Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Vidalie - Les loups














Albert Vidalie (1913-1971)
Les loups

Les hommes avaient perdu le goût
de vivre, et se foutaient de tout,

leurs mères, leurs frangins, leurs nanas ;
pour eux c'était qu'du cinéma.
Le ciel redevenait sauvage,
le béton bouffait l'paysage. Alors,

Les loups, ououh! ououououh!
Les loups étaient loin de Paris.
En Croatie, en Germanie,
les loups étaient loin de Paris.
J'aimais ton rire, charmante Elvire :
les loups étaient loin de Paris.

Mais ça fait cinquante lieues,
dans une nuit à queue leu leu
dès que ça flaire une ripaille
de morts sur un champ de bataille ;
dès que la peur hante les rues,
les loups s'en viennent la nuit venue.  Alors,

Les loups, ououh! ououououh!
Les loups ont regardé vers Paris.
De Croatie, de Germanie,
les loups ont regardé vers Paris.
Tu peux rire, charmante Elvire,
les loups regardent vers Paris.

Et v'là qu'il fit un rude hiver ;
cent congestions en fait divers ;
volets clos, on claquait des dents
même dans les beaux arrondissements,
et personne n'osait plus le soir
affronter la neige des boulevards. Alors,

Des loups ououh! ououououh!
Des loups sont entrés dans Paris,
l'un par Issy, l'autre par Ivry,
deux loups sont entrés dans Paris.
Ah tu peux rire, charmante Elvire :
deux loups sont entrés dans Paris.

Le premier n'avait plus qu'un œil ;
c'était un vieux mâle de Krivoï.
Il installa ses dix femelles
dans le maigre square de Grenelle,
et nourrit ses deux cents petits
avec les enfants de Passy. Alors,

Cent loups, ououh! ououououh!
Cent loups sont entrés dans Paris.
Soit par Issy, soit par Ivry,
cent loups sont entrés dans Paris.
Cessez de rire, charmante Elvire :
cent loups sont entrés dans Paris.

Le deuxième n'avait que trois pattes ;
c'était un loup gris des Carpates
qu'on appelait Carêm'-Prenant.
Il fit faire gras à ses enfants
et leur offrit six ministères
et tous les gardiens des fourrières. Alors,

Les loups ououh! ououououh!
Les loups ont envahi Paris.
Soit par Issy, soit par Ivry,
les loups ont envahi Paris.
Cessez de rire, charmante Elvire :
les loups ont envahi Paris.

Attirés par l'odeur du sang,
il en vint des mille et des cents,
faire carouss', liesse et bombance
dans ce foutu pays de France…
jusqu'à c'que les hommes aient retrouvé
l'amour et la fraternité. Alors,

Les loups ououh! ououououh!
Les loups sont sortis de Paris.
Soit par Issy, soit par Ivry,
les loups sont sortis de Paris.
Tu peux sourire, charmante Elvire :
les loups sont sortis de Paris.
J'aime ton rire, charmante Elvire :
les loups sont sortis de Paris.

Lletra d’Albert Vidalie (1967). Música de Louis Bessières. Cantada per Serge Reggiani




Els llops

La gent havia perdut el gust
de viure, i se’ls en fotia tot,
llurs mares, germans i noies;
per ells només hi havia el cine.
El cel es tornava salvatge,
l’asfalt es menjava el paisatge.  Llavors,

Els llops, uh, uh!
Els llops eren lluny de París.
A Croàcia o a Alemanya,
els llops eren lluny de París.
Que bé que reies, gentil Elvira:
els llops eren lluny de París.

Però cinquanta llengües enllà,
a mitjanit, a corrua feta,
havent flairat un bon festí
de morts en un camp de batalla,
mentre la por omple els carrers,
vénen els llops en negra nit.  Llavors,

Els llops, uh, uh!
Els llops han mirat vers París.
De Croàcia o d’Alemanya,
els llops han mirat vers París.
Ja pots ben riure, gentil Elvira:
els llops han mirat vers París.

Feia un hivern molt cru, molt dur.
Amb congestions de tota mena,
tancats a casa, les dents petant,
fins als barris més benestants,
ningú no gosava, cap al tard,
encarar el fred dels bulevards. Llavors,

Dos llops, uh, uh!
Dos llops han entrat a París.
L’un per Issy, l’un per Ivry,
dos llops han entrat a París
Ja pots ben riure, gentil Elvira:
dos llops han entrat a París.

El primer tan sols tenia un ull;
era un vell mascle de Krivoi.
Va instal·lar les seves deu femelles
a l’estreta plaça de Grenelle,
i nodrí els seus dos-cents petits
amb les criatures de Passy. Llavors,

Cent llops, uh, uh!
Cent llops han entrat a París.
Bé per Issy o bé per Ivry,
cent llops han entrat a París
Para de riure, gentil Elvira:
cent llops han entrat a París.

El segon sols tenia tres potes;
era un llop gris dels Càrpats
que li deien “Dijous Llarder”;
va fer engreixar els seus menuts
i es van cruspir sis ministeris
i tots els guàrdies de gosseres. Llavors,

Els llops, uh, uh!
els llops han envaït París.
Bé per Issy o bé per Ivry,
els llops han envaït París
Para de riure, gentil Elvira:
els llops han envaït París.

Atrets per la ferum de sang,
n’han vingut a cents i a mils,
i faran xerinola i gaubança
en aquest fotut país de França…
fins que la gent no haurà trobat
l'amor i la fraternitat. Llavors,

Els llops, uh, uh!
Els llops han marxat de París.
Bé per Issy o bé per Ivry,
els llops han marxat de París.
Ja pots somriure, gentil Elvira:
els llops han marxat de París.
Que és bo, el teu riure, gentil Elvira
els llops han marxat de París.

Versió lliure de R.C.




Hi ha un altre poema, de Paul Verlaine, publicat a Jadis et Naguère, (1884), diu: «Parmi l'obscur champ de bataille, / rôdant sans bruit sous le ciel noir, / les loups obliques font ripaille ...». Jo em pensava que es referia a la guerra franco-alemanya de 1870 o a la subsegüent Comuna de París —de la qual ja vam parlar en algun post sobre Rimbaud —, però no és així, perquè el seu poema, titulat també Les loups, ja havia estat publicat en una revista el 1867. 


Albert Vidalie, que va ser presoner dels nazis gairebé cinc anys, era un gran poeta, novel·lista i dramaturg, bon coneixedor dels clàssics i de la història de França. Sabia, doncs, que Pepí el Breu l’any 782 i Carles el Temerari el 1477 van ser devorats pels llops després de morir al camp de batalla. I que entre els anys 1423 i 1439 els llops van entrar almenys quatre vegades a París, on van causar molts estralls i van devorar més de trenta persones. Però el poema no parla, és clar, d’aquestes reminiscències històriques, sinó que es refereix a una altra invasió que França va sofrir: la de les tropes alemanyes a la Segona Guerra Mundial. I és bo de recordar-ho, perquè la història és cíclica i al capdavall tot ve que torna.



Notes: Issy i Ivry són dues de les portes de París. Krivoi, a Ucraïna, és un territori on, durant la Primera Guerra Mundial, l’Imperi Austro-Hongarès va establir un estat-titella. Grenelle és un barri de París amb un velòdrom on, el 1942, els nazis van tancar els jueus parisencs abans de deportar-los als camps d’extermini. Passy és un barri de París on vivien molts jueus. 

Agraeixo aquestes notes, i alguns detalls de la traducció del poema, als blogs que cito més avall.






El text del poema, les imatges i els vídeos són baixats d'Internet, i es retirarien a indicació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.