Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 9 de juliol de 2014

Beatles - A hard day's night - I love her













John Lennon  (1940-1980)
A hard day’s night

It's been a hard day's night,
and I been working like a dog
It's been a hard day's night,
I should be sleeping like a log
But when I get home to you
I find the things that you do
Will make me feel alright

You know I work all day
to get you money to buy you things
And it's worth it just to hear
you say you're going to give me everything
So why on earth should I moan,
'cause when I get you alone
You know I feel OK

When I'm home
everything seems to be right
When I'm home
feeling you holding me tight, tight, yeah

It's been a hard day's night,
and I been working like a dog
It's been a hard day's night,
I should be sleeping like a log
But when I get home to you
I find the things that you do
Will make me feel alright owww!

So why on earth should I moan,
'cause when I get you alone
You know I feel OK
When I'm home everything seems to be right
When I'm home feeling you holding me tight, tight, yeah
You know I feel alright




La nit d’un dia dur

És la nit d’un dia que ha estat dur
i he treballat com un ruc.
És la nit d’un dia dur,
hauria d’estar dormint com un soc.
Però quan arribo a casa, amb tu,
penso que les coses que fas
em faran trobar bé.

Saps que treballo tot el dia
per donar-te diners per comprar coses,
i val la pena, tan sols per sentir-te
a dir que m’ho donaràs tot.
Doncs, per què carai m’hauria de queixar,
si quan estic sol amb tu
saps que m’hi trobo molt bé?

Quan sóc a casa,
tot sembla que va bé.
Quan sóc a casa
sentint com m’abraces fort, fort, sí.

És la nit d’un dia que ha estat dur
i he treballat com un ruc.
És la nit d’un dia dur,
hauria d’estar dormint com un soc.
Però quan arribo a casa, amb tu,
trobo que les coses que fas
em faran trobar bé.
Saps que m’hi trobo molt bé.

[Versió de R. Carreté]













Paul McCartney (1942)
And I love her

I give her all my love
That's all I do
And if you saw my love
You'd love her too
I love her

She gives me everything
And tenderly
The kiss my lover brings
She brings to me
And I love her

A love like ours
Could never die
As long as I
Have you near me

Bright are the stars that shine
Dark is the sky
I know this love of mine
Will never die
And I love her




I jo l’estimo

Li dono tot el meu amor,
no faig altra cosa.
I si veies el meu amor,
l’estimaries tu també.
L’estimo.

Ella m’ho dóna tot
i tendrament
el bes que el meu amor porta
me’l porta a mi.
I jo l’estimo.

Un amor com el nostre
no pot morir mai,
mentre jo et pugui
tenir a prop meu.

Els estels són brillants,
el cel és fosc.
Sé que aquest amor meu
no morirà mai.
I jo l’estimo.

[Versió de R. Carreté]


El 10 de juliol de 1964 va aparèixer l’àlbum A hard day’s night, que commemoro amb aquestes dues cançons (ja fa un temps havia recordat I should have known better i All my loving, dues altres peces emblemàtiques d’aquell film —la darrera, no del disc, que ja havia estat enregistrada prèviament). Fem una mica d’història del disc i del film que el va precedir.

Era l’abril de 1964. Els Beatles estaven filmant la seva primera pel·lícula, produïda per United Artists i dirigida per Richard Lester, però encara no hi havien posat un títol definitiu. Val a dir que el film el van rodar en blanc i negre per estalviar, ja que la productora creia que la Beatlemania duraria poc i no s’hi volia gastar gaire. Tot i així, Lester hi va fer una obra d’art, tallant i enganxant seqüències al ritme de la música, un precedent clar dels actuals videoclips, que en aquell moment va ser una innovació revolucionària. Gràcies a l’èxit obtingut, Lester dirigiria també un any després la segona pel·lícula dels Beatles, Help!

Tornem a l’abril d’aquell any. Després d’un dia dur de rodatge que es va allargar fins a la nit, un comentari casual de Ringo Starrja és de nit, la nit d’un dia dur» va encendre la bombeta de John Lennon, qui es va posar a escriure una cançó tot d’una tirada: l’endemà al matí ja la tenia enllestida. El 16 d’abril l’enregistraven als estudis d’Abbey Road. Integrada en el film, li va donar també el títol que buscaven. La pel·lícula es va estrenar el 6 de juliol, i el dia 10 del mateix mes, avui fa 50 anys, va aparèixer l’àlbum, el tercer dels Beatles, amb altres peces històriques com I should have known better, All my loving, If I fell, Can’t buy me love, Tell me why, She loves you o And I love her.

And I love her la va compondre gairebé tota Paul McCartney, però John Lennon hi va aportar el text d’una estrofa: «A love like ours / could never die, / as long as I / have you near me.» La cançó es va donar a conèixer amb el film, el 6 de juliol, i com a disc el 10 del mateix mes, ara fa 50 anys, en l’àlbum A hard day’s night. Deu dies després sortia als EUA en un single amb If I fell.

De tot plegat fa cinquanta anys, però les coses sòlides aguanten.




http://www.angelfire.com/musicals/the_beatles/cronologia/Fechas1.html    Cronologia de les cançons dels Beatles

https://www.youtube.com/watch?v=itjSFLy7tS0 A hard day’s night, pel·lícula sencera (87 minuts)

https://www.youtube.com/watch?v=90BRfBjkRRY  A hard day’s night, pel·lícula sencera (87 minuts), subtitulada en castellà

Altres posts amb cançons dels Beatles en aquest blog:






12 comentaris:

  1. que lindos temas, eran unos genios !!!!

    ResponElimina
  2. Se conoce cuando una obra se convierte en clásica porque sigue vigente al cabo de medio siglo, y es el caso de los Beatles.

    Gracias, Gianna, por tu comentario. Y felicidades por ser el aniversario de la Independencia de la República Argentina. A ver si hoy, con Messi y Mascherano, lo celebráis por todo lo alto. Un abrazo!

    ResponElimina
  3. El Jaume em diu per email:

    Quants records....En aquells moments, fa 50 anys, feia el servei militar a Saragossa i després a Barcelona. A Saragossa, mentre esperàvem el tramvia per tornar cada vespre al "quartel". la posàvem a la màquina que hi havia al bar. Cada dia, un parell de cops durant gairebé dos mesos.....Finalment, ja a Barcelona, vaig tenir el privilegi de poder anar a la Monumental a sentir-los en directe en l'únic concert que van fer a Barcelona en tota la seva curta història. Un company soldat, que era el fill de l'organitzador dels concerts a Barcelona i a Madrid, ens va passar la invitació....Imagina't. Repeteixo, quants records!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tenia 14 anys i no vaig poder ni somiar a anar a veure'ls, però envejava molt els que ho van aconseguir. Era el 3 de juliol de 1965. I encara, d'abans, del 1963, recordo que al col·legi en parlàvem, n'escoltàvem discos també a les màquines dels bars i trèiem algunes lletres seves en castellà de cançoners de l'època. Sí, quants records.

      Elimina
  4. Jo tenia 9 anys quan els Beatles van fer "A hard day’s night". El meu oncle es va comprar el single on hi havia aquesta cançó i 3 més. Acostumat a l'horrible música que el franquisme ens oferia per ràdio, aquell disc em va encendre la llum. Em semblava impossible que amb 3 guitarres elèctriques i una bateria es pogués allò. Amb els meus germans no ens cansàvem d'escoltar-lo.
    Quina música la d'aquell grup!!
    Per sempre seguidor dels immortals Beatles,

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, tens raó. I la sort va ser que amb la 'Baetlemania' es va imposar un estil renovador també aquí, amb els Mustang, els Sírex i a Madrid Los Brincos, alhora que la Nova Cançó aportava un toc de qualitat a les lletres i divulgava entre nosaltres la Chanson francesa. El turisme i els biquinis, tot va anar ajudant -per bé i per mal- a configurar el que hem anat esdevenint després. Gràcies pel comentari.

      Elimina
  5. Lógicamente no tengo edad para haberlos conocido , pero como no han dejado de poner sus canciones en la radio y en todos sitios , y ahora con el invento de Internet pues mejor que mejor para los que les gusten , o simplemente quieran indagar ya no sólo en el terreno musical , sino algo de sus vidas y tal , gracias al Wikipedia.
    A mi no es que agraden mucho , pero tampoco digo que no me gustan nada no se....
    Saludos Ramón ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. De gustos no hay nada escrito. Lo cierto es que hubo un antes y un después de los Beatles (con permiso de The Shadows y de los Stones).Y como dicen Jaume y Xavier más arriba, a los que vivimos de jóvenes o de niños aquel fenómeno nos marcó, desde luego. Porque todo lo que oíamos en la radio hasta entonces nos sonaba un poco a rancio, y aquella música innovadora nos ayudó a abrir las ventanas (oídos, ojos y mente) a un mundo nuevo que se anunciaba más auténtico. Después el tiempo lo va poniendo todo en su sitio, claro. Pero su música supuso un hito innegable, y hoy en mi opinión son tan clásicos como Beethoven (con perdón). Gracias por tu comentario. Un abrazo!

      Elimina
  6. A mi em van començar agradar de seguida, i curiosament no per les veus sinó per la part instrumental, perquè abans que ells ja m'agradaven els The Shadows, sense Cliff Richard. Si els coneixes veuràs que en el segon vídeo els trossos de cançó que no canten tocant igual que ells en algunes de les seves peces. Per mi són inoblidables, llàstima que es va acabar tot d'aquella manera. La cançó Imagín, per mi no, però segons diuen que és la millor de la història.

    Gràcies per posar-los

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan van començar The Shadows jo tenia 10 anys, i la veritat és que no en faig fer gaire cas. Quan els Beatles van començar jo en tenia 11, i tampoc: va ser als meus 12 que els vaig començar a seguir a través de cançoners i 'juke boxes'. M'agradava la part instrumental, però també la vocal (tan diferent del que sentíem a la ràdio d'aquí). Les lletres només les entenia a través dels cançoners, i ja veia que no era res de l'altre món, però sí la música. Gràcies a la "il·luminació" dels Beatles, després vaig conèixer i apreciar els Shadows, i els Stones i els Mustang i els Sírex, i tot el que va anar venint després. Gràcies per la teva observació.

      Elimina
  7. gràcies una vegaada mes , les teves traducions stan molt B, encara k n contes de gos n diguem ruc, ès igual, la f4ina k hi poses val la pena, sempre han sigut molt bons per entendre l'anglès els k encara no n sabem gaire, ara jo d ben joveneta, ja era mes del ROLLINGs............B.

    ResponElimina
  8. Anònima, t'agraeixo el comentari i per això el publico, però la propera vegada pensa a posar-hi nom, cognom i localitat si no ets de Balsareny.

    Que de joveneta fossis més dels Stones em sembla perfecte: durant uns anys aquest era un matís rellevant, com avui potser ho és ser més dels Manel que dels Amics de les Arts... Jo era més dels Beatles, ja ho veus.

    Les meves versions no pretenen ser traduccions literals, sinó adaptacions. Ja sé que en anglès "dog" vol dir 'gos', però em sembla que en català l'expressió corrent és "treballar com un ruc". Traduir sempre és trair, és clar. Jo abans buscava les versions que havien fet gent que en sap més que jo, fins que em vaig adonar que aquestes versions tenen copyright; per això, sempre que puc, procuro posar-hi la meva, encara que no sigui tan bona.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.