Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 21 de maig de 2014

March - No em pren així





















Ausiàs March (1400-1459)
No em pren així com al petit vailet

        LXVIII

No em pren així com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faça
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
e fresc, d'estiu, com la calor se met,
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que té mala carrera
de canviar son estat en major.

¿Com se farà que visca sens dolor
tenint perdut lo bé que posseïa?
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
que mai porà tenir estat millor.
Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta,
sinó plorar lo bé del temps perdut?
Veent molt clar per si ser decebut,
mai trobarà qui el faça millor festa. 

Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propris jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge
e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall.

Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entès com dins en mon coratge
los pensaments no em devallen avall.


No soy como es el paje diligente

No soy como es el paje diligente,
que busca buen señor, y lo ha hallado;
quando hace frio, le da lugar caliente
y en el verano fresco y regalado;
tiénelo en tan poco el inocente,
que á tal señor, como este, ha despreciado,
y viendo el mal camino, con mudarse
trocar quiere su estado y mejorarse.

Ved cómo en su dolor podrá haver cura
pues ha perdido el bien que possehía;
bien ve, si no lo engaña su locura,
que no tendrá un estado cual tenia.
¿Pues qué hará con tanta desventura,
sino llorar el bien que allí perdía?
Pues se engañó por sí, y es disparate,
pensar que otro hallará que así le trate. 

Yo soy el que en invierno veo la gente
en grandes fiestas junto con su fuego,
y en nieve ando descalço, con la frente
al viento, y gozar pude aquel sossiego.
Sirvo un señor que mi servir no siente:
jamás sirvió, es libre, crudo y ciego,
y tiene un coraçón salvaje y crudo,
mas dize que faltarme nunca pudo.

Baxos desseos, señora, y fundamentos
son yervas que no ciegan mi sembrado,
que en este coraçón de vos prendado
jamás habitan viles pensamientos.

[Versión castellana de Jorge de Montemayor, 1560]

Ausiàs March ens ofereix en aquest cant un símil negatiu —l’únic en tots els seus poemes, segons Robert Archer—: en lloc de dir-nos, com sol fer habitualment, que «així com cell [qui es veu prop de la mort, etc.]... ne pren a mé [qui vaig afanys passant, etc.]», aquí ens diu que a ell no li passa com al petit vailet, que es fa criat d’un senyor tan sols per interès. L’amo el tractava molt bé, li donava menjar i li permetia estar fresc a l’estiu i calent a l’hivern. Tot i així, el vailet no respecta el seu amo ni li és fidel. Així, quan finalment l’amo el fa fora, el noi s’adona, massa tard, del bé que ha perdut, se’n plany amargament i enyora el passat. En canvi, el poeta s’ha fet servent fidel d’un amo molt poderós, un senyor de cor salvatge, que mai no ha estat vassall de ningú ni ha fet homenatge a ningú: l’Amor. Per servir el seu amo, el poeta accepta el sofriment: mentre l’altra gent gaudeix i és feliç, ell de bon grat pateix privacions, perquè el servei a un amo tan poderós així li ho exigeix, i perquè confia en la seva promesa que, al capdavall, no li mancarà un bon premi. El premi, ja s’entén, serà rebre l’amor de la seva estimada, que s’oculta sota el senhal «Plena de seny», i el poeta li fa saber que el seu amor és espiritual, perquè ell aparta del seu pensament els desigs lletjos, els quals no davallen cap al seu interior, igual com les herbes de la seva vora mai no es fan dolentes.

Poema musicat per Raimon, al disc Desert d’amics (Discophon, 1970). El podeu sentir al blog de la UOC Música de poetes.

La imatge d’Ausiàs March (taula de sant Sebastià, col·legiata de Gandia) és treta del dipòsit multimèdia lliure Wikimedia Commons, a través de Viquipèdia. 



5 comentaris:

  1. M'agrada molt la cançó de Raimon, i la teva explicació. El que em costa és llegir Ausiàs March.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, no és un poeta "fàcil". Però té una obra extensa i coherent. No m'agraden els cànons ni és just fer rànquings de qualitat al llarg del temps, però segurament és el millor poeta en llengua catalana fins a finals del XIX, quan apareixen Verdaguer i Maragall, i després el gran esplet de poetes del segle XX. Gràcies, Helena!

      Elimina
  2. Jo diria com l'Helena. La cançó del Raimon és molt bona però llegir a Ausiàs March, per mi ja és un altra cosa.

    ResponElimina
  3. I et dic com a ella: no és un poeta “fàcil”, però va fer una obra molt sòlida i coherent, que per sort se’ns ha conservat. Va fer poemes d’amor molt interessants, i també reflexions profundes —i complexes— sobre la vida i la mort, el pecat, l’angoixa i el penediment, influïdes pel pensament escolàstic. El seu gran valor, que el fa un avançat a la seva època, és que supera la poesia dels trobadors medievals, farcida de tòpics, per endinsar-se en una instrospecció en la seva mateixa ànima, a la recerca de les arrels espirituals i humanes del seu “jo”, per intentar explicar-se a si mateix qui és i per què en ell hi conviuen dues forces oposades, en conflicte permanent: el dualisme entre la raó i el desig, entre l’ànima i el cosa, entre la rauxa i el seny. La seva obra va merèixer un reconeixement en vida i, directament o per les traduccions al castellà de Romaní de i de Montemayor, va influir en Boscà i Garcilaso de la Vega i, a través d’ells, a la literatura posterior.

    ResponElimina
  4. L’amic Petrus m’escriu per e-mail:

    A banda de la nítida expressivitat, sense ornamentació innecessària, és la seva extraordinària musicalitat la que, per a mi, fa que la poesia d’en March sigui una xalada. Potser és perquè la vaig conèixer via Raimon, però el cas és quan la llegeixo tinc tendència a fer-ho cantant, sovint amb la música de “Com un puny” que, curiosament, no és de text marquià, però sí de clara inspiració seva. Res més natural, ja que en Raimon és també un trobador.

    Després d’aquesta teva darrera incitació a la lectura d’en March i essent eixa setmana la del tercer aniversari del meu foragitament de la institució que tu i jo sabem, m’ha sorgit un recordatori amb formes decasíl•labes i expressions manllevades d’en March que he titulat, ben intencionadament,

    CEM I SENY

    Parca de seny, en mon pensar habiteu
    malgrat que haveu emprès un mal viatge
    i us conformeu amb fer de servil patge
    d’un vell senyor per qui sentiu menyspreu.

    Vessen mos ulls en retornar al paratge
    on vam fruir del temps joiós de festes
    tot coronant unes superbes testes
    amb el llorer d’un irreal miratge.

    Vostre estendard, que dalt del pi lluïa,
    ara està ocult darrere un negre ombratge
    i amb ell s’ha fos el signe del coratge
    que, tot i el torb, dempeus us mantenia.

    Ja no hi ha lloc per cap bri d’esperança
    que posi fi a tanta desventura
    i tots plegats hem de pagar factura
    pel greu estrall causat per la fermança.

    Buida de CEM, sereu vós trist botí
    en un mercat de cruel esclavatge,
    aquell que fa d’engany i de xantatge
    valors suprems per escriure el destí.

    Pro no temeu que us devori l’oblit:
    us ploraran animetes colpides
    i amb el seu plor guariran les ferides
    que us han causat cobdícia i despit.

    I si algun jorn, llunyana l’hora baixa,
    algú refà el senderi i el calaix,
    tots cridarem, del ganàpia al més baix:
    torneu a ser, plena de seny, la caixa!


    Jo li agraeixo el comentari. Els seus sempre són agraïts perquè aporten un plus de qualitat; però aquest és especialment interessant, perquè ens l’ha enriquit amb un poema realment digne del gran Ausiàs, i amb un tema que ens toca de prop, a ell i a mi com a no pocs dels nostres pacients lectors. Moltes gràcies, Petrus!

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.