Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

diumenge, 2 de novembre de 2014

Benedetti - Pobre señor











Mario Benedetti (1920-2009)
Pobre señor

Pobre señor presidente,
ya no hay nadie que lo aguante:
nunca hubo aquí gobernante
con menos dedos de frente.

Pobre tirano casero,
tan pacheco y tan porfiado,
mandón, pero bienmandado
si el que manda es un banquero.

Pobre jerarca aprendiz,
tan terco, ensoberbecido,
tan solo y desentendido
de la gente y del país.

Pobre y grave mandamás,
tan llenador y tan hueco,
tan púgil y tan pacheco,
y tan sin pueblo detrás.

Pobre Jorge que termina
y ya rumia su condena
en la estancia de anchorena
o en la paz de su piscina.

Pobre terco que especula
no aflojar cueste a quien cueste,
pero no es garra celeste
sino técnica de mula.

Cuando lo dejan sus fieles
o le pegan revolcones,
visita los batallones
y añora sus reverbeles.

Pobre dictador perdido
tras los miedos de su quinta;
presidente, pura pinta,
tan violento y repetido.

Pobre primer mandatario,
tan joven y tan reseco,
tan tozudo y tan areco
tan pedante y tan otario.

Pobre señor, cuando luce
tan mediocre en su tarea,
uno comprende que sea
primo hermano de Lanusse.

Y ya que todo le falla
y no hay que tener rencor,
yo opino que lo mejor,
lo mejor es que se vaya.

Aquest poema està dedicat a Jorge Pacheco Areco (1920-1998) que va ser president de l’Uruguai entre 1967 i 1972. Vicepresident d'un govern elegit democràticament, va accedir a la presidència per la defunció del president, el general retirat Óscar Diego Gestido. Va governar de forma molt autoritària, amb el suport de les forces armades, il·legalitzant partits, censurant la premsa, legislant al marge de les cambres parlamentàries, decretant estats d'excepció i fent modificar la constitució per poder ser reelegit el 1971. Tot plegat va preparar el terreny per al cop d'estat militar de 1973, que va donar la presidència al civil Juan María Bordaberry

Jorge Pacheco Areco (1967)
Les pistes per conèixer el destinatari del poema, difícils de seguir des d’un temps i un espai ja força llunyans, ens les donen el seu nom a la cinquena estrofa i els seus dos cognoms, inserits com a adjectius a les estrofes segona i novena. Mentre Pacheco era president de l’Uruguai, el general Alejandro Agustín Lanusse (1918-1996) era dictador a l’Argentina, i d’aquí ve la comparació de la penúltima estrofa: de tan afins com eren ideològicament, el poeta diu que són cosins germans. 

Alejandro Agustín Lanusse (1972)
De tota manera, si del poema de Benedetti en traiem el nom de Jorge i l’esment a Lanusse, les paraules del poeta uruguaià podrien escaure perfectament a molts altres mandataris de diferent pelatge —també, per desgràcia, dels nostres. Ara mateix se me n’acut, però, algun de prou tossut, superbiós, curt i mediocre, desentès del país, «mandón pero bienmandado / si el que manda es un banquero» i  sobretot entestat a fer passar bous per bèsties grosses i a imposar el joc brut com a raó d’estat. I com que no farà cas del poeta i no marxarà pas pel seu peu, haurem d’esperar que els electors del seu país —que confiem que ja no sigui el nostre— l’en facin fora algun dia amb els seus vots. Però no sé si hi trobaran alternatives gaire solvents; a dia d’avui, em temo que ho tenen força cru.

El poema i les fotos són baixats d'internet.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.