Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 3 de maig de 2014

Vergés - Varietats d'olors















Gerard Vergés (1931-2014)
Poema que tracta de distintes 
varietats d'olors

Els gats surrealistes fornicaven                  
per terrats i teulades blancs de lluna.                     
Per la finestra entrava la fragància           
—les nits d'estiu— dels gessamins florits.             
També les nits de pluja —me'n recordo—             
pujava un perfum tendre dels sembrats.                

Jo tenia deu anys, i era aquell poble            
un poble riu amunt, amb hortes, sínies                   
i un llarg carrer polsós, tot ple de mosques           
brunzint sobre els pixats de gos i el fem.                
(A migdia, a l'agost, no era gens lírica                   
aquella ferum agra.) Ben diversa                
era la botigueta de les ties               
—de Maria i Clotilde— sempre en ombra,             
sempre amb frescor de testos de marduix             
i alfàbrega florida, al petit pati.                  

I tinc present la flaire del tabac                  
ordenat als prestatges, i l'aroma                
del sucre candi, de la regalèssia,                  
del pebre roig, del moscatell, del cànem                 
i dels plecs de paper on jo dibuixava                       
altes torres i pòrtics vists en somnis.                     
(Maria em regalà un llibre de solfa;           
Clotilde, boles de colors nacrats                  
i soldadets de plom de la Gran Guerra.)                 

Una vegada el riu inundà el poble               
Quan va minvar, tot feia una fetor             
de llac pudent, d'escata de peix blau,                       
de fruita corrompuda, de sentina.               

Després, la primavera va ser càlida,                      
van florir les pereres i les flors                   
eren l'escuma blanca del paisatge.              
Xisclaven els moixons. I vaig conèixer                    
Josefineta, de dotze anys i rossa.  
    
(La pell li feia olor de sabó i aigua.)    
       
[De Long play per a una ànima trista, 1986]


Gerard Vergés i Príncep va néixer a Tortosa. Farmacèutic i professor universitari, poeta, traductor, articulista i assagista, va fundar, amb Jesús Massip, la revista literària i cultural Geminis (1952-1961). El seu llibre L'ombra rogenca de la lloba va guanyar el premi Carles Riba de poesia el 1981 i va ser publicat per Proa el 1982. Altres obres poètiques seves a destacar són: Long play per a una ànima trista (Proa, 1986); Lliri entre cards (Editorial 3 i 4, 1988) i La insostenible lleugeresa del vers (DVD, 2002). La seva poesia completa ha estat traduïda al castellà per Ramón García Mateos en el volum La raíz de la mandrágora (2005). Com a traductor, destaca la seva excel·lent versió dels Sonets de William Shakespeare: Tots els sonets de Shakespeare (Columna, 1993). Va ser molts anys col·laborador del diari Avui; part dels articles que hi va publicar són aplegats a Alfabet per a adults (Perifèric, 2010).

Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1997. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des del 2001, i el 2009 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa. Va morir el passat 23 d’abril de 2014, diada de sant Jordi.

En aquest blog podeu veure i escoltar l’escriptor Jesús M. Tibau recitant aquest poema:


Aquí es pot trobar una breu antologia de poemes de Gerard Vergés, juntament amb la seva versió castellana:


Vegeu també, en aquest blog de Josep Bargalló, un excel·lent article sobre Vergés, acompanyat d’una bona selecció dels seus poemes, que us recomano:

http://josepbargallo.wordpress.com/2014/04/24/gerard-verges-la-poesia-dun-humanista-savi-ironic/


Textos i imatges són baixats d'internet: es retiraran a petició.

4 comentaris:

  1. Em sap greu dir-ho, però no el coneixia. Ara gràcies a tu he pogut llegir el poema que tracta de distintes varietats d'olors, que és molt bo, i seguiré els enllaços per veure'n uns altres.

    Molt agraït, Ramon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el vaig conèixer primer per les seves versions de Shakespeare. Era un poeta molt perfeccionista, un prodigi de llengua i de sensibilitat. Gràcies, Josep.

      Elimina
  2. Exquisit, erudit, pulcre. Des de la lectura de "Tretze biografies imperfectes", ja fa un pilot d'anys, anhelo trobar un dels més majestuosos habitants de Catalunya, la papallona Graellsia Isabelae. Fins ara m'ha estat negat el pler.

    Petrus

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara al maig potser en podràs trobar alguna. Però sisplau no la cacis: deixa-la volar!
      Gràcies, Petrus, sempre insigne, ínclit, egregi.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.