Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 26 d’agost de 2014

Espriu - Just abans de laudes - Lliure vol










Salvador Espriu (1913-1985)
Just abans de laudes

Benignament sóc ara guiat
enllà del vell origen de les aigües,
on ja no sento la contínua font.
Quan els purs llavis reposin, cansats
de la vigília del tercer nocturn,
començarà l'ocell la clarosa lloança.
Jo, que moro i sé
la solitud del mur i el caminant,
et demano que em recordis avui,
mentre te'n vas amb les sagrades hores.

                                      [El caminant i el mur, 1954]

Lliure vol

Portat enllà del glaç, en captiveri,
a la suprema llum que va pensar-me
neguitejada cendra, sempre atreta
per l’alta serenor de les estrelles,
sento clamar l’eterna rebel·lia
de les vides del foc i de la terra,
del mar, del vent, dels arbres mil·lenaris.
Per la força del plany que ens agermana,
lliure i fidel, orbes presons rompudes,
aplegaré l’exèrcit innombrable
al meu entorn, cabdill d’un vol vastíssim
que haurà de fer-nos, on la nit acaba,
iguals als éssers resplendents de glòria.

                                     [Les hores, 1952]


In memoriam Josep Torras Grané



4 comentaris:

  1. Quan se'n van els amics marxa amb ells un trosset de nosaltres mateixos però, alhora, el seu record es fa cada vegada més intens.

    Una aferrada per a la família i amics.

    ResponElimina
  2. Gràcies. És ben bé així. Una abraçada per a tu també.

    ResponElimina
  3. El Jaume em diu per email:

    "Dos extraordinaris poemes sobre la mort i que, un cop llegits, et cau
    un enorme pes a l'estómac.

    No coneixia gaire el Torras (l'Estrada). Suposo que era, més o menys de la teva edat i que éreu bons amics. Jo coneixia una mica millor el seu pare. Són 43 anys fora del poble ja i les coneixences de joventut es van acabant. Un signe més del temps."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume. En efecte, són signes del temps, però n'hi ha que se'n van massa joves. Feia un mes que havíem celebrat el seu 60 aniversari, conscients del seu estat de salut, però ell portava més de dos anys lluitant contra la malaltia i manteníem esperances; o en tot cas, no vèiem pas el desenllaç tan imminent. Per això la seva mort ens ha sobtat tant. Havíem fet teatre molts anys, i havíem representat dotzenes de vegades la "Conversió i mort d'en Quim Federal"; ara no hi tornarem més. Costa d'assimilar-ho.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.