser galdós.

Per haver perdut la guerra
no tenim constitucions.
Fa tres-cents anys ja, i la terra
sap que li sobren raons
per emprendre una campanya
i acabar amb les velles pors.

Som com una princeseta
que un mal drac es vol menjar.
Més que mai esquerra i dreta
cal que s’allarguin la mà,
que fer el cim d’una muntanya
com aquesta és molt costós.

Volem viure en democràcia
per fer més lliure el camí.
No ha de ser, doncs, cap desgràcia
que avui vulguem decidir.
Només cal que amb seny i amb manya
puguem comptar els “sís” i el “nos”.

Com que sou cavaller noble
us hem triat per patró
de Catalunya, un vell poble
que sabem que som nació.
De l’Espanya que ens escanya,
feu que puguem tocar el dos.

Sant Jordi, foteu-li canya,
que aquest drac és poderós.
Sant Jordi, mateu l’aranya
i si convé també l’ós.

Lo Gaiter del Calders
El Pou de la Gallina’, Manresa 2014

(1)  L’ós que s’enfila al madronyo, conyo!



L’amic Joan Vilamala, que coneix bé «lo Gaiter del Calders», l'insigne trobador que publica a El Pou de la Gallina, m’ha fet arribar aquests goigs a sant Jordi perquè els entonem amb fervor. No cal dir que la partitura és del Cornamusaire de la Gavarresa.

No us oblideu de comprar roses, i sobretot llibres, i no tan sols el dia 23, que hi ha molta oferta i de molta qualitat per comprar-ne gairebé cada dia de l'any. Vegeu aquí una llista d’enllaços a llibreries, amb les seves novetats (feu clic on diu “llibreries”):  http://www.cercat.com/  




Altres poemes sobre sant Jordi en aquest blog:




Paolo Ucello, San Giorgio e il drago (1456). National Gallery, Londres

Felicitats a tots els Jordis i Jordines!


8 comentaris:

  1. Día grande en Catalunya , lo que no he sabido nunca el porqué de una rosa , lo del libro sí pero ¿ la rosa ? ..... a ver si puedes explicarme . Gracias Ramón ¡
    Un abrazo desde Sevilla ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que en Cataluña, y ya desde el siglo XV, Sant Jordi (y no San Valentín) es el patrón de los enamorados, que se regalaban rosas el día del santo, que era además patrón de Cataluña. Creo recordar que hace un año ya hablamos un poco de esto:

      Sant Jordi ya era muy venerado en Cataluña en la Edad Media, pues se le atribuía su intervención milagrosa en varias batallas. En 1456 las Cortes catalanas declararon su día fiesta de precepto; ya en aquella época consta que era patrón de Cataluña, y también de los enamorados. En efecto, en el siglo XV los enamorados acostumbraban a regalarse rosas ese día, costumbre que la Mancomunitat de Catalunya reimplantó con éxito en 1917.

      En cuanto a lo del Día del Libro, es más reciente. Fue una idea del valenciano Vicent Clavel, propietario de la barcelonesa Editorial Cervantes. Expuso su idea en 1927 al Gremio de Libreros de Barcelona, que la aceptó e impulsó para fomentar la venta de libros. Al principio la fecha elegida fue el 7 de octubre, pero dado el éxito que tuvo esta iniciativa, a raíz de la II Exposicion Universal de Barcelona en 1929, se decidió trasladarlo al 23 de abril, aprovechando que era la festividad del patrón de Cataluña y que ese día la gente se regalaban rosas. Un buen pretexto adicional fue descubrir que coincidía con el aniversario de la muerte de Cervantes (23 de abril de 1616) y también con el de Shakespeare (si bien éste sólo con el cómputo del calendario juliano, ya que según el gregoriano murió el 3 de mayo. Como sabes, el papa Gregorio suprimió 10 días del calendario en 1562, reforma que no fue aceptada durante mucho tiempo en países protestantes como Inglaterra; o sea que tanto Cervantes como Shakespeare murieron el 23 de abril de 1616, pero no murieron el mismo día, sino que el inglés falleció diez días después...). También el mismo día que Cervantes, 23 de abril de 1616, murió el Inca Garcilaso (no confundir con Garcilaso de la Vega!); y mucho más tarde, en 1981, Josep Pla murió también en esa fecha, pero eso ya es una casualidad añadida. La Fiesta del Libro se hizo tan popular (también como negocio) que se extendió por todo el mundo, y desde 1995 la UNESCO celebra el 23 de abril como Día Internacional del Libro. Un abrazo!

      Elimina
  2. Si cierto ahora que lo dices , ya me hablastes sobre este tema el año pasado , macho ya no me acordaba , vaya cabeza..... aunque bueno es bueno recordarlo
    Gracias otra vez Ramón ¡¡

    ResponElimina
  3. Jo vaig treballar més d'un any a Santurce, i Sant Jordi també és patró d'aquell poble. Deien que venia del llatí des de la Edad Mitjana. Ja m'ho explicaràs millor, estic ben segur. També se celebra en altres ciutats del món.

    Moltes gràcies pel post.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Conta la tradició que l'actual Església de Sant Jordi, a Santurtzi, va anar originalment un monestir fundat per uns monjos d'origen anglès, que fugint de conflictes religiosos, van anar a recalar en la costa biscaïna, a la Vall de Somorrostro. Entorn d'aquest monestir sorgiria el poble de Santurtzi. El nom Santurtzi deriva de Sant Jordi, encara que modificat per l'origen anglès dels seus fundadors i segles en els quals el nom ha estat modelat per parlants bascoparlants i castellanoparlants.
      El primer esment escrit d'aquest topònim data de 1075. En aquest document, escrit en llatí, s'esmenta al Monasterium Sant Georgis. Posteriorment, durant l'edat mitjana el nom seria transcrit de molt diverses formes Sant Jurdic (1249), Santurce (1333), Sant Yurdie, Sautuye,Santurtzi (1372). En el segle XV apareix esmentat com Sturse, Santurse i Santursi. Actualment existeixen dues formes de transcriure el nom;Santurce en castellà i Santurtzi en basc. El nom oficial del municipi ha sofert també diverses alteracions. En el segle XIX es denominava oficialment Santurce, però en 1901 el municipi es va dividir en dos. La part interior del mateix (zona minera) va passar a dir-se Santurce Ortuella per ser el nucli principal de població el barri miner d'Ortuella, que havia crescut fins a convertir-se en la principal població de Santurtzi. La part costanera, entorn del nucli de Santurtzi pròpiament dit, va passar a denominar-se oficialment Santurce Antic. La denominació oficial de Santurce Antic es va mantenir fins que en 1983 l'ajuntament euskaritzà el nom de la població i va passar a denominar-la oficialment Santurtzi. Aquesta denominació va ser publicada en el BOE en 1989." (De la Viquipèdia, s.v. Santurtzi)

      "Sant Jordi és el patró de diversos territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra, Djibouti, etc. Així mateix el sant és protector de les ciutats d'Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.
      Quant a les relíquies del sant, en trobem a Alcoi, on es conserven dues falanges de la mà dreta del sant, Conques (a França) i Gènova, Venècia(San Giorgio Maggiore) i Roma (San Giorgio in Velabro). De Venècia, una petita relíquia del crani fou cedida a la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona.I des de temps antics es venera la relíquia de Sant Jordi al nucli de població d'Alta-riba del municipi d'Estaràs." (De la Viquipèdia, s.v. Sant Jordi)

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.