Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Llach - L'estaca


Lluís Llach (1948)
L’estaca

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

—Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en,
mai no podrem caminar!

—Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar:
segur que tomba, tomba, tomba;
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

—Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

—Si estirem tots, ella caurà...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret,
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar:

­—Si estirem tots, ella caurà... 




https://www.youtube.com/watch?v=ODC-yLJtCpo   Lletra en català i castellà

L’avi que va inspirar aquesta cançó es deia Narcís Llansa, tortellanenc, barber de Besalú, republicà i catalanista. El seu nét Ponç Feliu en va escriure una biografia: L’avi Siset (Planeta, 2004). Avui seria el seu sant: bon motiu per recordar la cançó que l’ha immortalitzat.

Composta el 1968, quan Llach tenia 20 anys, va esdevenir l’himne de l’antifranquisme, la cançó que el règim prohibia per sistema, com el Diguem No de RaimonTraduïda i versionada en moltes llengües (se’n coneixen almenys 170 versions) i emblemàtica de la resistència contra qualsevol dictadura del món, anys després va ser l’himne de Solidarnosc a Polònia, i el 2011 la van adoptar els revolucionaris de Tunísia. Qui ens havia de dir que el 2014 la tornarien a prohibir a Badalona!? 

Llach amb Muriel Casals i Carme Forcadell

Llach, Sílvia Pérez Cruz i Pep Guardiola








8 comentaris:

  1. ...I SEGUIM CANTAN L'ESTACA...QUINA MERDA¡¡¡...QUAN SEREM LLIURES?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que el que consideres una "merda” no és el fet que cantem ‘L’estaca’, sinó que les circumstàncies polítiques facin que el seu text encara sigui vigent. Pitjor seria que, en aquestes circumstàncies, no la cantéssim; però per sort, som colla...

      En Llach ja va veure fa molts anys que aquella Transició que ens van vendre com una panacea era en realitat un bluff, i va cantar ‘Companys, no és això’. Ara els neofranquistes s’han tret la careta sense vergonya i han desfermat i promogut l’odi envers Catalunya. Però el procés és ja imparable. Ja no ‘Somniem’: ara, ‘Amb el somriure, la revolta’. ‘La gallineta ha dit que prou’ i ‘Tots junts vencerem’. ‘Que tinguem sort’.

      Gràcies pel teu comentari. Això sí, la propera vegada, t'agrairia que el signessis: són les normes del blog.

      Elimina
  2. El Jaume em diu per email:

    "L'any 68, al claustre del Monestir de Cuixà, en un festival de cançó, la vàrem escoltar per primera vegada, juntament amb "El bandoler". [...] Ens va impressionar la seva gran força comunicativa. Sempre, en sentir-la, recordo aquell moment. Gràcies!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no recordo el primer cop que la vaig sentir. Sí que recordo que el primer disc d'en Llach (Que feliç era mare, En Quítero, La barca, El parc) em va semblar massa líric, poc "compromès". Per sort, de seguida vaig sortir del meu error i sempre he estat devot de les seves cançons; aquest blog n'és testimoni. Gràcies, Jaume.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Sí, Xavier, però té uns bons puntals i contraforts (i pressupost per anar-los greixant). De tota manera, avancem, anem pel bon camí. "En Maurici sap què fer: trobarà els companys i sortirà al carrer".

      Elimina
  4. Petrus dixit,

    Malauradament l’estaca encara no s’ha tombat. Per això és oportuna la recuperació d’aquest himne que convida a sumar forces per aconseguir deslliurar-nos-en.
    Ja les primeres vegades que la vaig escoltar vaig observar que la lletra de la cançó feia una proposta física totalment inadequada per assolir l’objectiu en dir que “ Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba..”. Doncs, no. Si jo em situo aquí i tu et situes allà i tenim l’estaca al mig, quan estirem en la mateixa direcció i sentits oposats, per més intenses que siguin les forces aplicades, s’anul•len i l’estaca ni se’n entera. De fet això ja passava fa quaranta anys i continua passant ara. Per aquest motiu la consigna que es repeteix més sovint és la d’unitat, una invitació a estirar en el mateix sentit per no malbaratar forces i poder neutralitzar les d’uns adversaris que, disciplinadament, sempre estiren en el mateix sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni Arquímedes ho hauria explicat millor, Petrus. La llàstima és que en aquest país estem molt avesats a estirar cadascú per on li sembla. I, en efecte, l'adversari és més uniforme i sovint uniformat (ja des d'allò de la "unidad de destino en lo universal"). Però "el pueblo unido jamás será vencido", confiem-hi. Una abraçada!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.