Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 30 de maig de 2014

Louÿs - Intimités



















Pierre Louÿs (1870-1925)
Intimités

Pourquoi je suis devenue lesbienne, ô Bilitis, tu le demandes ? Mais quelle joueuse de flûte ne l’est pas un peu ? Je suis pauvre ; je n’ai pas de lit ; je couche chez celle qui veut de moi et je la remercie avec ce que j’ai.

Toutes petites nous dansons déjà nues ; quelles danses, tu le sais, ma chérie : les douze désirs d’Aphrodita. Nous nous regardons les unes les autres, nous comparons nos nudités, et nous les trouvons si jolies.

Pendant la longue nuit nous nous sommes échauffées pour le plaisir des spectateurs ; mais notre ardeur n’est pas feinte et nous la sentons si bien que parfois, derrière les portes, l’une de nous entraîne sa voisine qui consent.

Comment donc aimerions-nous l’homme, qui est grossier avec nous ? Il nous saisit comme des filles et nous laisse avant la joie. Toi, tu es femme, tu sais ce que je sens. Tu t’y prends comme pour toi-même. 

[De Les chansons de Bilitis, 1894]


Intimitats

Per què m’he tornat lesbiana, oh Bilitis, preguntes? Però quina flautista no ho és pas una mica? Sóc pobre; no tinc llit; me’n vaig al de qui em vol, i li ho agraeixo amb el que tinc.

Ja de petites dansàvem nues; quines danses, ja ho saps prou, estimada meva: els dotze desigs d’Afrodita. Ens mirem les unes a les altres, comparem les nostres nueses, i les trobem tan boniques.

Durant la llarga nit ens hem escalfat per al plaer dels espectadors; però el nostre ardor no és pas fingit, i el sentim tan bé que de vegades, darrere de les portes, l’una s'enduu la seva veïna, que hi consent.

¿Com, doncs, estimaríem l'home, que és groller amb nosaltres? Ens agafa com a noies i ens deixa abans del goig. Tu ets dona, i saps el que jo sento. T'hi poses com per a tu mateixa.

[Versió de R. C.]


Intimidades

¿Por qué me he vuelto lesbiana, oh Bilitis, tú lo preguntas? Pero ¿qué flautista no lo es un poco? Soy pobre; no tengo cama; me acuesto con quien me quiere, y se lo agradezco con lo que tengo.

Ya de pequeñas danzamos desnudas; qué danzas, tú ya lo sabes, amada mía: los doce deseos de Afrodita. Nos miramos las unas a las otras, comparamos nuestras desnudeces, y las encontramos tan bonitas.

Durante la larga noche nos hemos calentado para el placer de los espectadores; pero nuestro ardor no es fingido, y lo sentimos tan bien que a veces, detrás de las puertas, una se lleva a su vecina, que consiente.

¿Cómo, pues, amaríamos al hombre, que es grosero con nosotras? Nos toma como niñas y nos deja antes del gozo. Tú eres mujer, y sabes lo que yo siento. Te lo tomas como para ti misma.

[Versión de R. C.]

Il·lustració de Willy Pogani al poema Intimitats (1926)

Pierre Louÿs és el nom artístic de Pierre Félix Louis. De pares francesos, que s’havien refugiat a Bèlgica arran de la guerra francoprussiana de 1870, el petit Pierre Félix va néixer a Gant; però al cap de pocs anys, amb la seva família, va tornar a França. Va estudiar a París, a l'Escola Alsaciana, on va conèixer André Gide. Als 18 anys va començar a escriure poemes, dins l’òrbita estètica del parnassianisme i del simbolisme. Va fundar una revista literària on van col·laborar Verlaine, Moréas, Leconte de LisleSwinburne, Blum, Mallarmé, Gide i Valéry, entre altres; també va conèixer Oscar Wilde i Claude Debussy.

El 1892 publica Astarté, un recull de poemes de tema eròtic ambientats en un món oriental antic, amb una tirada de tan sols 100 exemplars. El 1893 edita una traducció seva de les poesies de Meleagre, un poeta en llengua grega del segle I aC. Finalment, el 1894, amb 24 anys, publica Les chansons de Bilitis, que presenta també com una traducció, en prosa poètica francesa, de l’obra d’una suposada poetessa grega del segle VI aC, contemporània doncs de Safo, i que hauria nascut a Pamfília (Anatòlia) i viscut a Lesbos i a Xipre.

Per tal de fer més creïble l’autenticitat de la falsa autora, Louÿs havia preparat un extens aparat de notes crítiques comentant la traducció de determinades paraules gregues i remetent a estudis reals sobre història i literatura grega. Per donar consistència a la ficció, dos dels poemes atribuïts a Bilitis són imitació de dos epigrames reals del poeta Filodem de Gadara (segle I aC), de qui les notes diuen que va imitar la poetessa, quan en realitat és Louÿs qui imita Filodem. A més, diverses cançons de Bilitis estan dedicades a la seva amant, la jove Mnasidika, que és en realitat el nom d'un personatge que apareix en els poemes de Safo, la qual, al seu torn, també és cantada per Bilitis. Per postres, Louÿs s'inventa un arqueòleg alemany, G. Heim (en alemany, Geheim vol dir 'secret'). Aquest científic, ens diu, ha descobert la tomba de Bilitis prop de Limassol, i ha trobat una terracota a Rodes i un bust a Larnaka que reprodueixen el rostre de la noia; rostre que, dibuixat, apareix al llibre. Al final, les Chansons es van publicar sense aquest aparat crític, del qual tan sols, molts anys després, es va editar una petita part; suficient, però, per comprovar que, als 24 anys, Louÿs era un hel·lenista expert i solvent.

Com que Louÿs ja s’havia fet un prestigi amb la seva versió de Meleagre, d’entrada tothom va creure en l’existència real de Bilitis. Fins i tot algun crític es va cobrir de glòria en afirmar coses com: «Naturalment, ja coneixíem en grec les poesies de Meleagre i de Bilitis, però ara, gràcies a la versió de Louÿs, el gran públic en pot gaudir en francès». I encara un comentarista, presumint de conèixer bé l’inexistent original grec, va gosar esmenar algun «error» al traductor.

El cas és que Les chansons van tenir un gran èxit de públic, que hi va apreciar l’estil refinat, elegant i sensual, que descriu la sensibilitat amorosa d’un esperit femení. El 1898 en publicà una segona edició ampliada amb alguns poemes. L’obra és dividida en tres parts: Bucòliques a PamfíliaElegies a Mitilene i Epigrames a Xipre; així com una biografia de la poetessa i tres suposats epitafis a la seva tomba.

El 1896, Louÿs va publicar Aphrodite, una novel·la ambientada a l’Alexandria hel·lenista; l’obra, amb 350.000 exemplars, va esdevenir un rècord de vendes sense precedents. Val a dir que la primera edició de les Chansons havia estat de 500 exemplars, i la segona de 609.

El 1897, Claude Debussy va posar música a alguns dels poemes de Bilitis. La cinquena edició de les Chansons, de tan sols 335 exemplars, va aparèixer el 1906, ja no com a traducció, sinó com a obra original de Louÿs.

L’autor va trobar un filó d’èxits en la narració eròtica, i va publicar molts més llibres d’aquesta corda; en destaquem, el  1901, Les Aventures du roi Pausole; el 1916, els poemes Pervigilium mortis (L'avantsala de la mort), i el 1917 el conegut Manuel de civilité pour les petites filles (Manual d'urbanitat per a jovenetes), que va esdevenir de seguida un clàssic de la literatura eròtica (n'hi ha una edició catalana en versió d’Oriol Castanys: La Magrana, 1988). 

Pòstumament, el 1929, va aparèixer una nova edició de Bilitis amb alguns poemes que l’autor s’havia autocensurat —i que només tenen de particular un ús més directe, menys subtil, sense eufemismes, dels noms de certes parts del cos i de la descripció de determinades activitats amatòries: res, tanmateix, que escandalitzés avui cap alumna de col·legi de monges. Encara el 1930 va aparèixer una edició apòcrifa, Les Véritables Chansons de Bilitis, amb poemes més crus, que hom considera apòcrifs.

Les obres de Louÿs van ser il·lustrades per molts artistes: els dibuixos eròtics contribuïen sens dubte a l’èxit de vendes. De les Chansons —que ja des de la quarta edició, de l’any 1900, apareixen amb gravats— destaquen els dibuixos art-déco de Willy Pogani, editats el 1926 a Nova York.

Hi ha almenys dues edicions en català:  la traducció de Júlia Cirera Garcia (Petits poemes de Bilitis, Raima Edicions, 1987) i la traducció de Lleonard Muntaner (Les cançons de Bilitis, Lleonard Muntaner editor, 1997). En castellà n’hi ha diverses; entre altres, la versió de Mariano Navarro (Les chansons de Bilitis, Javier Martín Santos editor, 2011; abans a Visor Libros, 1994); i la de Ramón Hervás (Las canciones de Bilitis, Ediciones 29, 2002). No he fet servir cap d’aquestes versions en aquest post.

Versió anglesa d’Alvah C. Bessie, amb il·lustracions de Willy Pogany (1926, arxiu de lliure disposició): 


Versió anglesa i dibuix d’aquest poema:


Alguns poemes de Louÿs en castellà: http://amediavoz.com/louys.htm  

El retrat de Pierre Louÿs que encapçala l'entrada és obra d'Henry Bataille. Tret de la Viquipèdia, és de domini públic perquè els drets de l'autor van expirar en complir-se 70 anys de la seva mort. El dibuix de Willi Pogany, corresponent al poema Intimitats, és tret del web Sacred Texts citat més amunt, on s'indica que és un arxiu de lliure disposició.

2 comentaris:

  1. No el coneixia, aquest autor! M'agraden molt aquestes Intimitats, no s'assemblen a res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemes en prosa de Bilitis estan bé, per al meu gust. Són delicats i variats. L'autor, pel que sembla, hi va trobar un filó (avui els economistes en dirien un "clúster") que s'hi va fer la barba d'or. A mi m'agrada sobretot l'embolcall erudit-crític-arqueològic de ficcions amb què va fer creure que la poetessa havia existit realment. Només per això ja es mereix l'èxit que va tenir. Gràcies pel comentari!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.