Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 12 de setembre de 2014

Abelló - Parlen les dones













Montserrat Abelló (1918-2014)
Parlen les dones

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta

Ben pocs s'aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

        [De Dins l'esfera del temps, 1998]


Al jardí plou

Al jardí plou.
L’herba és dreta:
petites agulles erectes,
antenes de la terra,
esponja negra.

I jo romanc callada,       
profundament retreta,
amb els fils invisibles
de tot de vides tendres entre mans.

Dona, necessària com la pedra,     
sempre endinsada en la terra!

        [De Vida diària, 1963]


Marxaré... 

Marxaré per
un llarg camí;
ja no hi retrobaré la veu,
l’amic. Aturada en el
camí, desconeixeré
la meva ombra allargada     
al portal dels adéus.
La mà estirada plena          
de records d’ahir.
I, amb l’esguard fit
a l’horitzó, esperaré
el meu propi retorn.

         [De Paraules no dites, 1981]  


Visc i torno…

Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.

Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.

        [D’El blat del temps, 1986]


Plantar sobre la terra 

Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.

[D’El blat del temps, 1986]


T’he estimat

T’he estimat
amb massa 
paraules.      

Voldria       
poder tornar
a estimar-te
amb una     
sola paraula.   

        [D’El blat del temps, 1986]


Foc a les mans

Foc a les mans avui
que núvols alts anuncien
una tardor plujosa
i el viure se'ns fa estrany
enmig d'aquesta falsa
placidesa.

La vida hi crema sotmesa
a una roda que gira.
L'eix clavat endins
ganivet que enfondeix
la ferida. La sang
hi brolla calenta.
El moviment del seu fluir,
un pèndol que retorna sempre
al mateix lloc d'origen.

Així caminem per l'esfera
de l'inconscient vivíssim
(i els anys se'ns fan
lleugers). Em pesa tanta
mort, no pas la meva.

        [De Foc a les mans, 1990] 


Desembasto els anys

Desembasto els anys
que damunt del cos
s'han tornat cuirassa

Em miro al mirall
i no veig altra cosa
que aquesta pell

que se m'adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps

Però em queden els ulls i sé
que dins d'aquest cos
encara m'hi corre ben roja la sang.

        [De Són màscares que m'emprovo..., 1995] 


Sovint diem

Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.

        [De Dins l’esfera del temps, 1998]


Memòria de tu i de mi...

Memòria de tu i de mi
i de tantes preguntes
sense resposta.

Ballen les hores a ritme
de rumba i s'oblida
tanta tristesa i el record

de la misèria humana
reflectida a la petita
pantalla

i fent zàpping busquem
rostres més bells, imatges
resplendents i focs d'artifici

i tot ens sembla fals
després d'haver vist
la mirada d'aquells ulls.

Ulls pregons que interroguen
i no volem ser partícips
de tants ultratges.

I què fem?

Apaguem el televisor i
tractem de fer un poema
com si ens hi anés la vida.

        [De Memòria de tu i de mi, 2006]


Modest homenatge a una gran poeta i traductora que va morir el passat dia 10 de setembre, als 96 anys. Montserrat Abelló ens llega una extensa obra poètica, amb llibres com Vida diària (1963), Paraules no dites (1981), El blat del temps (1986), Foc a les mans (1990), L'arrel de l'aigua (1995), Són màscares que m'emprovo... (1995) i Dins l'esfera del temps (1998). El 2002, Proa li edita Al cor de les paraules, la seva obra poètica completa fins aquell any; després, encara ha publicat Asseguda escrivint (2002), Memòria de tu i de mi (2006) i El fred íntim del silenci (2009). També destaca com a traductora de l’anglès, especialment de dones poetes, amb obres tan significatives com la de Sylvia Plath, Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (Proa, 2006), o Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993), amb textos d’Anne Sexton, Margaret Atwood, Adrienne Rich i altres; a més, ha traduït poemes de Dylan Thomas i diverses novel·les d’E. M. Forster i d’Agatha Christie, entre altres autors en llengua anglesa.

Vegeu i escolteu més poemes seus en aquests enllaços:


http://www.homenatge.barcelonareview.com/ang.html

I vegeu en aquest blog dues versions d'Abelló de poemes de Sylvia Plath:




Textos i fotos baixats d'internet. Es retiraran a indicació.

4 comentaris:

  1. A la biblioteca ja li hem fet un centre d'interès. Era una poeta molt optimista, en contrast amb la Rodoreda.
    M'agrada la selecció de poemes seus que has fet.

    ResponElimina
  2. No té gaire mèrit, Helena. Ha estat una mica precipitat: excepte un, tots els poemes que he citat els he tret dels dos enllaços que indico. Es mereixia més. Gràcies per les teves paraules.

    ResponElimina
  3. No en sabia gaire bé gens, i et dono les gràcies per ensenyar-ho. Ja veig que tot el que ignorem ens està esperant per ser descobert en qualsevol moment.

    ResponElimina
  4. Jo la coneixia bàsicament per les seves traduccions. La veritat és que de la seva obra pròpia en coneixia ben poc. Tens tota la raó, Josep, tantes coses que ignorem i estan esperant que les descobrim... Per sort, la literatura queda, encara que els poetes se'n vagin, i sempre hi som a temps, d'esmenar mancances.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.