Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 22 d’abril de 2014

Maseras - L'espasa de Sant Jordi



Alfons Maseras (1884-1939)
L’espasa de Sant Jordi

Sant Jordi té una espasa – de doble tall,
que flameja en la fosca – mateix que un llamp,
i, sota el cel, diria’s – color de sang.
Amb amor la forjaren – els catalans,
car per ella assoliren – la llibertat.
Sant Jordi té una espasa – de doble tall.

Sant Jordi té una espasa – d’acer i d’or,
que es belluga com una – serpent de foc
i esfereeix i mata – dracs i lleons.
Quan les ires la branden – ningú no hi pot.
Quan la mou la venjança – sembra la mort.
Sant Jordi té una espasa – d’acer i d’or.

Sant Jordi té una espasa – com un espill.
Tots els estels que brillen – s’hi han reflectit.
El més bell s’hi quedava – soliu al mig,
com l’estel de la Pàtria – dalt del Zenit.
Sant Jordi té una espasa – com un espill.
Traïdor que s’hi mira – té mala fi.

Sant Jordi té una espasa – que dóna espant.
Amb amor la forjaren – els catalans
i és senyera i és símbol – de llibertat.
Quan flameja en la fosca – fuig el tirà.
Quan sota el sol fulgura – brolla la sang,
car en terra s’ajacen – lleons i dracs.
Sant Jordi té una espasa – que dóna espant.













L’obra d’Alfons Maseras té avui poc ressò, tot i que és molt extensa i interessant, com la seva vida. Nascut a Sant Jaume dels Domenys, de ben jove es va traslladar a Barcelona, on va portar una vida bohèmia (amic de Picasso i de la colla dels Quatre Gats, que freqüentava). Va fer de periodista i va publicar poemes (com Tres balades, 1903) i novel·les. Primerament influït pel simbolisme i el decadentisme, va viatjar a París als 19 anys i, tornat a Catalunya, va continuar publicant poesia i novel·la, de ressons decadentistes i de denúncia social, com ara EdmonLa fi d’un idil·li i Fets i paraules del mestre Blai Martí, totes tres de 1908; va tenir especial ressò L’adolescent (1909), una novel·la transgressora, d’ambient orientalitzant, amb incestos i necrofília.

Entre 1910 i 1916 viu a París, on continua escrivint. Viatja per l’Argentina, Uruguai i el Brasil. Torna a Catalunya el 1917 i treballa per a la Mancomunitat com a secretari d’Eugeni d’Ors, amb qui l’uneix una gran amistat; desenvolupa tasques organitzatives en l’àmbit de la cultura i la comunicació, i també a l’Escola d’Alts Estudis Comercials. Publica Èglogues (1918) i Poemes (1919) i continua editant novel·les i contes i escrivint a la premsa; també tradueix Voltaire al català. La Dictadura de Primo de Rivera l’obliga a exiliar-se a París, on dirigeix el diari Le Courier Catalan.


1934
Torna a Catalunya el 1928 i publica novel·les, obres de teatre i poemaris, com Poemes minúsculs (1937) i Invocació i altres poemes (1938). Tradueix l’obra completa de Molière i obres de ShakespeareLeopardiBalzacZolaTolstoi i altres. Escriu les biografies de Francesc MaciàJoan Maragall i Marià Fortuny.

La guerra civil el troba cansat i malalt. Perd al front el seu fill de 20 anys, cosa que l’ensorra definitivament. El 1939, sol i malalt, fuig a l’exili a França, on morirà el 27 d’octubre d’aquell mateix any.

Montserrat Corretger va fer una tesi doctoral sobre Maseras i la seva obra narrativa, i va publicar Alfons Maseras: intel·lectual d’acció i literat (biografia, obra periodística, traduccions), Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995).

El recordo amb aquest poema sobre sant Jordi, potser un pèl massa abrandat per al meu gust, però que dóna testimoni de les seves idees, clares, sobre la Catalunya que li va tocar de viure.


1935
Informació treta de:

http://www.escriptors.cat/autors/maserasa/pagina.php?id_sec=3588

La foto que encapçala l'entrada és de 1909, d'autor desconegut, publicada a la revista De tots colors el 5 de novembre d'aquell any infaust (tres setmanes després de l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia i cinc condemnats més, que no van ser tampoc capdavanters destacats de la Setmana Tràgica). La de 1934, d'autor anònim, es va publicar a la revista Clarisme el 16 de juny, il·lustrant una entrevista que li va fer Mercè Rodoreda. El dibuix al carbonet, de 1935, és d'autor desconegut: es va publicar a la revista Mirador el 5 de desembre. Totes aquestes imatges, com també l'autògraf, són de domini públic. 

Altres poemes sobre sant Jordi en aquest blog:





Felicitats a tots els Jordis i Jordines!



2 comentaris:

  1. No n'havia sentit a parlar mai, molt interessant

    ResponElimina
    Respostes
    1. La GEC li dedica 31 línies, més un retrat (fet per Picasso, ep). I la Història de la Literatura Catalana de Riquer-Comas-Molas (Ariel, 11 volums), al vol. VIII li dedica 4 pàgines com a novel·lista, que no està malament, a part d'esments puntuals en altres volums i altres llocs del mateix volum VIII. No he llegit cap de les seves novel·les (de caire històric i estil decadentista) i, pels títols i les ressenyes, em sembla que em faria mandra de provar-ho. I de poemes seus, n'he llegit alguns: la veritat és que no són pas mal fets, però si els compares amb els seus grans coetanis, no destaquen. Però m'ha agradat, commemorant els 75 anys de la seva mort, recordar-lo. Gràcies pel comentari i bon Sant Jordi!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.