Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 1 d’abril de 2014

Pere Quart - Corrandes d'exili















Pere Quart (Joan Oliver, 1899-1986)
Corrandes d’exili


Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya,
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança,
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.  


(Pere Quart al Festival de Poesia Catalana del Price – 1970)







Primer d’abril de 2014
75è aniversari del final de la Guerra Civil espanyola.
Prop de mig milió de persones havien començat un exili duríssim. I els que no van poder marxar van patir una repressió no menys terrible.

«En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado».


O no: per a molts, a dintre i a fora, l’horror va continuar durant molt de temps. I hi ha qui encara no se n’ha penedit, i qui ho enyora i voldria que tornés.


Per això he volgut recuperar aquest post, que ja havia recordat el maig del 2011 (i hi mantinc un comentari que m’hi va fer l’amic Eastriver). Hi ha moltíssims poemes i proses i obres d’art sobre l’exili (Riba, Bartra, Carner, Palau i Fabre, Benguerel, Sales, Calders, Tísner, Rodoreda, Alavedra, Riera Llorca, Rovira i Virgili, Coromines, Pau Casals...), però aquestes corrandes, tan conegudes, em semblen especialment adequades.




 


Les fotografies i vídeos són baixats d'internet. Es retiraran a petició.

7 comentaris:

  1. Eastriver va escriure, el 24 maig de 2011 19.58:

    "Amb aquestes imatges del poeta començo a freqüentar el teu bloc, al qual he arribat per consell d'una persona de qui me'n refio de valent. Em sembla que moltes coses ens faran propers: les lletres, els poemes, les idees, l'òpera i aquesta pàtria petita que podem somniar sencera, per a la qual desitgem la llibertat que molts li neguen però que molts reclamem (també al vídeo). T'aniré seguint, Ramon. De Ramon a Ramon, vaja... Salutacions."

    I jo li vaig agrair el comentari, que no va ser pas l'únic. Després va tancar el blog i ara fa temps que no publica res, que jo sàpiga.

    ResponElimina
  2. Abel i Caín

    Una lleva amb biberó,
    carn tendra per al canó.

    La lluita és entre germans,
    olor de pólvora i mort,
    l’Ebre va tenyit de sang;
    embolcallat d’amargor
    s’adona que els seus companys,
    engolits per la dissort,
    van abandonant la vida.
    Malaurança sense mida!

    Sempre li ha agradat la pau,
    no ha estat mai amant de bregues;
    sense buscar-lo ve el mal,
    la seva joventut tendra
    per excusa no li val,
    és l’hora de fer la guerra.
    Bogeria col·lectiva
    que la societat captiva.

    Qui ha perdut una guerra
    no és senyor del seu castell;
    quan les batalles fineixen,
    per fi pot deixar el fusell,
    mes la llibertat li prenen,
    la pau no s’ha fet per a ell.

    Els vencedors, convençuts,
    encadenen els vençuts.

    Rossend Sellarés

    ResponElimina
  3. Un excel·lent poema, Rossend. Gràcies per compartir-lo amb els seguidors d'aquest humil blog. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Aquest poema sempre m'ha agradat molt, és trist i bonic alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, Loreto. Me'l vaig aprendre als 17 anys, com el de la Vaca Suïssa i altres, i encara el recito, potser equivocant l'ordre d'alguna estrofa, però bé. Una abraçada!

      Elimina

  5. Ja vaig llegir el que et va passar, i et felicito por saber jugar amb foc i no cremar- te. Doncs jo no he pogut contestar-te fins ara. No podia fer-ho. No em deixava.

    En el post que vaig posar de la guerra civil hi havia dues creus de la quinta del Biberó. Són dels pares d'uns amics meus. Ara fa una estona he telefonat a un dells i li he comentat aquesta poesia de "Abel i Caín" i forma part d'un llibre que els hi van regalar fa uns anys. Hi ha un altra poesia, és aquesta:


    Vam veure arribar el dia
    que els nens que jo havia vist jugar al carrer
    amb pistoles de fusta,
    amb tiradors d’agulla d’estendre
    o amb espases de llistons
    van abandonar les joguines
    i amb armes de foc van marxar al front,
    les mares espantades
    els duien de la mà
    cap a l’estació del Nord o a la de França
    com feia quatre dies
    els haurien duts a l’escola
    ben pentinats i amb el berenar a la mà.
    Vam saber que molts d’aquells nois
    que jo havia vist jugar pel carrer o per la riera
    les aigües de l’Ebre se’ls va endur riu avall
    o van ser silenciats de sobte per algun paco
    o van plorar de nit a dins d’una trinxera
    i van seguir camí sense esma
    fins a fugir esborrats del nostre mapa.
    Vam veure arribar el dia
    (Poema 19 del llibre 36 poemes a partir del 36 de Ricard Creus.)

    ResponElimina
  6. El poema de Ricard Creus, molt bo, forma part del llibre que esmentes, '36 poemes a partir del 36': són uns poemes realment colpidors sobre la guerra. Va ser publicat el 1978, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany, i reeditat el 2004 per CGE, amb pròleg d'Àlex Susanna.

    En canvi, el poema 'Abel i Caín', de Rossend Sellarés, que també em sembla molt bo, pel que jo tinc entès és inèdit. A no ser que tant l'un poema com l'altre hagin aparegut en alguna antologia sobre la guerra, cosa que desconec. ¿Me'n podries donar la referència editorial d'aquest llibre "que li van regalar fa anys"?

    Gràcies per la teva aportació.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.