Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dilluns, 29 de setembre de 2014

Anònim - Oh Freedom













Anònim
Oh Freedom

Oh Freedom, oh Freedom, oh Freedom over me.
And before I'd be a slave,
I'll be buried in my grave
and go home to my Lord and be free.
No more moaning...
No more weeping...
There'll be singin'...
There'll be glory...


https://www.youtube.com/watch?v=veiJLhXdwn8   The Goolden Gospel Singers


Negro spiritual nord-americà de després de la guerra civil de 1861-65. El va popularitzar, de primer, Odetta, i després Joan Baez, que la va interpretar a la Marxa sobre Washington pels drets civils l’any 1963. Avui la trobo especialment adient. La versió catalana del Grup de Folk començava així:

Vull ser lliure,
vull ser lliure,
vull ser lliure ara mateix.
I abans de ser un esclau,
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.



6 comentaris:

  1. Petrus dixit, durant molts anys a Sant Feliu de Codines, abans de la dècada dels setanta, a l’entrada sud del poble hi hagué una pintada institucional signada per en FFB que deia el següent: “El hombre tiene que ser libre pero no existe la libertad sino dentro de un orden”. Naturalement, l’ordre era el seu. La frase va desaparèixer quan algú va taxar “sino dentro de un orden”, però l’esperit persisteix.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Petrus. Certament, els substantius solen tenir significats clars i unívocs. Per matisar-los, la gent hi posa adjectius o frases subordinades (com l'adversativa del tal FFB, eximi guionista de cinema). Ell, o algun de la seva raleia, va inventar-se un bon dia allò de la "democràcia orgànica", i encara avui gent que es diuen (i es creuen) més "progres" parlen de "democràcia interna". Però la llibertat és la llibertat, i la democràcia és (o hauria de ser) allò que l'etimologia diu que és, el govern del poble. I les "consultes no referendàries" no poden ser mai, per definició, referèndums. Però hi ha qui no ho veu així, i si a sobre té la paella pel mànec... Keep calm, Petrus, que "la nave va"!

    ResponElimina
  3. Bona nit Ramon. El pitjor de tot és lluitar per ser lliures per després deixar de ser-ho, com està passant en aquest maleït estat.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Alfons. Com deia Lluís Llach ja fa molts anys, premonitòriament: "No era això, companys, no era això, / pel que varen morir tantes flors..." I Raimon: "Quan creus que ja s'acaba torna a començar, / i torna el temps / dels monstres que no són morts..." Però "tots junts vencerem...", "mai no hem pugut, però, desesperar / del vell vençut". Gràcies!

      Elimina
  4. Aquesta cançó la cantàvem quan anàvem d'excursió ja fa gairebé 50 anys. Si al vagó de la Renfe hi havia algun falangista li agafava urticària. Igual com ara, que pretenen que no votem.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Xavier. D'aquests que dius encara en queden, ara disfressats de "demòcrates de tota la vida", i els continua agafant urticària. Que es gratin! Però tenen molta força institucional, mediàtica i econòmica. Als EUA va costar, però els drets civils es van imposar perquè els electors tenien vergonya.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.