Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 10 de juny de 2014

Sadovnikov - Volga Volga















Dmitri Sadovnikov (1847-1883)
Volga, Volga (Els vaixells de Stienka Razin)

Волга, Волга, мать родная

Из-за острова на стрежень,
На простор речной волны,
Выплывают расписные,
Острогрудые челны.

На переднем Стенька Разин,
Обнявшись, сидит с княжной,
Свадьбу новую справляет,
Сам веселый и хмельной.

Позади их слышен ропот:
Нас на бабу променял!
Только ночь с ней провозился
Сам наутро бабой стал ...

Этот ропот и насмешки
Слышит грозный атаман,
И могучею рукою
Обнял персиянки стан.

Брови черные сошлися,
Надвигается гроза.
Буйной кровью налилися
Атамановы глаза.

"Ничего не пожалею,
Буйну голову отдам!" —
Раздаётся голос властный
По окрестным берегам.

"Волга, Волга, мать родная,
Волга, русская река,
Не видала ты подарка
От донского казака!

Чтобы не было раздора
Между вольными людьми,
Волга, Волга, мать родная,
На, красавицу возьми!"

Мощным взмахом поднимает
Он красавицу княжну
И за борт ее бросает
В набежавшую волну.

"Что ж вы, братцы, приуныли?
Эй, ты, Филька, черт, пляши!
Грянем песню удалую
На помин ее души!.."

Из-за острова на стрежень,
На простор речной волны,
Выплывают расписные
Острогрудые челны.





Stenka Razin. Gravat anglès anònim, segle XVII (?) 

Els vaixells de Stienka Razin

Per les aigües de les illes, 
per les ones de la mar, 
els vaixells de Stienka Razin 
van cercant la llibertat.

Volga nostre, Volga nostre, 
que ets el riu nostre estimat, 
no coneixes la gran pena 
que sofreixen els cosacs. 

Tot guanyant la llunyania, 
per damunt l’ona flotant,
els vaixells de Stienka Razin 
van cercant la llibertat.

  
https://www.youtube.com/watch?v=efLf3FkfNew  Cor de l’Exèrcit Roig. Imatges d’una pel·lícula russa dels anys 1920.

Stenka Razin. Gravat anònim, segle XVII
Stienka Razin (1630-1671; el nom en rus és Stenka, pronunciat Stienka, diftongant la e tònica: el transcric tal com sona) va ser un cabdill cosac que es va rebel·lar contra el tsar de Rússia i el govern dels nobles boiars, que per finançar les guerres contra Polònia i Suècia imposaven fortes càrregues contributives als mugics (pagesos), a més d’obligar-los a allistar-se per força als exèrcits imperials. El 1668, Razin va acabdillar la revolta dels camperols rebels, així com d’altra gent de classe baixa i també de grups ètnics no russos que eren encara més oprimits. 

Al capdavant d’una flota de 35 galeres, va piratejar els vaixells del tsar i dels comerciants de Moscou que navegaven pel Volga, i va anar assetjant i devastant els castells dels boiars de la vora del riu. Va arribar fins al mar Caspi i va atacar els perses a Bakú. El 1669 es va establir a l’illa de Suina. El tsar li va enviar una oferta de perdó a canvi de submissió, però ell es va proclamar sobirà d’Àstrakhan i les altres terres que ocupava, on va abolir l’esclavitud i va instaurar un govern popular sense privilegis socials.

Boris Kustodiev, Stenka Razin (1918) Museu de l'Estat Rus de Sant Petersburg
L'exèrcit del tsar el va voler atacar, però Razin, amb 200 vaixells, va remuntar el Volga per Saràtov i Samara cap a Novgorod, prop de Moscou. El patriarca ortodox de la capital el va excomunicar, però arreu on passava aixecava masses de mugics oprimits que s’afegien a les seves forces. El seu objectiu declarat era abolir la noblesa dels boiars i la burocràcia tsarista i implantar a tot el reialme un govern cosac que garantís la plena igualtat social de tots els súbdits. El 1671 va ser finalment derrotat. Presoner a Moscou, fou torturat i esquarterat viu en públic a la plaça Roja.

Alexandr Glazunov li va dedicar un poema simfònic i Dmitri Xostàkovitx una cantata. El 1883, el poeta Dmitri Sadovnikov, poc abans de morir, va posar lletra a una cançó popular ja existent sobre la revolta de Razin. El nou poema portava per títol Ponizovaia Volnitsa, però va ser més conegut pel vers que diu Volga, Volga mat' rodnaya. (‘Volga, Volga, mare nostra’), que imagino que devia ser la base de la cançó popular, i que equivaldria a la segona estrofa de la versió breu catalana.

Razin assaltant Àstrakhan. Gravat holandès, segle XVII
El poema de Sadovnik es va convertir en una peça molt popular a Rússia. La lletra, basada potser en una llegenda, és una mica salvatge: Razin s’ha casat amb una jove princesa persa que havia fet presonera; els seus soldats murmuren, creient que el matrimoni li farà perdre les ganes de combatre; aleshores, Razin, per afermar el seu lideratge i demostrar de manera fefaent el seu compromís envers la seva gent, decideix matar la seva dona tirant-la al riu. No consta que a la noia li demanessin l’opinió, ni per casar-s’hi ni per a un «divorci» tan brutal (també podien haver-la tornada a casa d’ella). «Pa macho, yo, y la maté porque era mía»: es veu que eren així, aquella gent.

El 1908, el cineasta Vladímir Romashkov en va fer una pel·lícula de 8 minuts, amb guió de Vassili Goncharov, basat en la lletra de la cançó. També Mikhail Ippolitov-Ivanov hi va compondre una música, que s’interpretava en directe acompanyant la projecció. És una pel·lícula muda, naturalment, i els textos intercalats són en rus. S’hi pot veure com naveguen, com es barallen i, al final, com Razin tira la noia al riu:

 


L'adaptació catalana, amb el títol Els vaixells de Stienkarrassi, és molt més breu i senzilla: es limita a constatar ”la gran pena que pateixen els cosacs” i a glossar l’existència d’uns vaixells que navegaven pel Volga “cercant la llibertat”. En els temps del franquisme en què la cantàvem els escoltes, ja n’hi havia prou: amb això ja ens enteníem.

Vasily Surikov, Stenka Razin al mar Caspi (1906)
Aquesta cançó (ens explica Xosé Aviñoa Pérez a El cant coral als segles XIX i XX) ja formava part del repertori de l’Orfeó Català, juntament amb Kalinka i Els remers del Volga, des de començaments del segle XX.


Estanislau Torres (Quasi un dietari: memòries 1926-1949, pàg. 194) explica que ja l’any 1946 tenia un llibret de cançons de muntanya on hi havia aquesta peça. Els Minyons Escoltes la van adoptar i popularitzar, juntament amb altres (Sobre els cims, De bon matí, El minyonet, Oh Sari Marès, Amistat Llibertat, etc). El 1965, l’Equip Telstar-33 la va incloure en un d’aquells seus mítics cançoners editats per l’Hogar del Libro (Uel·lè, Iukaidí, Folk Song, etc.), concretament a Iukaidí-1; també la va cantar Xesco Boix.

Sobre Stenka Razin:


Versió completa en anglès, de Joseph Robbins:



Tant el retrat de Dmitri Sadovnikov com els gravats (anònims, segle XVII) que representen Stienka Razin són de domini lliure (Wikimedia Commons), igual que la resta d'imatges sobre ell. El text rus és baixat d'internet, i l'adaptació catalana la recordo de memòria. Els vídeos tenen la llicència genèrica de YouTube: seran retirats a indicació.

1 comentari:

  1. En Jaume em diu per email:

    "Una de les melodies més evocadores de l'ànima russa que conec. Emocionant i extraordinària. A partir d'ara en sabré més coses. Gràcies."

    I jo li agraeixo el comentari.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.