Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 20 d’abril de 2014

Maragall - Pasqua


Joan Maragall (1860-1911)
Pasqua

Quin bell clar de lluna
tota aquesta nit!
L'aire immòbil, com de plata
encanta el jardí florit.

En l'aire cristal·lí crida
una veu de joia vera.
La nit de Pasqua florida
és una nit de cantera.

Al matí sortia
tot adelerat
per dir l'alegria
que la nit m'ha dat;
al peu de la porta
he vist un fil d'or:
«Alegria de Pasqua!»
m'ha dit el cor.

[De Poesies, 1895]


Joan Maragall, carbó de Ramon Casas (MNAC)
Catalunya Artística, 1901

Aquí es poden trobar molts poemes de Maragall:



Bona Pasqua!


El retrat de Maragall del capdamunt del post és una fotografia de 1903 feta per Paul Audouard (1856-1919). Tant aquesta foto com el carbó de Ramon Casas, així com la signatura de Maragall i el text mateix dels poemes són de domini públic. La foto de la mona és baixada d'internet; serà retirada a petició. 

7 comentaris:

  1. En Jaume m’ha escrit per e-mail:

    “Un poema que no coneixia.... Gràcies i també Bona Pasqua!”

    Jo li he respost:

    “No és gaire brillant, la veritat, però no sempre es pot excel·lir”.

    I ell remata:

    “Completament d'acord. Jo no he gosat dir-ho tan clarament. El sol nom Maragall...ja imposa respecte!”

    ResponElimina
  2. Recordo molt que a casa els meus pares se'n parlava molt de Joan Maragall; de la vaca cega i el Cant de la Senyera; -que a mi en particular m'agrada més com a himne nacional que Els Segadors-. La poesia del modernista català està clarament marcada per l’estil i les idees de Joan Maragall.
    Moltes gràcies.
    Bona Pasqua!.

    ResponElimina
  3. S'ha escrit molt sobre Maragall, perquè va ser una mica un mite, la veu de la consciència de la burgesia catalana, més obert i avançat que la majoria de la gent del seu voltant, però encara no prou alliberat com per fer el pas definitiu per desmarcar-se, per exemple, del catolicisme integrista que imperava en aquell temps. És sabut que discrepava de les idees de Torras i Bages, però sempre públicament s'hi sotmetia perquè no volia apartar-se del camí oficial de l'Església. Sobre la Setmana Tràgica va escriure articles comprensius envers la causa dels treballadors (alguns no els hi van publicar els diaris de Barcelona), però mai no es va posicionar contra la burgesia a la qual pertanyia. De fet, fill de fabricant i advocat que no va exercir mai, em sembla que no va treballar en sa vida, a part d'escriure articles a la premsa, és clar. Tot i així, va ser un grandíssim poeta, i ens ha deixat poemes magnífics (Excelsior, El cant Espiritual, oda a Espanya, Oda a Barcelona, Visions i cants, Enllà, El comte Arnau...); aquest que he publicat de Pasqua no és pas dels millors. Gràcies, Josep.

    ResponElimina
  4. Petrus diu,

    a banda de magnífics poemes, una de les coses que va fer bé fou estiuejar al meu poble, Castellterçol. I va tenir la gentilesa de fer passar a la posteritat una de les pedres de la Coma dels Estels que, malgrat la meva obstinació, encara no he pogut identificar. Però no perdo l’esperança de fer-ho.

    http://www.lluisvives.com/bib_autor/maragall/graf/familiar/familiar12_s.jpg

    ResponElimina
  5. Seria fantàstic que poguessis identificar aquesta pedra que va estar en contacte amb un cul tan egregi! Persevera, noi!
    Una abraçada!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.