Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 13 de juny de 2014

Bosque - Lo meu idioma



















Tomàs Bosque (1948)
Lo meu idioma

Lluït i blanc és lo meu idioma,
fet de música i combats,
en centúries passades de paraules.
De lluny mos ve la veu a gola
i anomenem les plantes i animals
en encertades lletres heretades.
Escriure, no escrivim encara prou:
mos van furtar les plomes fa vuit segles.

Diuen los que no ho saben tot,
i els que en saben ben poc,
que esta llengua és basta.
Oh! Per favor, savis de cagalló,
opineu si voleu, arremangueu-vos
i descobrirem les vostres misàries.

—Vols dir, amic cantautor,
que el vostre chapurreau de l'Aragó
és clara llengua, és català del bo?
—Així mateix, respectable senyor,
veniu només al Guadalop,
i els camperols d'allí,
sens cap esforç,
vos donaran una lliçó.


(1978, revisat 2009). De Melodia provençal. Poesia, música i prosa. Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, membres d’Iniciativa Cultural de la Franja, 2010. Aquest poema va ser  publicat abans a Memòria de la set (1993), Joglars de frontera (1997) i Roda la mola (2009).


Tomàs Bosque Peñarroya, nascut a la Codonyera (Matarranya, Baix Aragó), és un poeta, prosista i cantautor en castellà i català: aquest idioma que avui alguns, perquè no sigui dit que és «català del bo», pretenen que es digui Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, o LAPAO. El seu llibre Melodia provençal és molt interessant: el recomano.



Crec que és un poema adient per a aquesta setmana en què reivindiquem l’Escola Catalana.


 




El català a l’aula: 30 anys d’èxit

La societat civil surt al carrer per rebutjar l’atac al model d’immersió



A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Tècnicament, el que es fa a les escoles catalanes “és un sistema educatiu bilingüe que combina diferents programes, com el d’aprenentatge en la llengua pròpia en algunes zones i el d’immersió per als castellanoparlants en d’altres”, explica el professor de la Universitat de Girona (UdG) expert en immersió Ignasi Vila. És un sistema que “no existeix en cap altre país” i que garanteix que tots els alumnes aprenguin tant el castellà com el català. Parteix de dos principis bàsics: fer del català la llengua central del sistema, per garantir-ne l’aprenentatge, ja que és la llengua “amb menys presència social”, i no separar els nens per raó de llengua, un principi hereu “de la tradició pedagògica dels temps de la República”, apunta Vila.
Aquest segon principi, protegit per la legislació catalana, està en perill amb l’aplicació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que obre la porta a separar un nen que vulgui ser escolaritzat en castellà i portar-lo a una escola privada que ho faci, una oferta pagada amb fons públics. “Això no és legal, està prohibit per llei”, remarca Vila. De fet, aquesta mateixa setmana ha transcendit un informe del Consell d’Estat que insta Wert a reformular el projecte de decret que desplega la normativa. El dictamen, que no és vinculant, apunta que no s’ha calculat seriosament el cost de la mesura ni l’efecte crida que pugui generar.
Paral·lelament a l’ofensiva política, les sentències judicials sobre el català a l’escola reclamen un increment de l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’aula, en concret fins al 25%. La demanda “no desvirtua el model català des del punt de vista acadèmic, però sí des del punt de vista polític”, ja que la potestat per decidir aquest percentatge és de la Generalitat, apunta Vila. Tot i així, el model català es desvirtua en el sentit que la flexibilitat en l’ús del català o el castellà com a llengua vehicular -per impartir assignatures no lingüístiques- hauria d’estar al servei de l’objectiu educatiu de garantir un bon nivell de català i de castellà per a tots els alumnes. “Si una escola de Ripoll, per exemple, veu que els seus alumnes (catalanoparlants) no aprenen prou castellà, allà seria més fàcil de justificar l’augment de l’ús del castellà com a llengua vehicular” que no pas per satisfer la demanda d’un alumne castellanoparlant, assenyala el director de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Miquel Strubell. El sistema lingüístic català ja permet aquesta flexibilitat: hi ha un 14% d’escoles que fan servir el castellà com a vehicular. “És increïble aquesta insistència malaltissa de molt pocs casos a Catalunya que estan forçant els tribunals a establir percentatges, quan haurien de ser les escoles les que decidissin, en virtut de les seves circumstàncies, quina combinació de llengües vehiculars fan servir”, afegeix Strubell.
Defensar un model històric
Política i tribunals estan posant en qüestió ara un model educatiu amb 30 anys de vida. És per això que la plataforma Somescola, que agrupa tota la comunitat educativa i també altres entitats socials i cíviques catalanes, impulsa aquesta tarda una gran manifestació. Amb el lema “Per un país de tots, decidim escola catalana”, aquesta “marxa verda” pels carrers del centre de Barcelona vol ser una protesta festiva per defensar el manteniment del model lingüístic escolar català. A la manifestació també hi haurà la consellera d’Educació, Irene Rigau. La protesta comptarà per primer cop amb el suport d’Escola Valenciana i de l’Assemblea de Docents de les Illes. “Si està funcionant i els resultats de les avaluacions a final de primària i secundària constaten bons nivells de les dues llengües oficials, per què cal canviar-ho?”, es pregunta la professora de la Universitat de Barcelona (UB) Montserrat Cortés.
El curs 1983-1984 es va aplicar per primer cop el programa d’immersió lingüística a les escoles públiques de municipis amb una gran població de parla castellana. “Va ser iniciativa d’uns mestres de Santa Coloma de Gramenet que, un cop acabat el franquisme, van voler potenciar el coneixement del català entre el seu alumnat castellanoparlant”, relata Vila. La llei de normalització lingüística del 1983 els ho permetia, en afirmar que el català era “la llengua pròpia de Catalunya i també de l’ensenyament en tots els seus nivells educatius”. Conscientment o no, aquests mestres van posar en pràctica el sistema inventat a la Universitat McGill de Mont-real (Canadà), anomenat immersió lingüística, que partia de la constatació que “el millor moment per aprendre una llengua que no és la pròpia és la primera infància”, en el moment d’aprendre a llegir i escriure, raona Vila. L’escola en català a les poblacions de l’extraradi barceloní va jugar un paper important “d’ascensor social”: “va donar accés al català a molts alumnes castellanoparlants que d’una altra manera no haurien tingut accés a moltes feines que el requerien”, diu Cortés.
L’escola en català es va convertir en el model d’ensenyament a tot Catalunya a partir del curs 1992-1993, la qual cosa va suposar “un gran esforç de reciclatge en català per a molts mestres”, remarca Strubell. Ja llavors hi va haver intents de declarar aquest sistema inconstitucional, però el Tribunal Constitucional (TC) ho va desestimar en la sentència del 1994. La llei de política lingüística del 1997 i finalment la llei d’educació de Catalunya (LEC) del 2009 van blindar legalment un model que avui torna a estar en qüestió. Els seus detractors s’acullen a la sentència del TC del 2010 sobre l’Estatut de Catalunya, on es diu que el castellà ha de ser llengua vehicular a l’escola en una “proporció raonable”, que ha de fixar la Generalitat.
El desequilibri social de les llengües perdura
L’èxit del model català té molt a veure amb el fet que les dues llengües siguin romàniques i no dues llengües llunyanes com poden ser el castellà i l’euskera, explica Miquel Strubell, de la UOC. “Les habilitats lingüístiques que s’aprenen en català són molt fàcils de transferir al castellà”, coincideix el professor de la UdG Ignasi Vila. Per aquest fet, la decisió de prioritzar el català a l’escola respon també “al desequilibri social de les dues llengües”, diu el professor. “La presència social del castellà és tan enorme que, encara que no hi hagi presència del castellà a l’escola, el catalanoparlant es converteix en bilingüe, però si el català no hi fos a l’escola, el castellanoparlant no l’aprendria mai”, assenyala. A principis dels 90, un estudi va constatar que “el nivell acadèmic del castellà estava garantit per als alumnes que feien immersió en català, mentre que els que no ho feien no tenien un nivell de català” acceptable, explica Strubell.

El català a l’aula: 30 anys d’èxit (Ara, 14-6-14, incloent la foto)

7 comentaris:

  1. No conozco a este señor por lo que no voy a opinar , pero sí voy a opinar sobre las fotos publicadas , y no sé si es la " eterna " pregunta que te harán o que habrás oído .
    Pero me gustaría que alguien con " dos dedos de frente " me dé una explicación al menos convincente.
    A ver amigo Ramón , lo de la escuela catalana vale lo veo bién , pero si yo me voy a Catalunya y estoy en la E.S.O. , pues todo en catalán...... ¿ que pasaría ? , si yo aquí voy sacando notas espectaculares ? .
    Por eso veo bién escuelas catalanas , por supuesto , pero también escuelas sólo de castellano aunque tenga una asignatura más que sería la lengua catalana .
    Pienso eh ??
    Un abrazo amigo Ramón ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amigo mío, puedes estar seguro de que continuarías obteniendo notas excelentes.

      El objetivo de la inmersión lingüística (30 años funcionando la mar de bien) es garantizar que TODOS los alumnos terminen sus estudios dominando por igual el catalán y el castellano, lo que realmente se consigue. La evaluación general de diagnóstico que el Ministerio de Educación realiza en Primaria y ESO demuestra que el nivel de castellano de los alumnos catalanes está en la media del resto de las comunidades (La Vanguardia, 12-6-2014, o sea ayer):

      http://www.lavanguardia.com/politica/20110906/54211211077/el-nivel-de-castellano-de-los-alumnos-de-catalunya-esta-en-la-media-del-resto-de-las-comunidades.html

      Y eso se consigue sin discriminar a nadie, como pasaría si se obligara a los alumnos, o a sus padres, a escoger entre dos sistemas de enseñanza, uno en catalán y otro en castellano.

      Todos los alumnos, desde que empiezan la educación Primaria, se acogen al mismo sistema, que incluye lógicamente la enseñanza de la lengua y la literatura catalana y castellana, así como la lengua inglesa. Y eso vale no tan sólo para los catalanoparlantes y los castellanoparlantes (incluidos los sudamericanos), sino también para los que proceden de otras culturas y lenguas: chinos, magrebíes, subsaharianos, rumanos… Y son muchísimos, te lo aseguro; y todos pasan a la ESO conociendo por igual ambas lenguas. En la ESO se continúa estudiando catalán, castellano e inglés, y se acaba la Secundaria dominando bien las dos primeras lenguas y conociendo la tercera. Y en el Bachillerato el sistema es el mismo.

      ¿Qué pasa si un alumno aventajado se traslada a vivir a Cataluña a mitad de Primaria, o cuando empieza, o mientras cursa, la ESO? Lógicamente, está en desventaja porque no viene de seis cursos de Primaria con la inmersión. En la escuela o en el instituto se les ofrece un programa especial, personalizado, de aprendizaje del catalán, lo que requiere desde luego un esfuerzo complementario durante los primeros meses. Eso vale para chinos y subsaharianos igual como para castellanohablantes; con la ventaja para éstos respecto de aquéllos, de que en las clases, se les traduce todo lo que no entiendan (cosa que no puede hacerse, lamentablemente, con un chino o un magrebí, excepto en centros en que haya muchos, en cuyo caso se intenta contar con un profesor que conozca la lengua materna de los alumnos). Fíjate que si ese alumno aventajado, en lugar de venirse a Cataluña, se fuera a vivir a Suecia, a Francia o a Italia, se encontraría en una situación semejante: un período de adaptación al idioma, y en pocos meses caso resuelto, y a seguir sacando buenas notas.

      Amigo mío, en la escuela catalana no ha habido ningún PROBLEMA LINGÜÍSTICO a lo largo de los últimos 30 años. Desde hace unos pocos, lo que sí hay es un PROBLEMA POLÍTICO: una minoría muy minoritaria que se opone a la inmersión, y se ve favorecida por la voluntad política centralizadora de Wert y sus jefes, decididos a cargarse la inmersión. El modelo que proponen, la segregación lingüística, es malo, y no lo querría yo para mis hijos y sobrinos, que, por fortuna, han aprendido y dominan las tres lenguas: catalán, castellano e inglés, cosa que yo no tuve oportunidad de hacer cuando iba a yo la escuela. Y es contra esa voluntad de hacernos retroceder 30 años, destruyendo un modelo educativo que funciona, contra lo que protestamos y nos manifestamos profesores, padres de alumnos y alumnos.

      Espero haberte respondido con argumentos sólidos y con “dos dedos de frente”. Un fuerte abrazo, colega!

      Elimina
  2. Muy buen análisis Ramón ¡¡ , muy bién explicado ¡¡ y te lo agradezco , yo hablaba desde mi desconocimiento total en este aspecto amigo .
    Contigo siempre se aprende cosas ¡¡ gracias otra vez compañero ¡
    Saludos ¡¡

    ResponElimina
  3. Un post molt interessant, a veure com acabarà tot plegat. La gent confia que la llei Wert no s'arribarà a aplicar, però no ho tinc tant clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Loreto. A curt termini ens trituraran tant com podran. Com deia la Trinca, "cagarem tramussos". Però a mig termini "tots junts vencerem", segur. La pega és que ens costi tant, d'anar tots junts...

      Elimina
  4. Crec que no podem fer un pas enrere per més que ens posin un Wert ara i damà un altre.

    Si tenim por estem perduts. És precisament el que ells volen

    La lectura del manifest inclou la petició d'insubmissió per part del Govern català el pròxim curs escolar per no complir la reforma impulsada pel ministre José Ignacio Wert. Jo estic d'acord

    La vaga de fam de Jaume Sastre a Mallorca i la lluita dels docents valencians mereixen un record i aplaudiment per part de tots. El poble no ha de tenir por del Govern, sinó aquest del poble.


    Gràcies per tot, Ramon.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.