Cap de Súnion (Àtica)

Cap de Súnion (Àtica)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, / tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent

dissabte, 13 de desembre de 2014

Anònim - Nane tsokha








Anònim
Nane tsokha

Nane tsokha, nane gad,
Me kinel mange yo dad!
Syr vydtjava palorom,
Me kinel mange yo rom!

Dado, kin mange chenya,
O chenya sumnakune.
Na kinesa o chenya,
Na beshava dro chaya!

Zageyom me drey da sado,
Zriskirdyom me tzveto,
Prekirdyom ke les shero,
Te kames miro ilo.

Nane tsokha, nane gad,
Me kinel mange yo dad!
Syr vydtjava palorom,
Me kinel mange yo rom!


No tinc arracades

No tinc gec ni brusa,
pare, compra-me’n!
Si pogués casar-me,
el meu marit me’n compraria!

Pare, compra’m arracades,
arracades d’or.
Si no em compres arracades,
no em quedaré soltera!

Vaig anar a un jardí,
hi vaig collir una flor.
Me la vaig posar al cap,
així voldràs el meu cor.

No tinc gec ni brusa,
pare, compra-me’n!
Si pogués casar-me,
el meu marit me’n compraria!


I’ve no sweater

I’ve no sweater, no blouse,
My father can buy them for me!
If I get married,
My husband can buy them for me!

Daddy, buy me earrings,
Earrings of gold.
If you won’t buy the earrings,
I won’t stay a maiden!

I went into a garden,
I picked a flower,
I fixed it to my head,
So you would want my heart.

I’ve no sweater, no blouse,
My father can buy them for me!
If I get married,
My husband can buy them for me!


No tengo falda

No tengo falda, no tengo blusa,
¡que mi padre me compre unas!
Si estuviera casada,
se las pediría a mi marido.

¡Padre, cómprame unos pendientes,
unos pendientes de oro!
Si no me compras unos pendientes,
no me quedaré soltera.

Fui al jardín,
corté una flor
y la puse en mi cabello,
para que quisieras mi corazón.

No tengo falda, no tengo blusa,
¡que mi padre me compre unas!
Si estuviera casada,
se las pediría a mi marido.


Cançó popular gitana de Rússia. És la sintonia del programa El cafè de la República, de Joan Barril a Catalunya Ràdio, interpretada pel grup francès Bratsch al seu CD Transports en commun (1991).



http://www.youtube.com/watch?v=dWaMf8DUX_I  Bratsch













Al Youtube en podeu trobar moltes altres interpretacions (buscant Nane Tsora, però també Nane tsokha, que la transliteració del rus té aquestes coses). Vet ací algunes versions més:


  Jarmila Hittnerová

   Liliana Cercel

   Marina Debiatova















Gitanes russes a finals del segle XIX



Recupero aquest post de febrer de 2012, en homenatge a Joan Barril, que ha mort avui.



Joan Barril va escriure la lletra d’aquesta cançó de Serrat:
Salam, Rashid

T'ho havien dit,
allà baix a la terra dels teus pares,
t'ho havien dit
que Europa era molt gran, per això hi anares

des del gran Sud,
on l'ombra de les palmeres és dolça
i l'aigua dels rius
camina de puntetes, cautelosa.

T'ho havien dit
de nit les passes lentes de les dunes.
T'ho havien dit,
que el desert es va fent gran a mesura

que els rics del Nord
hi trenquen els seus rellotges de sorra
a contracor.
I tu només tenies ganes de córrer.

¿Què hi fas, Rashid, perdut a la frontissa
d'un Nord poruc i un Sud que es desespera?
T'han estripat l'honor i la camisa
i un cop aquí no tornaràs enrere.

Pell de color de dàtil o de sutge
que sempre està fent cua a Laietana,
no ets innocent sigui qui sigui el jutge.
Ets el pecat, el camell, la fulana.

Dècim trencat, propina d'urinari,
ets tot allò que el fariseu rebutja.
Trinca la creu i puja al teu calvari.
Salam, Rashid.

Ja ni saps quant
fa que camines per ciutats llogades
arrossegant
la sensació que a tot arreu sobraves.

Et coneixem.
Ets carn de soterrani i de conquesta,
la falca justa perquè
no trontolli la taula de la festa.

Bulls al perol
somnis del Sud contra la incerta ràbia
de morir sol.
Volies volar, i Europa és una gàbia

i vas perdent
a poc a poc records per les voreres
feixugament,
però et sents viu i esperes com les feres.

El món es mou pels qui com tu caminen
més del que volen. Mà d'obra barata.
Sobrevivents de presons i pallisses
que han decidit que els guiïn les sabates.

Demà per tu somriurà la Mona Lisa.
Faràs servir el Louvre de nevera.
Les catedrals alternaran la missa
amb l'Alcorà i les danses barbaresques.

Però mentrestant Europa va fent d'esma.
Ha embolicat les porres amb banderes
i a tu et reserva un jardí del Maresme.
Salam, Rashid.


9 comentaris:

  1. No lo había escuchado nunca pero tiene un aire Lorquiano verdad ?
    ¿ Como lo ves ?
    Saludos ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hombre, es una canción popular de origen gitano, lo cual remite al 'Romancero gitano', desde luego. Pero le faltarían las metáforas para llegar a ser lorquiana, en mi opinión. Lorca utilizaba la estética de la canción popular, pero le añadía un refinado gongorismo, todo ello antes de su etapa surrealista.

      Esta canción era la sintonía de un programa de radio muy popular, 'El café de la República', que durante años dirigió el periodista y escritor Joan Barril, fallecido hoy, y por ello la he repescado de un post de hace casi tres años.
      Gracias por tu comentario. Un abrazo.

      Elimina
  2. M'agrada molt aquest tipus de música. El Kusturika, per exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho posat com a homenatge a Joan Barril, que s'ha mort massa jove.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Sí, després ho he vist. D'ell he llegit "Tots els ports es diuen Helena". "L'illa del tresor" era molt brillant, i "Papers mullats" també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidint amb el Josep de 'Vivències', que ha repescat un post antic, he posat la lletra de "Salam, Rashid", la cançó de Serrat amb lletra de Joan Barril. Ho diu tot del seu compromís social, sensibilitat humana i alçada moral. Jo escoltava 'El cafè de la República', un oasi de saviesa i d'ironia crítica sense alçar mai la veu. El trobarem a faltar.

      Elimina
  4. El considerava un gran professional, sincer i compromès. I crec que també una bona persona. Trobaré a faltar les seves capçaleres del Cafè de la Rebúplica, eren una gran lliçó de sentit comú.
    La cançó de Salam Rashid, no sabia que era d'ell, creia que era del mateix Serrat. Una gran lletra, i una gran veritat.

    Una abraçada per a tots aquells què l'estimaven.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Josep. Perdona que no et respongués abans: el teu comentari se'm devia traspaperar...

      Elimina
  5. El Jaume i el Josep envien comentaris per email.

    Jaume: "En bon moment i bona memòria. Gràcies".

    Josep: "Bona nit Ramon, avui es un dia trist per la CULTURA CATALANA; ha marxat un gran i bon home amb un so llunyà de música balcànica. Sempre ens faltarà la radio tranquil·la. Salut!"

    Jo els dic gràcies a tots dos pels seus comentaris, que comparteixo.

    ResponElimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.