Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 27 de setembre de 2014

Llongueres - Som catalans














Joan Llongueres (1880-1953)
Som catalans

Fills de la Pàtria! Ciutadans!
Germans fidels en pau i en guerra!
S'és aixecat tota la terra
contra els traïdors, contra els tirans.
Som catalans!
La nostra Pàtria és Catalunya.
Som catalans!
Avant, avant, els xics i els grans,
que amb més oprobi no hem de viure.
Per a servar la Pàtria lliure
breguem units sense descans.
Som catalans!
De lluny ens ve aquest parlar
la nostra llengua catalana
que en un sol clam ens agermana
del Rosselló fins Guardamar.
Som catalans!
Siguem-hi tots, com a titans,
per l'avenir de nostra terra!
El jou antic ja no ens aferra!
obrim el cor i obrim les mans!
Som catalans!
Lliure la mar i els munts i els plans
i l'esperit que ens mou i ens guia!
Volem tenir, ara i tot dia,
els pobles lliures per germans!
Som catalans!
La nostra Pàtria és Catalunya.
Som catalans!
 

Joan Llongueres i Badia va ser músic i poeta. Cantaire de l’Orfeó Català i deixeble d'Enric Granados i d'Enric Morera, va estudiar rítmica a l’escola de Jacques Dalcroze a Ginebra.
El 1901 va fundar i dirigir l'Escola Coral de Terrassa, i el 1912 va dirigir l'Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat.
Conjuntament amb Alexandre Galí, Artur Martorell i Enric Gibert, l’any 1910 va fundar a Terrassa l'Escola Vallparadís, on va posar en pràctica les seves idees pedagògiques i per primera vegada va ensenyar Rítmica amb el Mètode Dalcroze.
El 1911 va publicar Ínfimes cròniques d’alta civilitat, amb pròleg d’Eugeni d’Ors.
Després d’estudiar a Alemanya, el 1913 va fundar l’Institut Català de Rítmica i Plàstica (avui, Institut Joan Llongueres), que té dos vessants pedagògics: l'ensenyament de la Rítmica i la Plàstica als infants i adults, i la formació de mestres de música en la metodologia de la Rítmica.


Va ser director d'Educació Musical a les escoles municipals de Barcelona i professor de música a Vilajoana, on va adaptar el Mètode Dalcroze per a l’ensenyament d’infants discapacitats.
També va ser director musical de les Escoles Blanquerna i professor de Música i Rítmica a l’Institut Escola de la Generalitat i a l’Institut del Teatre. Col·laborant amb l’Esbart Verdaguer, va aplicar la Rítmica als esbarts dansaires.
El 1924 va fundar l’Acadèmia de Música de Barcelona. Va presidir la Lliga Sardanística i fou secretari de l’Associació Internacional de Música Contemporània, que organitzava concerts dels grans compositors europeus de música moderna.
També va ser, durant més de vint anys, crític musical de “La Veu de Catalunya” i va publicar molts articles a la “Revista Musical Catalana”.
Com a poeta va participar en diversos Jocs Florals. En els de 1934, presidits per Pompeu Fabra, va guanyar el títol de Mestre en Gai Saber. En la clandestinitat va escriure llibres de poesia i prosa. El 1942 va publicar, en castellà, El ritmo en la educación y formación de la infancia (Labor).
És autor de més de cent cançons amb gestos per a infants. Va musicar i harmonitzar per a coral els Goigs a la Verge de Núria de Joan Maragall i aquest poema, Som catalans, entre altres.


A la mort d’ell el 1953, la seva filla, Pilar Llongueres va restablir els contactes amb l'Institut Dalcroze de Ginebra i va fundar l'actual Escola de Música Joan Llongueres.
L'any 1964 passa a dirigir l'Institut la seva néta Núria Trias. L'escola va reprendre la formació de mestres i professors de música i es va ampliar a diferents pedagogies.
L'Escola de Música Joan Llongueres és seu de l'Asociación Española de Rítmica (AER), que forma part de la Fédération Internationale des Enseignants de Rythmique (FIER).


Dades tretes de: 

Vegeu el blog del seu nét Francesc: 

Text, dades i fotos baixades d’internet. Es retiraran a petició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.