Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 6 de setembre de 2014

Salvat - Visió del Guadarrama



















Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Visió del Guadarrama

Serra ferrenya i aspra!
D’aquí on ara la veig
sembla un rei castellà
que jagués 
amb l’espasa al costat
sota mantell d’ermini.
Sembla un rei i un gegant,
però jeu.
Té un abís als seus peus
de terra calcigada.
Castella, el Guadarrama!
Posta d’or,
però posta segura
d’un sol que haveu sigut!
Dormiu la vostra sort!
Deixeu pas
als hispans que ara avancen!
Catalans, tots en peu!
L’Escorial deixem-los per trofeu!
Que ara serem nosaltres
qui plantarà les tendes.

De tant pecar, el rei jeu.

           [De Les conspiracions, 1922]

El 16 de maig es van complir 120 anys del naixement del poeta, i el 7 d'agost n'ha fet 90 de la seva mort. 

Salvat, malalt de tuberculosi, va estar uns mesos internat al sanatori de La Fuenfría, a Cercedilla (Madrid). Tenia 28 anys. A La Fuenfría va escriure Les conspiracions, un llibre d’exaltació catalanista, en què exhorta la seva pàtria a deseixir-se de Castella, «terra de Terços petjadors de lleis», per a la qual demana: «Senyor, deixeu a aquestes terres / la comprensió i l’amor que els cal». Defineix Castella com «jou i malvestat [...], soberga en el mal [...] i vol dominar». Invoca els pobles ibèrics que hi estan sotmesos: “Pobles de la Ibèria, / i gallecs  / i èuscars!  [...] / —si ens donem les mans— / si ara ens domenyava / ja no hi tornarà”. I acaba el recull amb un vers que diu «mil sagetes al vent que clamen llibertat

Des de La Fuenfría escrivia a la seva germana Núria: «Em deixen tantes hores aquí, barrina que barrina... Jo, per no perdre el temps, he conspirat». Però la malaltia el va portar a altres sanatoris, a Andorra i a la Catalunya Nord. Finalment, el 1924, amb només trenta anys, després d’haver vist morir la seva filla petita, de 2 anys, i deixant dona i una filla de cinc, va morir a Barcelona qui havia escrit Res no és mesquíNocturn per a acordió, L’ofici que més m’agrada i Tot l’enyor de demà: «Vosaltres restareu / per veure el bo que és tot: / i la Vida / i la Mort». 



El monument a Salvat-Papasseit del Moll de la Fusta és de Robert Krier (1992), i la foto és de Pere López. Les fotos d'aquí dalt: Vista de la Serra del Guadarrama, Peñalara i la Laguna Chica; i Vall de La Fuenfría des de La Peñota, són de Miguel303xm; totes tres són de domini públic, amb Llicència de Creative Commons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.