Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

divendres, 7 de novembre de 2014

Espriu - Al vell orb











Salvador Espriu (1913-1985)
Al vell orb...

Al vell orb preguntava l’esglai
si el meu poble tindria demà.
I la boca sense llavis començà
la riota que no para mai.

La destral de la llum en els caps.
El carrer se’ns tornava fornal.
Una mica d’oreig de la mar
arribava de sobte als portals.

Els ulls blancs ja no eren davant
la temença que havia parlat.
Ara els passos s’allunyen enllà
dels immòbils xiprers vigilants.

Repreníem el somni tenaç
—contra el bou, el serpent, el senglar—
de la nostra difícil bondat,
de la nostra viril dignitat,
de la nostra fidel llibertat.

                               [Poema VIII del Llibre de Sinera, 1963]

Perquè el nostre poble vol tenir demà, i vol decidir com vol que sigui, aquest demà. Una boca sense llavis se’ns en riu, com sempre, sense parar mai, s’ha rigut de nosaltres. Malgrat l’amenaça de la destral, els carrers s’encenen com fornals, plens de gent abrandada, i un aire fresc arriba des del mar. La temença s’ha acabat. I així, contra de tots els monstres que s’hi oposen fent-nos por, reprenem des de la bondat el somni tenaç —que cada vegada veiem més a l’abast— de la nostra dignitat, de la nostra llibertat. 

Ja sé que la interpretació dels versos d’Espriu sempre és molt complexa, i que en aquest cas mateix s’hi combinen referents existencials i metafísics evidents. Però a les envistes del 9N he trobat aquest poema especialment adient: perquè ens parla del futur d’un poble, el nostre, que no ha renunciat mai a la bondat i a la dignitat i que ha somiat tenaçment en la seva llibertat. Ara és l’hora.

http://www.participa2014.cat/index.html 

Aquest 9N votaré per tu



https://www.youtube.com/watch?v=TA6RWITiZxc 

  




2 comentaris:

  1. Ara és l'hora! Estic més eufòrica que amb les olimpíades del 92.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara és l'hora, Helena, sí. Però diumenge no s'acaba res. Al contrari, tot comença. Caldrà continuar posant-hi el coll. Però hem arribat a una fita històrica. "Cal anar endavant / sense perdre el pas, / cal regar la terra / amb la suor del dur treball. / Cal que neixin flors a cada instant." Gràcies, sort, i endavant!

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.