Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 2 de juny de 2014

Carner - La llàntia de Montserrat


Josep Carner (1894-1970)
La llàntia de Montserrat

            I

Felip Quint torna a la reina,
satisfet, el seu acer;
Catalunya malferida
s’ha rendit a son poder.
El mantell cobreix sa espatlla,
el mantell tacat de fang;
tan bon punt se l’ha cenyida,
la corona raja sang.
A Montserrat aleshores
va Felip, nostre senyor;
al temple de les mil llànties
dades pels reis d’Aragó.
S’ha fet fer una llàntia negra
pels més destres argenters:
—La llàntia que me n’hi emporti,
hi viurà per sempre més!

            II

Felip Quint per la muntanya
va pujant esmaperdut;
a l’ermita del Diable,
el Diable li ha rigut.
A l’ermita de sant Dimas
ha oït: —No vagis avant!
Jo també vaig ésser lladre;
converteix-te, i pots ser sant!—
Felip Quint, afollat d’ira,
fueta el corser roent;
al darrere hi duu la boira
que l’empaita follament.
Felip Quint entra a l’església
com un llamp de tempestat;
quan l’ha vist, la Moreneta
son bell rostre li ha girat.

            III

I heus aquí que han dut la llàntia,
i heus aquí que l’han encès;
quan la llàntia s’encenia
s’apagaven les demés.
Tremolaven els retaules
i els brandons espurnejants;
tremolaven les columnes,
tremolaven fins els sants.
Felip Quint surt de l’església,
surt encès en odi etern;
en son cor hi ha la tempesta,
en sos ulls hi lluu l’infern.
I una veu dintre del temple
poderosa ressonà:
—Apagueu aqueixa llàntia!
Si no, el món s’enfonsarà!


Fragment del poema primerenc de Carner, Agulles blaves, que el poeta no va incloure després a la seva obra —fins aleshores— completa, Poesia (Ed. Selecta, Barcelona 1957). Publicat al recull Les veus de Catalunya, sense editorial ni data, editat sota censura prèvia militar, i per tant amb mots, línies i fins pàgines senceres en blanc, cap a l’any 1924.

Aquest llibret indica que el poema Agulles blaves va guanyar un accèssit a l’Englantina dels Jocs Florals de Barcelona de 1912; però en altres llocs he vist aquesta data retrocedida fins als Jocs de l’any 1902, cosa que potser lligaria més amb l’estil i amb el fet que el poema fos descartat a Poesia, que recull, en molts casos revisada i reescrita, bona part de la seva obra a partir d’Els fruits saborosos (1906), però no pas els poemes anteriors. En aquest cas, el futur «príncep dels poetes» l’hauria escrit als 18 anys.



Felip V 1714, Felip VI 2014... Casualitat?
Màrius Serra: el nou joc de l'oca: 
De Felip a Felip, i marxo, que n'estic tip

El quadre de Felip V és del català del nord Hyachinte Rigaud (1659-1743) i és de domini públic. Les fotografies de Carner jove les he tret d'internet i seran retirades a indicació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.